e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 de Mar de 2014

Pim, pam, i al mig del cap de la biosfera

Fa nou mesos, a un servidor li va sortir aquí i aquí (perdonin l’autocita) el rampell aixafaguitarres que li agafa de tant en tant, especialment quan detecta que li volen aixecar la camisa. La volada de coloms era la declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera. Una declaració de la qual vaig dir tres coses:

–Una declaració sense un euro al darrera era paper mullat.

–El reconeixement va molt bé per l’autoestima, però mil multiplicat per zero continua sent equivalent a zero.

–No és que la declaració batés el récord Guinness de màxim nombre de tòpics i vaguetats en el mínim nombre de paraules possibles, que el batia. És que confiar que serviria evitar noves agressions a la preservació de l’Ebre i el seu delta era ser molt il·lús.

Tal plantejament antipàtic, però fonamentat en trenta anys d’enlluernaments pel que havien de ser panacees salvadores, em va valdre la desqualificació urbi et orbe d’algun integrista dels que no es que no tinguin raó, sinó que s’equivoquen de formes i d’enemic, a banda de confondre’s sovint de reivindicació per posar el reconeixement per davant de la utilitat, o fins i tot la necessitat. Des que em vaig sentir dir que, per demanar que les coses signifiquessin quelcom, a poder ser concret i objectivable, servidor era pronuclear (versió partidari del cementiri nuclear), encara no he recuperat ni la son ni la gana... Quin patir.

Però la realitat és tossuda com ella mateixa. I t’esclata a la cara per més ganes que tinguis d’equivocar-te en pronòstics tan antipàtics. No havia passat ni un mes i mig de l’eufòria desfermada per això de la biosfera, que ja va produir-se el primer avís del que s’ha confirmat en el consell de ministres del 28 de febrer. A la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre van aprovar una proposta de cabal ecològic que el govern del PP ha elevat al BOE, via pla de conca. Ja saben, aquesta que en comptes d’incrementar el cabal per salvar el delta, el redueix a una tercera part de l’actual, que ja no dóna ni per salvar les gambes...

Ni un mes i mig... Per dir-ne unes quantes de fresques, oi? Per la fatxenderia hidrològica de l’Estat que ens ha tocat en desgràcia, sí. Però també per la credulitat dels que pensaven que un simple paper, sense pressupost i carregat de tòpics, deixava resolts problemes seculars per sempre més. Hauria estat molt del cas i si servidor va optar per no tocar més el guitarró no va ser per no tornar a rebre una dosi de gratitud desinformada, a més que jo no sóc ningú per donarç cap lliçó, sinó perquè tombar parets a cops de cap és francament cansat.

I quan aquests dies sento per la ràdio i la televisió algunes persones de l’Ebre tornant a cridar a les armes contra el pla de conca, em faig una altra pregunta antipàtica, sobretot si tals persones eren de les que tan contentes estaven amb la Reserva de la Biosfera. La pregunta és: i ara què?

I sí, ara a lluitar un altre cop. A tornar als carrers, acceptant el risc que les circumstàncies socials i econòmiques hagin pogut canviar les prioritats de la gent i estovat les ganes de mobilització per l’ecologia. Fins i tot si és així, caldrà arromangar-se igualment, perquè la lluita és digna, però sobretot necessària. Si ens volen, o si accepten que no ens empassarem rodes de molí i que anem molt “sueltos” perquè no tenim certes pors (ni als cacics ni als profetes), ens hi haurem de posar fins i tot els que som de l’Ebre, però no hi vivim. Ni que sigui perquè, com el meu cas, residim a llocs on arriba l’actual minitransvassament i hem vist de primerà mà com l’aigua transvassada ha fet créixer el PIB i la renda per càpita.

Mentre la terra on vam néixer, i on voldríem trobar ocupacions i salaris decents (alguns pensen que estem a un exili laboral per ser "cools"), no és que no avanci, sinó que recula. En gran part per l’abandonament que pateix, però també per un victimisme encara més perniciós, que ja és dir. No hauríem d’oblidar que l’abandonament és també explotació, de recursos i de deslocalització de capital humà. Tampoc que el victimisme estèril i contraproduent s’alimenta dels ferros roents als quals ens aferrem com a fruit de la desesperació, i de la frustració que generen. I no obviar que la credulitat sí que és culpa nostra.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2010
1
Comentaris afegits 
guillem (l'Ampolla) 03-03-2014 - 19:04
Lo de la Reserva els ebrelandesos s'ho han agafat com si fos un spot publicitari i amb aix ja en tenen prou. "Terres de l'Ebre, Reserva de la Biosfera" canta l'slogan , com al seu dia va causar furor "San Carlos de la Rpita, paraso natural y petrleo".
TORNAR