![]() |
Periodista fins al 1996, quan va passar-se a l’anomenat "altre bàndol". Avui està fins i tot uns quilòmetres més enllà i està satisfet, si no feliç. Lliure de les servituds del periodisme, escriu de política i economia amb la baioneta calada.
30 de Març de 2013
Vagi per endavant que ni sóc del PP, ni estic a favor de les retallades ni de la recentralització. Però perquè no ser això no és sinònim d’imbecil·litat, també penso que hi ha coses de les que es plantegen, de mala fe, en el tsunami de la crisi, que es mereixen l’honor de la discussió. Una és si tenim una estructura administrativa racional, amb independència del fet que que ens haguem adonat que no, únicament quan ens hem trobat que no la podem pagar.
Diguem d’entrada que tothom, amb un mínim sentit comú, és capaç d’entendre tres coses:
–Que alguns serveis públics es presten més eficaçment des de la proximitat. Potser no són eficients, però si no es prestessin des de la proximitat ni tan sols serien eficaços.
–Que uns altres serveis es millor prestar-los a l’engròs, perquè l’economia d’escala els fa eficients. I permetin-me afegir que també eficaços. L’exemple més clar és la defensa: a banda el cost, serien eficaços disset exèrcits a l’actual Estat espanyol? No, cadascun d’ells no serviria per a res, al marge que fossin ineficients, que ho serien i molt.
–I, finalment, hi ha una tercera categoria de serveis públics, la prestació dels quals és ideal que es faci a mig camí de la proximitat i del volum.
Hauran observat que parlo de prestació de serveis i no pas de nivells competencials o de finançament, tot i que aquest darrer és vital, i la qüestió dels nivells competencials, imprescindible pel que explicaré a continuació. Perquè aquesta és la qüestió clau. I la pregunta subseqüent és de les antipàtiques, però pertinents: estem segurs que per atendre els tres nivells de prestació de serveis ens calen com a mínim cinc nivells d’Administració?
Quan dic cinc, em refereixo al marc legal vigent i compto ajuntaments, consells comarcals, diputacions, comunitats autònomes i Administració central. No incloc la Unió Europea, perquè no la considero una prestadora de serveis, sinó una font de legislació i de finançament, tot i que, si volen, la sumem i en fem sis. I no esborrem de la memòria que l’avortada Llei de Vegueries plantejava un setè nivell, ja que no feia net ni dels consells comarcals (perquè garanteixen un miler de cadires ben pagades) ni de les diputacions (per exigència constitucional, però que venia molt bé per motius similars als consells i perquè remenen moltes cireres).
Tampoc oblidem que existeixen, a més a més, subnivells que acaben desenvolupant dimensions d’entitat o que, si més no, acaben volant sols i constituint en la pràctica un nou nivell administratiu. No parlo ja del desplegament que fan les administracions grans per tenir presència al territori, perquè tot i que en la pràctica es converteixen en ens semiautònoms, no tenen autèntica autonomia. Parlo més aviat dels subnivells que apareixen en el món local, de les entitats municipals descentralitzades als districtes de les grans ciutats, que són com ajuntaments en miniatura, sense substituir l’existència d’un ajuntament que també actua, amb el cost corresponent, en el seu territori.
No és sobrer recordar que la mala fe d’algunes propostes de posar un ordre molt necessari, rau en el fet que volen suprimir municipis petits, o les dites entitats descentralitzades, cosa que ni es planteja amb els consells de districte de les ciutats, ni amb els consells comarcals ni amb les diputacions, ni amb molts altres racons i raconets administratius perfectament prescindibles. En realitat, com a prova del vuit d l’absurd, a les diputacions encara les engreixen.
El propòsit d’estalviar en la gestió de municipis petits i potencialment inviables és noble, però ja veurem si les diputacions estan a l’alçada. Fa gairebé dos segles que es dediquen a repatir i a inaugurar, sense posar una trista multa ni clavar un cop de porra. En la meva modesta opinió, no és un problema de falta de capacitat, sinó de falta d’esma. O d’espinada.
Per descomptat, cal plantejar-se si podem mantenir els mateixos ajuntaments o ens hem de plantejar fer canvis dràstics en el mapa local. És una empresa complexa i difícil, però potser no quedarà altra opció. Ho analitzarem en un proper article.
![]() |
![]() |
2025 |
1 |
Rafel (Tortosa) | 31-03-2013 - 10:32 |
Tens raó però aquets municipis, petits, no podrien dir la seva moltes vegades. El que es podría fer es que si pertanys a la pedania X, formesis part de l'Ajuntament i sols cobresen un sou, no dos com "crec" que està passant ara. |
![]() |
|
Nom: | |
Toni Gallardo | |
Lloc: | |
Catalunya | |
Veure el meu perfil |
2016
| Octubre | Setembre | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer |2015
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2014
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2013
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs, és un espai gratuït i els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2023 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Toni Gallardo - Menys ajuntaments? Sí.