e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 d'Octubre de 2014

Aquest passat cap de setmana, l’Assemblea Nacional Catalana ha promogut una acció d’un gust estètic opinable, però amb la pretensió de ser simbòlica: pintar de groc, el seu color identificatiu, totes les façanes d’un llogarret del delta de l’Ebre, el Poblenou del Delta, conegut molt principalment per raons cromàtiques, ja que és un poble blanc gairebé al 100%. La parròquia és l’única edificació que no s’ha sumat a la iniciativa, perquè el Bisbat de Tortosa no ha donat el permís. No ha estat per motius estètics ni pastorals, no...

El cas és que la idea ha aixecat una controvèrsia pel costat que menys t’ho podies esperar. O no, perquè a les Terres de l’Ebre hi ha actituds que no són exactament noves. Hi ha qui critica l’acció no pas per no estar d’acord amb el dret a decidir o el 9-N, ni perquè un poble pintat completament de groc no pugui ser horrorós a la vista. No, és el greuge de tota la vida, en la seva pitjor versió: una iniciativa així es tiraria endavant en altres indrets del país tan emblemàtics i de paisatge urbà patrimonial com Cadaqués i altres de la Costa Brava?

I és clar, un, tot i ser de les Terres de l’Ebre, malgrat no viure-hi, no pot evitar preguntar-se què hi té a veure la velocitat amb la cansalada. Perquè aquesta idea, que sembla inspirada pel centralisme barceloní o la seva derivada empordanesa de cap de setmana, sempre disposats a tocar la pera en totes les qüestions sensibles a la perifèria del país, ha sorgit en realitat de la pròpia assemblea regional ebrenca de l’ANC. El problema, doncs, no deu anar per aquí, oi?

No, no n’hi ha prou de despatxar-ho tan fàcilment, perquè els factors implicats són molt més amplis. Per descomptat, pintar de groc un poble és una idea discutible com qualsevol altra, faltaria més. Personalment penso que sent una qüestió temporal i reversible, comptant amb el consentiment dels veïns, que desprès es trobaran de franc una façana blanca nova de trinca, i no havent-hi implicats diners públics, tampoc hauria de ser major problema. Però és qüestió d'opinions, sí, i les sensibilitats territorials, no únicament les estètiques, no són menyspreables.

Ara, la necessitat de tenir enemics que hi ha de vegades a les Terres de l'Ebre, no sempre forans, desafina la punteria. Més enllà que la idea sigui d’allà mateix, és normal fer culpable la gent de la Costa Brava per no haver tingut la idea de pintar els seus pobles?

Et diuen que no es tracta d’enfrontar pobles i persones, sinó de criticar el centralisme i el fet que hi hagi territoris de diferents categories. I no podem estar-hi més d’acord. Però en aquest cas perquè no plantegem que el que cal pintar de groc és el Palau de la Generalitat? O el Parlament. També és qüestió d’opinions, potser de com expressem les coses. A mi em queda la impressió que ens salta l’automàtic.

N’hi ha molts exemples. Un dels més palesos es produïa quan a l’Ebre se’ls acabaven els arguments en pro dels correbous. Llavors, es parlava del perill dels castells i del fet que s’obligava els nens a pujar-hi. Que era una resposta del fetge ha quedat acreditat quan a l’Ebre els ha donat per sumar-se a la moda castellera i als apologetes del maltractament animal se’ls ha acabat aquesta corda. Per cert, molt parlar de la jota i la sardana, però si la tradició forana és prou “guai” no hi ha problema... Visca la coherència!

És de tal dimensió el problema que, de vegades, no raonem ni amb dades a la mà. Com quan va entrar en servei l’AVE Barcelona-Girona. Hi havia a l’Ebre qui demanava que els trens d’aquesta línia havien de ser molt, però que molt més cars... I és clar, una cosa és que el servei ferroviari al sud del país sigui un desastre, que en això no els faltava raó, i l’altra, ofuscar-se a certs extrems.

El preu per quilòmetre és el mateix tant a una punta com a l’altra de Catalunya, tant en trens “regionals” com en llarga distància. La tarifa oficial de Renfe es basa a tot arreu en aquest principi. El que cal reclamar és equitat en abonaments, descomptes..., i en freqüències i trens nous, com els que gaudeixen als llocs normals. Fins i tot seria intel·ligent demanar una rebaixa de preu mentre el coll d'ampolla de la via única entre l’Hospitalet de l’Infant i Tarragona faci que el viatge sigui més lent que 25 anys enrera. Però penalitzar els gironins? Per què? Tenen la culpa que la distància entre casa seva i Barcelona sigui la meitat que entre Tortosa i Barcelona?

S’ha de ser just. No és, com es comenta a Facebook en una polèmica que bull, un problema de progres que s’ho volen mirar des de la barrera, amb una mitja rialleta de superioritat i de paternalisme, per poder dir després, si fos el cas, nosaltres ja ho dèiem. Tampoc és problema de les ocurrències, no sempre sensates, de l’ANC. O dels continuats focs de campament que acaba sent més important fer-los que l’objectiu que persegueixen (a alguns independentistes la independència els donarà un disgust). Ni tan sols és cosa, si us plau, que Carme Forcadell i Muriel Casals no es pinten de groc casa seva...

Certes coses passen perquè tenim el model de país que tenim: una capital que concentra els serveis i les oportunitats, a més de tot allò que fa bonic, i un rerapaís on s’apila tot allò que fa nosa i molesta perquè són quatre gats amb poc pes electoral. Però la solució és perdre el temps buscant enemics sense els quals ves a saber si sabríem viure? Equivocar-se de reivindicació? Defensar salvatjades com a símbol d’identitat i dir que ens agradeixen si ens les qüestionen?

L’abandonament de les Terres de l’Ebre és un fenomen històric objectivable. Però el mateix sentit de justícia, si no l’estima per la veritat, ens obliga a dir també que hi ha un victimisme estèril que ha fet i fa més mal que l’abandonament. Tot seria més fàcil si certes actituds no trobessin empara en els comportaments poc generosos de les capitals. De totes, per cert, incloses les que tenim més a prop o directament a casa. Però enganyar-nos, viure en la ficció, donar per bo l’últim coet que peta, buscar enemics perquè no tenir-ne seria massa cansat, ajudar a perpetuar l’anormalitat per tenir una excusa..., ja és un problema de la nostra credulitat i de la nostra hipocresia.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1334
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR