07 de Març de 2016

Amb la protecció de dades ens ha acabat passant com amb altres estupideses políticament correctes. És a dir, amb una mena de tirania que no serveix per a res, ni resol cap problema, i et fa quedar com un fatxa si goses preguntar si ja ho estem fent bé. Però que queda de primera en els titulars i les piulades, i que fa aparèixer una casta de croats de la matèria, la qual cosa, aquesta darrera, és part important del problema.

I no és que la causa no sigui justa o correcta. És que en un país on està molt escampada la idea que la mera publicació d'una normativa al BOE ja resol els problemes, hi ha la tendència a passar-se de frenada. I en comptes de lleis justes, fem lleis justicieres. Que carreguen la mà i gasten una retòrica que espanta. Excepte, i no per casualitat, a qui més hauria d'espantar, que té perfectament apamat que tot és un pur blablabla: millor com més cridòria... En definitiva, la inutilitat en paper imprès (o en pantalla, estiguem al dia).

Hem arribat a l'extrem que un Ajuntament no pot enviar el programa de festa major al veïnat si no vol arriscar una senyora multa, si no quelcom pitjor. I no és perquè entre el veïnat hi hagi torracollons ociosos, que n'hi ha i a cada poble, sinó perquè hi ha una llei que confón evitar els abusos amb fer el ridícul. Qualsevol dia algú aconseguirà que li treguin una multa o un embargament per no pagar els impostos perquè, en les notificacions, l'Administració haurà usat les dades de l'infractor o del moròs sense el seu permís...

No és una hipòtesi disparatada en un racó del món on hi ha una llei que permet multar-te per fer coses que la resta de lleis autoritzen a fer... Però no és tant un contrasentit jurídic com un mal acudit. Recordin que, mentre el seu Ajuntament no els pot enviar el programa de festa major i qualsevol dia no els podrà notificar que deu vostè l'IBI, el mític comercial de Jazztel continua trucant a l'hora de la migdiada.