e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 d'Agost de 2015

Un article del periodista Enric Hernández, director de “El Periódico de Catalunya”, ha esvalotat molt les xarxes socials. En bona mesura, perquè, ens agradi o no, entre l’independentisme hi ha molt animal de gla solt. Però, no ens enganyem, ni més ni més bèsties que al bàndol unionista o espanyolista. Naturalment, els arguments d’Hernández són del tot legítims i respectables. Fins i tot si s’hi discrepa, ni que sigui perquè estan expressats amb educació i perquè, per ells mateixos, mereixen l’honor de la discussió.

Per posar-los en situació, l’article d’Hernández demana que no s’assenyali amb el dit aquells que no són independentistes, però que tampoc se senten unionistes, a títol de ciutadans del món. Bé, l’expressió “ciutadans del món” no figura en el text: és un definició meva, que crec un retrat prou fidel com per veure’m amb cor de posar-li aquesta etiqueta.

Però permetin-me dir que això de ser ciutadà del món acaba sent una “pijada” pseudoprogre. I no perquè sigui una coartada per no mullar-se. Pretesament intel·lectual, a més. Ni tampoc perquè ser ciutadà del món no vulgui dir ben bé res. És que fins i tot se’n poden sentir les persones que s’emocionen quan senten “Els Segadors” o que ballen sardanes amb una barretina encasquetada al cap, que un no és més llanut per la senzilla raó que algú altre li digui amb molta insistència.

Me’n sento fins i tot jo (ciutadà del món, no llanut), que sóc desacomplexadament independentista i, a la vegada, tan cosmopolita que no em molesta que a Barcelona hi hagi establiments on només t’atenen en anglès (no em molesta, tot i considerar-ho propi d’un país bipolar, o d’un país d’imbècils). I qui és el “guapo” que em diu el contrari? Algú que se sent superior a mi, només perquè es creu més estupend?

No, aquí la qüestió és una altra. És simplement que el dia que aquests ciutadans del món tenen un problema de salut i han de tirar del sistema sanitari, o volen que els seus fills tinguin una bona escola, no ho reclamen ni a l’ONU, és un dir, ni a la bondat universal de la Humanitat, en el supòsit que tal bondat existeixi. No, que va, ho reclamen a l’Estat. Perquè les societats contemporànies s’han organitzat en forma d’Estat per totes les raons emocionals que es vulgui, però també per una simple qüestió d’eficàcia i d’eficiència: hi ha coses que només poden funcionar a l’engròs; economia d’escala, crec que en deien...

Bé, potser a l’Estat no ho reclamen, perquè de vegades sospito que aquests ciutadans del món tenen certes coses molt ben resoltes i es poden permetre pagar una mútua o portar els fills a l’escola concertada, o directament a la privada. Però ja callo, que és una simple sospita i no voldria faltar al respecte a ningú ni rebaixar-me a certs nivells de la controvèrsia.

El que em sembla obvi és que, en realitat, aquestes persones han fet l’opció que l’Estat que volen que els tregui les castanyes del foc, si ho necessiten, és l’actual Estat espanyol. Pels motius que sigui: perquè hi han nascut, se’n senten identificats o és el que tenen més a mà. Tots són plausibles, si és el seu desig. Però la conclusió és evident quan algú el que vol és mantenir, o no canviar, un determinat statu quo, al marge que ho vesteixin bonic o lleig. I que en tinguin dret, no vol dir que no sigui poc honrat disfressar l’opció que un fa amb arguments cosmopolites, o directament “guais”.

A partir d’aquí, només demanaria als progres de saló que se les donen de ciutadans del món, ja no que no m’assenyalin a mi amb el dit, ni m’etiquetin de cap manera, sinó senzillament que no em mirin mai més per damunt de l’espatlla o arronsant el nas. Que si repartir carnets o donar lliçons és mala cosa, segons diuen, facin el fotut favor de no repartir-ne ni donar-ne ells. Si no és molt demanar.

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
941
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR