e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 d'Abril de 2016

 

El títol no és exacte. No es tracta de defensar Empar Moliner, que és persona adulta, o això se suposa, i ja es defensarà sola. És més aviat intentar situar coses que l’escena televisada de la crema d’una constitució ha demostrat que potser no tenim ben enteses.

En primer lloc, no sé quin codi deontològic periodístic, ni cap altra pretesa virtut d’aquest ram professional, se li pot reclamar que observi a algú que no és periodista. Que Moliner cursés estudis de periodisme (eufemisme que vol dir que no els va acabar) és anecdòtic: fa molt que es dedica a altres activitats, encara que algú li pugui semblar que no. Precisament per això, no és menys circumstancial i irrellevant que treballi a una televisió. Perquè a una televisió es fan més coses a banda de periodisme (bé, suposant que s'hi faci periodisme, que potser és molt suposar).

Res més cert en el cas de Moliner, que ofereix un espai de certa sàtira, més teatral que autènticament opinativa, que difícilment pot confondre’s amb un Telenotícies o amb un "30 Minuts". És més, el programa “Els Matins” tindrà tot el component informatiu de base que es vulgui, però respon al gènere del magazín, que combina informació i entreteniment. Sense renunciar mai a uns mínims, ara exigirem un codi deontològic a qui fa el receptari de cuina, per dir alguna cosa? I quin, els dels cuiners, si n’hi ha?

Ves si a la Moliner, al cuiner o al de l'espai de bricolatge els dóna per autoaplicar-se el codi deontològic del periodisme i el Col·legi de Periodistes no es veu obligat a denunciar-los per intrussisme...

També cal dir-ne alguna sobre el que considerem admissible en una televisió pública, que és un altre mantra que repetim com si fos una veritat de fe. I saben què penso? Que una funció que hauria de tenir una televisió pública és acollir les veus discrepants i no silenciar opinions i al·legats, potser antipàtics però no impertinents. En particular, les opinions i al·legats que molt rarament veurem acollits a una televisió privada, perquè no són políticament correctes o ves a saber quin ull de poll, o interès econòmic, trepitjarien.

Perquè aquesta és una altra. Que aquí l’important hauria de ser l’al·legat fet abans de cremar la constitució, la bíblia, l’alcorà o les cartes dels set savis de Jerusalem. És a dir: que un sistema no val la pena, i les seves lleis són paper mullat, quan l’única resposta davant d’una situació gravíssima, és discutir qui la té més llarga. La competència, és clar...

Em deixen afegir que potser la crema de la constitució va ser desafortunada, però que no era il·legítima, ni tan sols insòlita? M’admeten que si algú se sent ofés per la crema d’un pretés símbol, algú altre pot sentir-se ofés perquè no es respecti la més elemental llibertat d’expressió? Encara que cogui?

Ah, que em diuen que una televisió pública ha de ser equànime i plural? És clar que sí. Incloem en tan noble propòsit les tertúlies amb tertulians “repartits” per estrictes quotes de partit? i de passada fem córrer l’aire per no continuar llegint i escoltant a tot arreu, i a totes hores, la mateixa dotzena i mitja de persones, inclosa en un moment donat la Moliner? La veritat és que faríem molt més bona cara si fóssim menys hipòcrites.

I si el problema fos que certes gracietes siguin sempre “pro-procés”, per anomenar-ho d’alguna forma, que podria ser, endavant les atxes. Que li donin a TV3 un espai a Albert Boadella, on pugui ensenyar el cul pel forat practicat a una estelada. Riurem molt, que al capdavall Boadella és molt més bon comediant que la Moliner.

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
790
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR