e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Gener de 2014

Els artistes no es jubilen mai

“Manel Ollé es jubila? No fotis!”. La resposta és imaginable quan et donen LA notícia. Se’ns moren els mites i els referents, en aquest cas només des del punt de vista laboral, afortunadament. Però el funeral és de tercera i el tòpic s’imposa: “Sí, home, si ja era gran quan nosaltres érem nens...”.
 
No, Manel Ollé no gaudia, o patia, l’eterna joventut, tot i que podia semblar-ho. I es jubila, la qual cosa no és exactament un privilegi en el cas dels mestres, sinó un malaguany de potencial. Ara que el teníem ensenyat...
 
Manel Ollé és un escriptor de les Terres de l’Ebre, el nom del qual potser no diria res a ningú fora d’aquella terra si no fos perquè durant els darrers 35 anys  ha format, com a professor de literatura catalana a Tortosa, milers d’estudiants que avui viuen (vivim) per tot arreu.
 
Ollé s’acull a l’opció de jubilar-se als 60 i no estirar-ho més. Ja em faig el càrrec que exercir la docència avui en dia deu ser molt fotut, per molta vocació que es tingui. I no tan sols al desert erm de l’ESO. Ha de ser-ho fins i tot al Batxillerat, on se suposa que tothom és voluntari... Ja no els parlo de la Universitat, que, a banda els seus mals eterns, està traient al mercat laboral la generació que fa més faltes d’ortografia des que el 90% de la població era analfabeta. I en diuen la generació més preparada de la història...
 
Sí, segurament tots hauríem fet el mateix Però saben què passa? Que un artista no es jubila mai. Es mor “con las botas puestas”. Bé, això si és un autèntic artista, que de funcionaritis i subvencionitis n’hi ha molta al món de la cultura. Per tant, ara que Manel Ollé no haurà d’encarar-se cada dia amb una colla de marrecs (suposo que encara saben què vol dir marrec) més interessats en qualsevol altra cosa, té per davant un munt de possibilitats.
 
Vull dir que ara no hi ha excusa perquè no veiem nous llibres seus a les llibreries. Bé, si no hi arriben que sigui perquè el món editorial vagi a l’inrevés, no per falta creativa.  Sento dir-ho, però d’un autor amb la saviesa d’Ollé, capaç de crear un univers propi, com els grans escriptors, un servidor no en té prou amb mitja dotzena mal comptada de títols. Vull més Macianets, més abelles i més Verderols, si no és molt demanar.
 
Com no l’imagino al casal dels jubilats, si no és per recollir històries, temps ara no li ha de faltar. Tampoc per escampar saviesa de les moltes formes que un docent jubilat té al seu abast. I que no s’acontenti amb alguna conferència ocasional. L’article i la crònica continuen sent gèneres molt interessants per guanyar per KO i no als punts. I, per descomptat, les xarxes socials, que si un opta per no ser banal, són un camp enorme per fer moltes bones coses: endavant amb el Twitter!

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1403
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR