e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 d'Abril de 2014

Abril havia estat tota la vida florit i juganer. Ens ho recordava l'escriptor tortosí Gerard Vergés, mort aquest Sant Jordi, a “Tretze biografies imperfectes”, parlant de Cesare Pavese i la seva teoria que, en poesia, l’espurna saltava quan un nom i un adjectiu que mai havien anat plegats s’ajuntaven per primer cop. Vergés ho exemplificava amb el primer abril cruel de la història literària: el de T.S. Eliot, a “The Waste Land” (“La terra erma”):


APRIL is the cruellest month, breeding    
Lilacs out of the dead land, mixing    
Memory and desire, stirring    
Dull roots with spring rain.


Un tros de poema, dels més importants del segle XX. I no explícitament, però també una bufetada als tòpics tronats dels quals han tirat molts escriptors per fer veure que eren igual de bons que els autèntics genis. Els que creaven realitats noves, per procediments tan senzills com acoblar un substantiu i un adjectiu. Com aquells músics que estrenen una composició i els col·legues assisteixen al concert i després d’un sol compàs, s’aixequen i marxen: no perquè la cosa sigui dolenta, sinó perquè la quarta nota, una simple nota, ha canviat la història de la música. Qui sigui wagnerià ja sabrà del què parlo.

Però Gerard Vergés s’ha mort i no sé si li fem justícia destacant que ens ha deixat el dia de Sant Jordi. Sí, més enllà del dolor i la tristesa, és el més bell dia que un poeta pot triar per enfilar el camí cap al Parnàs, a fruir de la companyia i la contemplació d’Apol·lo i les muses. Genis com Cervantes o Shakespeare van baixar el teló també un 23 d’abril.Tot rodó. Massa rodó...

Però la autèntica importància de Gerard Vergés no rau en un simbolisme, nascut d’una casualitat afortunada, sinó en el llegat que deixa. Un llegat que podrem continuar fruint, també qui vingui després de nosaltres, perquè les obres són immortals. No tot el que mata engreixa, és clar, però si hi ha clàssics no és precisament perquè oblidem els grans artistes. Si més no, la seva obra.

En els panegírics dedicats a Vergés em sobra el detall fortuït i accidental. Vergés és un escriptor dels més grans i això no hauria canviat gens ni mica perquè ens hagués deixat qualsevol altre dia. L’adjectivació podia ser dolorosament gratuïta: ens ho deia també el finat referint-se a una generació de romàntics catalans, com el tortosí Jaume Tió i Noé, naufragats en l’intent de crear en una llengua que no era en la qual pensaven, somniaven i s’enamoraven.

I sobretot m’indigna que hi hagi patums culturals que parlin de Gerard Vergés com un personatge “insòlit”. La veritat és que aquest adjectiu, aplicat a les Terres del’Ebre, em repateja moltíssim. Perquè retrata un país on un poeta immens i de talla nacional com Vergés pot ser líder de vendes del dia de Sant Jordi únicament al seu poble. Mentre a la capital cultural del país, far i guia nacional, es veien escenes aterridores, com la cua que hi havia on signava llibres una tal Belén Esteban. Som un país bipolar. O un país d’imbècils.

Mal que mal, Vergés va ser honorat en vida. I no tan sols a Tortosa, on se’l venerava. Va guanyar alguns dels principals premis literaris del país. I li van atorgar la Creu de Sant Jordi, quan encara no la repartien a pes. Va ser molt afortunat. Molts altres artistes, que en un país normal estarien als altars, romanen oblidats per la senzilla raó que van nàixer a més de 50 quilòmetres de Barcelona. De vegades, no han estat reconeguts ni al seu poble...

Acabo, perquè no voldria convertir un elogi fúnebre en un controvèrsia (em sona a frase de Vergés: és el que té que es mori un dels teus referents literaris de quan encara no trencava les cordes del guitarró amb aquesta prosa antipàtica que gasto). Només ens queda aconseguir que Vergés no sigui “el secret més ben guardat de la literatura catalana”. La frase, del seu biògraf, Emigdi Subirats, és molt bona. Però que em disculpi l’interessat: no caldria. Més ben dit: no hauria de ser necessària.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1185
1
Comentaris afegits 
guillem comí (l'ampolla (el baix ebre)) 24-04-2014 - 23:16
Em sembla un article que diu ni més ni menys el que amb arreglo a justícia i raó s'ha de dir sobre aquest home honorable.
TORNAR