e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Març de 2013

Les llistes obertes són una idea essencialment sana, però insuficient, o fins i tot contraproduent, si la plantegem com a única solució, com sembla ser el cas, a la manca de trempera que ens produeix l’actual sistema de partits. Qui decidirà qui va a aquestes llistes, si no retallem el poder dels partits mitjançant unes primàries obertes a tothom? I quina gent valuosa i honrada voldrà anar a una llista si primer la política no recupera el seu prestigi?

Les bones intencions tenen el seu perill, com explicàvem en aquest article. El risc és pensar que una mesura única, d’aquelles que adjectivem com a “gran” mesura, ho resoldrà tot. Aquesta mena de pensaments arracona el fet que de mesures en calen moltes, no totes electorals, tot i que també electorals. Però mantenim el plantejament perquè és més còmode i menys esforçat, en una actitud que, com escrivíem fa uns dies, ens permet afirmar que som un país de ganduls.

Pensin només una cosa abans de fiar-ho tot a les llistes obertes, o a altres fórmules igualment boniques però buïdes de continguts si són en solitari. Quina cara els quedarà quan esclati el primer escàndol de corrupció que afecti persones “honrades” elegides en una llista oberta? No tinguin el més mínim dubte que això passarà i potser no trigaria ni tres mesos després de les primeres eleccions amb aquest sistema. Perquè hi ha coses que, com la cobdícia, depenen de la naturalesa humana i no de la fórmula política que adopta una societat.  Quina cara ens quedarà, sí. I no per previsible, la frustració serà menor. Tampoc no tinguin cap dubte que els que més protestaran llavors, i els que més tornaran a dir que “això és una m...”, seran els que tan confiats estaven en les bondats de l’invent. Inclosos vostès, si estaven en aquesta línia.

No. Tornar a aixecar una democràcia decadent obliga a pencar molt. Obliga a ser realista i assumir que hi ha coses que no s’aconseguiran mai, com eradicar al 100% la corrupció. Però també a esforçar-se a diari, perquè que una cosa sigui com la mala herba, que no mor mai, no treu que no s’hagi de fumigar contínuament. No sé si la metàfora de la fumigació és oportuna, però l’exemple que pretenia il·lustrar sí que resulta pertinent: un 10% menys de corruptes enguany, un 10% l’any vinent i un 10% l’altre, posem per cas, són un 30% en tres anys. Potser no és per tirar coets, però sí bastant millor que no fer res.

Els electors no estem inermes davant la corrupció. Les nostres possibilitats són limitades, cal reconèixer-ho, però no nul·les. En realitat, podem fer més del que sembla, sempre i quan tinguem la paciència necessària per fer coses per fases. Per la via del vot, en unes eleccions no podem “jubilar” tots els corruptes de cop. Però després d’unes eleccions en venen unes altres. I la neteja iniciada quatre anys abans pot continuar-se quatre anys després. Fins i tot si continuen a la palestra els mateixos partits, la derrota els haurà obligat a renovar-se. I si els que hem votat com a alternativa ens deceben, a fer el mateix camí: oposició i renovació. Si volen uns i altres, és clar. Si no, ja saben el que hi ha. A base de trompades, potser no canviaran només de cares, sinó també d’actituds.

Adobant-ho tot plegat amb mesures tan senzilles i entenidores com la limitació de mandats i la segona volta, o les circumscripcions amb un únic diputat, ja seria un canvi més que substancial. Perquè retornaria l’epicentre de la democràcia als electors i a les seves decisions. Perquè la solució no estaria en la sinceritat del propòsit d’esmena dels partits, sinó en l’actitud dels votants.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1244
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR