e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Maig de 2013

De inglis problemo ( i 3)

L'anglès que no parlen, ni bé ni malament, els nostres polítics podria posar-se com exemple del problema que tenim amb els idiomes. Però en realitat és una mera anècdota. No ho dic per defensar els polítics en absolut, sinó perquè seria bo no equivocar-nos sobre l'autèntica naturalesa de la qüestió.

I això que l'estampa dels nostres polítics callats com a estaquirots i fent cara de pòquer a les cimeres internacionals, fa un mal espantós a la vista. Que el dia que “The New York Times” dedica un reportatge al president de la Generalitat destaqui com a principal mèrit que parli anglès i francès diu molt de tot plegat. L'excepció acaba sent la notícia...

I no oblidin que el nostre ministre d'Economia no ostenta el càrrec per ser un expert en la matèria (vist el resultat, no ho sembla, no), sinó perquè parla anglès. I encara perquè estem amb l'aigua al coll i el senyor De Guindos és l'encarregat de buscar l'auxili internacional, que si no de què...

Molt fotut, sí. Però em sembla molt més greu la ignorància, o la mala traça, dels nostres “grans” empresaris. L'anglès que alguns s'atreveixen a xampurrejar no permet ni tan sols reconèixer-los el mèrit de l'intent. És gairebé millor no parlar anglès que parlar-lo així... I hi ha una gran diferència entre el no-anglès dels polítics i l'anglès semicriminal d'alguns empresaris. Més ben dit, dues.

La primera és que, en una democràcia el que compta no és la capacitat, sinó el suport. Jo no dic que, com em suggereix alguna amistat, no fos interessant fer proves, i no tan sols d'anglès, als aspirants a càrrecs electes. Vist el nivell que la política està assolint, potser seria una mesura molt indicada. Però és que llavors la cosa no sé ben bé què seria, però democràcia ja no. Dit d'altra forma, una dictadura no és més desitjable per molt il·lustrada que sigui.

La segona diferència és que quan surts a vendre el teu producte o servei a l'exterior, és tot un detall que usis l'idioma dels teus potencials clients. En el benentès que, per simple intel·ligència comercial, no assassinaràs l'idioma en qüestió.

Fa lleig que abans Zapatero i ara Rajoy, siguin incapaços de dir un simple “Hello”, o de contestar que “la família, bé, gràcies”? És clar que sí. Però fa molt més lleig, infinitament més lleig, que els presidents de les primeres empreses del país, totes elles multinacionals de primer nivell, protagonitzin espectacles còmics adreçant-se en un pseudoidioma que difícilment podem considerar anglès, o qualsevol altra cosa, als seus clients estrangers. S'han plantejat la possibilitat del doblatge, si més no en les comunicacions enregistrades en vídeo?

I si a aquestes persones, que s'hi juguen milers i milers de milions, els és igual o són tan inconscients, què li ha d'importar al jove que es veurà abocat a anar-se'n a Londres a servir cafès? Si per despatxar un Big Mac i una Coca-cola al McDonald's no cal gaire cosa més i, a sobre, la majoria de clients són turistes d'aquí que han anat allà a passar el cap de setmana...

Una de les situacions més grotesques que he viscut a la vida, poc divertida tot i la seva molta sal grossa, va ser a un McDonald's a Leicester Square, al centre de la capital britànica. Un turista català intentant fer-se entendre en un anglès d'indi de pel·lícula de l'Oest... I a l'altra banda del taulell, un altre paisà nostre donant-li una rèplica digna del cambrer de “Fawtly Towers”... M'arriben a punxar i no em treuen sang...

Perquè ens passen certes coses amb els idiomes vaig intentar explicar-ho en aquest article i en aquest altre. Voldria tancar-ho recordant el valor de l'exemple. Per molt sorruts que siguem amb això dels idiomes, i el malament que els ensenyem, tot s'ha de dir, no hauria de passar un sol dia més que algú excusés la seva incompetència lingüística amb l'argument que “tampoc en sap el president del Govern i no passa res”. Haurem de recordar novament que el nostre mercat laboral ha deixat de ser la tribu? I que la feina està ara per ara, i estarà molt temps, lluny d'aquí? Valorarem algun dia la sort que hi hagi una “lingua franca” contemporània que ens permeti sortir de l'atur a Londres, a Noruega o a Malàisia, indistintament?

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1052
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR