e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Maig de 2013

De inglis problemo (2)

Sí, l'anglès que sabem per aquests paratges és un desastre. I el problema és greu, perquè el nostre mercat laboral ha deixat de ser el poble on hem nascut, o fins tot el país on vivim. Ens passa fins i tot a les persones que estem més prop dels 50 anys que dels 40. Imaginin-se els nostres fills...

Però el problema que tenim amb l'anglès, siguem justs, no es deu únicament a com l'ensenyem (vegeu aquí un article anterior). També, i és vital comprendre-ho, per les nostres actituds davant l'aprenentatge. A les acadèmies d'anglès les cues dels que només volen “aprendre a parlar”, prescindint de gramàtica, són llarguíssimes... Lògicament, els resultats són els que són, perquè els miracles, a Lourdes.

Però no es creguin que això només ens passa amb l'anglès o amb les llengües estrangeres en general. El nostre sistema educatiu produeix alumnes que arriben a la Universitat fent unes faltes d'ortografia espantoses. I això no és el més greu. És que pateixen una pobresa expositiva que fa autèntica feredat. Deien abans que una persona podia considerar-se culta si dominava un vocabulari d'unes 5.000 paraules. Avui, hi ha persones sorgides de les nostres escoles i instituts que no passen de les 300 i que funcionen amb mitja dotzena de verbs, la meitat dels quals (ser, estar i haver) venen de fàbrica... (1)

I això no succeeix només a les disciplines tècniques, on molts estudiants tenen la llengua com un mer instrument de comunicació (molt pobre, per cert). Ocórre també amb estudis de lletres on els alumnes aspiren a estudiar científicament una llengua i fins i tot a ensenyar-la algun dia.

Deixin-me afegir que trobo fantàstic ensenyar a gestionar informació, però que no n'hi ha prou. La informació no es gestiona eficaçment sense una mínima base de coneixement, que inclou la gramàtica, les matemàtiques i unes quantes coses més. En el llenguatge d'avui se'n diu refinar la cerca i per fer-ho cal saber quines paraules clau introduir. Els alumnes que van a Londres de fi de curs potser patiran per demanar correctament unes patates fregides. Ara, el que és gravíssim és que tornin ignorant que han visitat una capital. I això que encara s'aprenen les capitals, gairebé cantant com els que vam patir la pedagogia franquista...

Sembla que ens sigui igual, sí, i això és molt fotut. Ja saben: la crisi de valors, la mort de la cultura de l'esforç, el passotisme de les famílies... Però tampoc el sistema és capaç de crear motivació entre alumnes bona part dels quals, sobretot a l'ESO, veuen l'escola com una molèstia obligada, però perfectament prescindible.

Penso que, amb aquest panorama, les xarxes poden ser segurament més coses, però especialment un canal de motivació. Els joves d'avui no llegeixen i aquesta part del problema és de les més decisives. Saben que és el que menys llegeixen? Poesia. Però als instituts continuen convocant concursos literaris de Sant Jordi, amb obra que només pot presentar-se en paper. Per quan un concurs de poemes per SMS o twitter?

I si tot això ens passa amb la llengua que hem mamat a casa, amb aquella que diem que pensem, ens emocionem i tenim sentiments, què deu passar amb les altres llengües? Doncs ja els ho he explicat abans. Que ho considerem una necessitat, però només quan és peremptori. I com que de vegades ens collen les urgències, creem ficcions que no signifiquen res, però que permetem sortir del pas i cobrir l'expedient. Se'n farien creus de les trampes que s'estan fent per aconseguir el títol d'anglès que requereixen alguns nous graus universitaris.

Una ficció com la del nivell C de català. Haver aprovat el Batxillerat després de 1992 es considera equivalent i eximeix de fer proves de nivell per la resta de la teva existència. Permetin-me ser malèvol i proposar, a títol de simple divertimento, que convoquéssim un dia els batxillers dels darrers 20 anys a passar la prova. Molts seran llicenciats, alguns doctors i una colla segurament ensenyaran la llengua que tenen acreditat oficialment que coneixen. Esperem asseguts els resultats, no fos cas que prenguéssim mal en caure d'esquena. Però ho deixo aquí, que em sembla que ja he fet prou amics per un dia...



(1) Aquest mal està molt escampat i passa a altres països. També a Anglaterra, on és una evidència que hi ha algunes de les millors escoles del món, però també que no hi assisteix ni l’1% de la població. Per això es produeixen paradoxes aparentment incomprensibles com que l’informe PISA no s’equivoqui quan detecta que els nens finlandesos parlen anglès millor que els nens anglesos. És simplement que a Filàndia hi ha la millor escola del món i les coses, inclòs l’anglès, s’ensenyen molt bé, mentre que la pública britànica no és precisament Eton i els seus alumnes deixen les aules amb la mateixa “riquesa” en el propi idioma que els nostres.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1348
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR