e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

05 de Maig de 2013

De inglis problemo

La veritat és que quan escoltes l'anglès que parlen alguns personatges públics (Morri crima) et planteges si és tan necessari saber aquest idioma. Corre per Youtube un vídeo on es veu i se sent Emilio Botín, banquer d'innegable èxit professional i empresarial, parlant un anglès horrorós que perfectament podríem definir com un pseudoidioma. Però no ens enganyem. Estem parlant de persones de calers, a les quals sempre posaran la catifa vermella encara que parlessin en swahili o fins i tot en català...

Tampoc ens enganyem en una altra cosa. Bromes a banda, necessitem saber anglès. A les feines d'aquí cada cop es demana més. Fora, per descomptat. És poc menys que obligat, perquè ja competim laboralment, i el que competirem, amb gent que el domina.

I per això tenim un problema molt seriós. Perquè l'anglès que parlem aquí, si és que podem dir-ne així, és un autèntic desastre. I alguna cosa ens passa o alguna cosa fem malament. Només hi ha dues explicacions possibles. O som uns negats per als idiomes, que podria ser, o ensenyem anglès calamitosament.

Pensin que els nostres joves aprenen anglès al sistema educatiu com a mínim durant tretze anys: des de P-3 a quart de l'ESO. Un podria pensar que després de tretze anys, l'alumne serà capaç de mantenir fluidament una conversa ja no senzilla, sinó de certa dificultat. Saben, però, quina és la realitat? Que si els va la vida en funció de l'anglès que saben, poden donar-se per perduts.

No estem demanant que recitin Shakespeare com si fossin Laurence Olivier, a qui no crec que conegui ningú del nostre jovent. És que si se'n van de viatge de fi curs a Londres, podran entrar a un McDonald's i demanar un Big Mac i una Coca-Cola, perquè Big Mac i Coca-cola ja no són ben bé anglès, sinó una mena d'esperanto. Però que aquests mateixos nois i noies tinguin serioses dificultats per demanar unes patates fregides sense dir cap animalada, ens indica la gravetat del problema.

Insisteixo: som uns inútils o no ensenyem bé? Doncs la realitat és que no sembla que, a priori, siguem més beneits que els alemanys, els holandesos o els escandinaus. Gent tots ells que parlen anglès millor que els propis anglesos. Potser tenim l'inconvenient que les llengües llatines no tenen el mateix tronc comú que les nòrdiques, però ja explica prou aquest únic factor la nostra inutilitat? I volen dir que un mínim de tretze anys, de vegades més, no poden aconseguir algun resultat millor, tot i la nostra incapacitat, que la misèria actual?

Potser hem de fixar-nos en com fan de diferents les coses fora si aconsegueixen resultats tan i tan bons. I saben què? Què és per al·lucinar. A Finlàndia, ja saben, la millor escola del món, no s'ensenya anglès fins que els infants tenen 9 anys. De fet, els nens finlandesos no van a escola, i no aprenen a llegir ni escriure, fins als 7. Quines rareses, oi? Però després ve l'informe PISA i certifica que la comprensió lectora dels nens finlandesos és la més alta del món. I que parlen millor l'anglès que els nens anglesos de la seva edat (i fins i tot millor que alguns adults anglesos...). Però és que un segle abans de l'informe PISA ja ho deia la gran pedagoga Maria Montessori: les coses s'han d'ensenyar quan l'alumne està madur per assimilar-les i aprendre-les bé.

No es creguin que aquí no tenim present aquesta idea. En realitat, l'anglès de debò (és un dir) no l'ensenyem fins allà quart o cinquè de primària, més o menys com a Finlàndia. Què fem des de P-3 fins llavors? Doncs convençuts que no hi ha res com augmentar la càrrega lectiva, encara que sigui contraproduent, ens passem sis o set cursos fent repetir als nens poc més que els colors i els noms dels mesos i dels dies de la setmana...

S'imaginen que als nostres fills els ensenyessin espanyol a l'escola fent-los repetir durant sis anys “mi mamá me mima”? Ens aixecaríem en armes, oi? Part de la culpa, però, és nostra. Qui no vol que als 4 anys el seu fill ja sàpigue llegir i escriure, números i fins tot anglès? Els professionals de l'educació, com tothom en aquest país, no tenen mai la culpa de res. Però en aquesta qüestió, potser no la culpa, però sí el “problemo”, el tenim tothom.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1614
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR