e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 de Febrer de 2014

Creguin-me que a mi la pervivència de la monarquia espanyola m’és igual. Com a republicà (de convicció racional, més que emocional) podria pensar, malevòlament, que el que està passant ja està bé. Tot el que ajudi a fer caure el castell de cartes... Però és que una república espanyola també em resulta indiferent. I no perquè una part de la dreta la vulgui per posar-hi Aznar de president. No. Simplement és que, llevat que demanéssim l’ingrés a la República Federal d’Alemanya, que potser no seria mala opció, l’única república que m’interessa és la catalana.

Però una cosa és no sentir-se’n partícep i una altra no estar-ne concernit. I si alguna cosa tinc a dir de l’enrenou que implica la senyora Cristina de Borbó és perquè tal senyora té un títol i unes prebendes que es financien, si més no en part, en gran part, amb els meus impostos.

Ja no entro en si les explicacions que va donar l’altre dia al jutjat són increïbles, de pur pueril. Tampoc en la desastrosa “gestió” que la interessada, els seus advocats, el seu pare i l’aparell de l’Estat en bloc han fet de l’afer. És que gràcies al malament que s’han fet les coses, fins i tot si la senyora de Borbó és innocent, no ho sembla en absolut.

No, és més senzill. És la valoració moral de les coses, més que no pas la penal. I des d’aquest punt de vista, n’hi ha que poden no ser delicte, però que no fan precisament bonic. Sense oblidar que no és veritat que tots siguem iguals: la senyora de Borbó no és com els que no hem viscut tota la vida del pressupost públic ni gaudit de privilegis fora del nostre abast. Ella, simplement, té més obligacions que nosaltres.

Els sentiments són una qüestió particular, sí. Però també està clar que si la teva parella et porta a l’hort fins aquest extrem, no separar-se’n equival a donar per bones les malifetes. O pot ser interpretat com a tal. És més, si la senyora de Borbó ha elegit actuar com a l’esposa d’Iñaki Urdagarín, en comptes de com a infanta d’Espanya, cal preguntar-se si té dret a conservar aques títol i els privilegis que se’n deriven.

Ep, no seré jo qui posi la raó d’Estat per damunt dels sentiments, ni faré fulletons romàntics amb aquestes solfes. Menys per una monarquia i per un Estat en els quals no crec. Però mentre aquest entramat el continuï pagant jo en la part que em toca, no vull contribuir a finançar accions indecents i immorals. Confio no portar gaire més temps aquesta creu. Que el meu país no l’hagi de portar eternament, sinó que se l’espolsi en els mesos venidors (que prou feina tindrem per portar amb dignitat els nostres propis ciris). Mentrestant, exigim no passar més vergonya que la ja passada, i pagada, siguem o no monàrquics (que no).

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1738
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR