e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Juliol de 2014

Això del copagament sanitari és una de tantes qüestions ideològiques que ens volen fer colar com a inevitables per evitar la fallida de no sé què. Que no paguem ja amb els impostos i les cotitzacions? Per no dir que comencem a repagar via mútues i assegurances privades, si ens ho podem permetre, per evitar-nos incomoditats i esperes, agreujades per les retallades.

I consti que no m'he oposat mai a una quota simbòlica (un euro la visita) en determinades circumstàncies i si és per posar un cert ordre.... Però, això sí, el dia que l'atenció primària funcioni com cal i anar a urgències no sigui l'única alternativa. Que no pot ser que ens acusin d'abusar del sistema mentre ens donen hora per quan la malaltia ja s'haurà resolt sola, sigui per a bé o sigui per a mal.

Un cop dit això... Arribo del metge, visita d'especialista per més senyes, amb una estampa esfereïdora a la retina: tres quartes parts de les persones que cridaven no s'havien presentat. Ni el 30, el 40 o el 50% que havia calculat en altres ocasions. I no és que servidor hagi molt de menester anar a l'especialista, però ja seria casualitat que el fenomen només s'hagués produït les vegades que hi he hagut d'anar.

No és un fet nou, no, tot i que no amb aquesta amplitud. No un o dos pacients, que fins i tot podria ser normal. Tres quartes parts. Perdonin que em repeteixi tant, però és que no me’n puc avenir. És normal un “absentisme” d’aquestes dimensions? Doncs no. Ni aquí ni enlloc. Menys, quan a l’especialista no s’hi va per un simple refredat. És a dir, que hi anem per una mínima i imperiosa necessitat. Bé, si més no els que al CAP o a l’hospital no ens hi agrada passar més estona de l’absolutament imprescindible.

I saben què? Que en aquests casos sóc partidari d'una penalització econòmica, si saltar-se la visita no està justificat. I no és per insolidaritat, que els insolidaris són els que no es presenten, si és perquè sí. Imaginem-nos el que podrien escuçar-se les llistes d'espera si aquestes hores perdudes inútilment s'alliberessin. Si en comptes d'esperar sis mesos per una primera visita, només haguéssim d'esperar un mes i mig... I la mateixa proporció en tot el que ve a continuació (proves diagnòstiques, visites de resultats, intervencions...) Tot el dolor i malestar que ens estalviaríem, oi? Per no parlar del malhumor i la inquietud, del tot innecessaris, que provoca tot plegat...

I el cost econòmic, perquè la visita fallida també té cost, encara que no es presti. El sistema ha hagut de posar, com a mínim, metge, infermer i un consultori equipat, que costen diners, per a un acte terapèutic que al final no s'ha realitzat. Corregeixin-me si m'equivoco, que també podria ser... El meu hospital públic el gestiona una fundació público-privada, que cobra per la feina que fa. Volen dir que es quedarà sense cobrar una visita per a la qual ha hagut de posar els mitjans i reservar el temps, perquè l’usuari no ha aparegut? No seria just. I encara que fos injust, tampoc no passaria: si algú cobra immediatament a continuació dels bancs és la sanitat privada (no ho confonguem amb les farmàcies).

Quedi dit que tots podem tenir un inconvenient urgent a darrera hora. O tenir una causa més que justificada. Fins i tot que no ens permeti avisar. Però volen dir que, llevat d'epidèmia medieval o d'inici sobtat de la tercera guerra mundial, això li passa a tres de cada quatre persones?

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1307
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR