02 de Setembre del 2013
Fa unes setmanes, els explicava (
en aquest article) la peripècia d’un humil bloc que tiren endavant (5 anys, mig milió de visites) els antics alumnes de l’escola de la Mercè de Tortosa, la pública més antiga de Catalunya, creada el 1848. Allà hi feia unes consideracions sobre el poder d’internet, que m’agradaria ampliar una mica i, si els ve de gust, compartir amb vostès.
Hi ha una pregunta òbvia quan observem que l’èxit acompanya projectes sense pressupost ni estructura, mentre grandioses iniciatives, emparades en recursos fabulosos, s’ensorren com a castells de cartes, sense resistir de vegades la seva primera exhibició en públic. La pregunta òbvia és quin és el secret. Perquè alguna cosa deu haver-hi, no? Però el secret és...
Continuar llegint...
28 d'Agost del 2013
Amb el director d’aquest diari comparteixo un costum que ell no sap (bé, si més no fins ara). És el de preguntar-me (de vegades preguntar en veu alta) “Això qui ho paga?”. És un interrogant antipàtic i aixafaguitarres, però molt pertinent quan visitem alguns edificis de l’Administració, passem per segons quines rotondes es-pec-ta-cu-lars o assistim a alguns actes públics que se celebren amb la mateixa alegria de quan ens pensàvem que érem rics. I consti que un no té absolutament res en contra dels capricis cars (la bona vida i els luxes m’encanten com suposo que a tothom, les rotondes escultòriques no tant). El problema és poder-se’ls permetre.
No tinguin el més mínim dubte que la pregunta del titular és merament retòrica. Perquè quan ens la fem coneixem sobradament la resposta. Ho paguem nosaltres,...
Continuar llegint...
22 de Juliol del 2013
El país en què vivim té una tendència natural a la gesticulació. Ens passem la vida fent escarafalls, precedits pels nostres propis decibels. Això sí, al bar, on no podem prendre mal. En èpoques de crisi com la present, pugem el volum i deixem anar la imaginació, pensant-nos que farem una revolució per Twitter, a poder ser que no duri més d’una estona, i se solucionarà tot, tot i tot. Segurament és perquè som uns ganduls, tal com un servidor explicava
aquí i
aquí.
Només així s’entén que ens estripem les vestimentes perquè el president del Tribunal Constitucional tingui carnet del PP. Fa lleig, sí, molt lleig, per més legal...
Continuar llegint...
17 de Juliol del 2013
Em permetran que, per un dia, comparteixi amb vostès una alegria personal. Els antics alumnes de la Mercè de Tortosa, l’escola pública més antiga de Catalunya (
creada el 1848) estem d’enhorabona. El bloc que vam posar en marxa fa poc més de cinc anys (
cliqueu aquí) acaba d’arribar a les 500.000 visites. Mig milió, si prefereixen les xifres rotundes.
Segurament 500.000 visites no són res en comparació amb algun dels "grans espais" que hi ha a la xarxa. Suposo que deu ser el volum d'entrades que registra Google en mig minut. O alguna cosa així. Però si aquest bloc ha esdevingut una referència a internet, sobretot a les Terres de l’Ebre, no és ja...
Continuar llegint...
14 de Juny del 2013
A la facultat de Periodisme de Bellaterra em van ensenyar, fa un munt d’anys, que un titular havia no tan sols de resumir el contingut del que vingués a continuació, sinó convidar a llegir-ho. No sé si valia també per als articles d’opinió, però ja m’està bé. En el cas que ens ocupa, que són aquestes línies, no es tracta de provocar gratuïtament, però com tampoc faré amics (ni és la meva intenció ni ho aconseguiria si em donés per aquí) ja m’està bé, sí.
Ja els admeto que el títol soni poc a reflexiu. Però és justament això, una reflexió molt desencisada tot i que previsible, el que m’ha produït un comentari d’un amable lector a
l’article que vaig...
Continuar llegint...
01 de Juny del 2013
Perdonin l'empatx que porto. No sé si era la reserva apatxe (altrament anomenada de la biosfera) la que s'havia d'aturar a l'estació de l'Aldea, o si l'Euromed (un altre trending topic a les Terres de l'Ebre) havia de ser proclamat alguna cosa un dia d'aquests. Sóc un aixafaguitarres, és veritat, que no sap trobar el gust a cap alegria. Però saben què passa? Que m'agrada molt que les coses vulguin dir alguna cosa. Alguna cosa concreta i, si no és molt demanar, pràctica.
Perquè això del reconeixement està molt bé i alimenta molt l'autoestima, fins i tot tractant-se ni més ni menys que de la biosfera. Però és una alegria que no significa res en particular i que s'extingeix amb notable velocitat, la qual cosa causa nova decepció (ja saben, tant soroll per res...) i encara ens incrementa el mal humor.
I no és que els que som de les Terres de l'Ebre...
Continuar llegint...
22 de Maig del 2013
El Passatge dels Camps Elisis de Barcelona. Abans que s'urbanitzés l'Eixample, aquí hi havia, encara en ple camp, un parc d'atraccions. El 16 de juliol del 1862 s'hi va escoltar Wagner per primer cop a Catalunya: un dels cors de "Tannhäuser".
Aquest 22 de maig de 2013 fa 200 anys del naixement de Richard Wagner. Poden dir-me nazi si volen: porto trenta anys d’afició wagneriana sentint-m’ho, així que ja estic acostumat i no tinc inconvenient a posar el tema jo mateix per endavant. Ja fa temps que vaig decidir que ni negaria ni justificaria l’evidència de l’antisemitisme personal de Wagner, ni tampoc que la seva música va ser usada per la propaganda nazi, amb la complicitat entusiasta dels descendents del compositor. I que si de cas...
Continuar llegint...
16 de Maig del 2013
L'anglès que no parlen, ni bé ni malament, els nostres polítics podria posar-se com exemple del problema que tenim amb els idiomes. Però en realitat és una mera anècdota. No ho dic per defensar els polítics en absolut, sinó perquè seria bo no equivocar-nos sobre l'autèntica naturalesa de la qüestió.
I això que l'estampa dels nostres polítics callats com a estaquirots i fent cara de pòquer a les cimeres internacionals, fa un mal espantós a la vista. Que el dia que “The New York Times” dedica un reportatge al president de la Generalitat destaqui com a principal mèrit que parli anglès i francès diu molt de tot plegat. L'excepció acaba sent la notícia...
I no oblidin que el nostre ministre d'Economia no ostenta el càrrec per ser un expert en la matèria (vist el resultat, no ho sembla, no),...
Continuar llegint...
12 de Maig del 2013
Sí, l'anglès que sabem per aquests paratges és un desastre. I el problema és greu, perquè el nostre mercat laboral ha deixat de ser el poble on hem nascut, o fins tot el país on vivim. Ens passa fins i tot a les persones que estem més prop dels 50 anys que dels 40. Imaginin-se els nostres fills...
Però el problema que tenim amb l'anglès, siguem justs, no es deu únicament a com l'ensenyem (
vegeu aquí un article anterior). També, i és vital comprendre-ho, per les nostres actituds davant l'aprenentatge. A les acadèmies d'anglès les cues dels que només volen “aprendre a parlar”, prescindint de gramàtica, són llarguíssimes... Lògicament, els resultats són els que són, perquè els miracles, a Lourdes.
Però no es...
Continuar llegint...
05 de Maig del 2013
La veritat és que quan escoltes l'anglès que parlen alguns personatges públics (Morri crima) et planteges si és tan necessari saber aquest idioma. Corre per Youtube un vídeo on es veu i se sent Emilio Botín, banquer d'innegable èxit professional i empresarial, parlant un anglès horrorós que perfectament podríem definir com un pseudoidioma. Però no ens enganyem. Estem parlant de persones de calers, a les quals sempre posaran la catifa vermella encara que parlessin en swahili o fins i tot en català...
Tampoc ens enganyem en una altra cosa. Bromes a banda, necessitem saber anglès. A les feines d'aquí cada cop es demana més. Fora, per descomptat. És poc menys que obligat, perquè ja competim laboralment, i el que competirem, amb gent que el domina.
I per això tenim un problema molt seriós. Perquè l'anglès que parlem...
Continuar llegint...
Rss