01 d'Octubre del 2014

No és en defensa de Pujol, no

El títol d’aquest  article no pot ser més exacte. El que diré en el text no és en defensa de Jordi Pujol, ni de bon tros.  Entre altres raons, perquè pel que fa a la suposada herència, la confessió de l’interessat fa superflua qualsevol referència a la presumpció d’innocència. Més, després d’una compareixença al Parlament que no és que no aclarís res, ni que no alimentés les sospites, sinó que va ser impròpia d’una persona de l’experiència de l’expresident. La seva mala reacció, renyant i insinuant amenaces, és com la de la seva dona quan va engegar uns periodistes: simplement no està acostumat que el collin.

D’altres mogudes per no dormir, que s’investigui el que calgui i fins a les darreres conseqüències. Caigui qui caigui. Òbviament,...

Continuar llegint...

17 de Setembre del 2014

Yes

Escòcia vota aquest 18 de setembre. I permetin-me dir que sento una immensa enveja. I no tant pel fet que puguin votar (aquí ja veurem, però sembla que no), sinó perquè les coses, sense simplificar-les, poden fer-se senzilles. Ja veuen, un simple “yes” i un simple “no”, sense estúpides preguntes-respostes dobles, el recompte de les quals només serveix perquè alguns emboliquin la troca. Fins i tot envejo que l’independentisme escocès tingui un full de ruta sobre com seria un nou Estat escocès, sense defugir qüestions menys populars i més antipàtiques. I sento aquesta enveja, malgrat pensar que els programes i les polítiques les podem canviar cada quatre anys i la independència és només un cop a la vida.  

Quina diferència amb la nostra petita i mísera política, oi? Quina diferència amb els...

Continuar llegint...

09 de Setembre del 2014

Confessió independentista

En la meva més tendra adolescència i joventut vaig creure en la independència. Moltes pancartes i cartells penjats, caiguts fa dècades, en són testimoni. Però em va decebre aviat no l’escàs seguiment de l’independentisme, sinó que fos una olla de grills. Quatre gats i mal avinguts. Molt mal avinguts. Cada intent de superar divisions acabava en noves escisions. El ball de sigles marejava de debò. Fins i tot una cosa tan bonica com Nacionalistes d’Esquerra (se’n recorda algú?) va fer la mort del poll quan va fer-se palès que a les urnes no passava de l’1,5%, en una època que les enquestes, sense ser per tirar coets, situaven l’independentisme uns quants punts per sobre. No era casualitat, no...

Però el més decebedor no eren els personalismes ni els sofismes escolàstics. Era un mena de puresa amb molts enemics, expressada amb una...

Continuar llegint...

28 d'Agost del 2014

L'extrema dreta salta a la sorra perquè se la troba buida

Dos dies després de les eleccions europees vaig fer un exercici al Facebook que ha continuat viu des de llavors. Una mena d’invent que sovintejo de tant en tant, i que m’encanta. Consisteix a deixar-ne anar una de les que piquen i veure què contesta el personal. I no pas perquè vulgui provocar per provocar. Ni perquè no m’imagini per on aniran els trets. Ni tan sols perquè no tingui criteri propi o no pugui contestar la pregunta, sovint antipàtica, que deixo anar entre línies.

No, és que resulta molt estimulant comprovar com de vegades a la gent no li puja la sang al cap (i mira que les xarxes faciliten les rescalfades) i és capaç de tocar-hi molt. Fins i tot de construir, a partir de la suma de diferents aportacions, una explicació consistent del que ha passat.

És el cas de la tocada de guitarró que vaig fer amb l’ascens de l’extrema dreta...

Continuar llegint...

11 de Juliol del 2014

Sí, Spanair és una metàfora

Sí. Spanair és una metàfora del país que tenim, com ha escrit el director d’aquest diari. Una metàfora d’una burgesia agotada. També d’un model econòmic colonitzat per objectius polítics (malament quan ningú hi arrisca la seva butxaca) que acostumen a acabar en catàstrofe, sense ni tan sols el consol d’una presumpta rendibilitat social. I ho acabem pagant nosaltres, via rescats, via qualsevol altra fórmula, mentre els responsables directes molt rarament paguen la seva culpa: ni la pecuniària ni molt menys la penal. Maltractats des de fora, però malservits des de dins, com afirmava fa uns anys el Col·lectiu J. B. Boix.

Però la metàfora d’Spanair explica també el model territorial de país. La mateixa setmana que...

Continuar llegint...

01 de Juliol del 2014

Copagament, no. Penalitzacions, sí.

Això del copagament sanitari és una de tantes qüestions ideològiques que ens volen fer colar com a inevitables per evitar la fallida de no sé què. Que no paguem ja amb els impostos i les cotitzacions? Per no dir que comencem a repagar via mútues i assegurances privades, si ens ho podem permetre, per evitar-nos incomoditats i esperes, agreujades per les retallades.

I consti que no m'he oposat mai a una quota simbòlica (un euro la visita) en determinades circumstàncies i si és per posar un cert ordre.... Però, això sí, el dia que l'atenció primària funcioni com cal i anar a urgències no sigui l'única alternativa. Que no pot ser que ens acusin d'abusar del sistema mentre ens donen hora per quan la malaltia ja s'haurà resolt sola, sigui per a bé o sigui per a mal.

Un cop dit això... Arribo del metge, visita d'especialista per...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2014

Sort que era un rei modern

Primer acte després de l'anunci de l'abdicació, militar.

Primer acte de relleu efectiu, abans i tot de la proclamació al Parlament, la imposició de la faixa de capità general. A banda de la fila que feia l'escena (només hi faltava la cabra de la Legió), la cronologia va deixar clares les prioritats. Primer, el comandament militar; després, ja passarem pel Parlament a fer un discurs. És molt subversiu preguntar si no hauria d'haver estat a l'inrevés? Ni que fos per guardar les formes...

Primera declaració d'intencions de veritat, no discursos florits de cara a la galeria: prohibició de manifestar-se si no és a favor de la monarquia i d'exhibir símbols que no siguin monàrquics. Hi ha detinguts i tot. A quin govern occidental en el seu sa judici se li hauria acudit una cosa així?

Primer acte amb la "societat civil", amb les...

Continuar llegint...

03 de Juny del 2014

L’obra de teatre de l’abdicació

L’abdicació del Rei d’Espanya és el darrer acte, fins avui, d’una obra de teatre que fa prop de quatre dècades que dura. Jo no faig una crítica demolidora de la Transició, en atenció a la idea que potser no es va poder fer res millor i sobretot perquè els que érem uns nens llavors no hem fet després les coses d’una forma especialment brillant. Però les ficcions que van posar-se en marxa llavors, i que han desembocat en l’actual statu quo, han acabat passant factura: si el desengany ja va produir-se quan l’invent no portava ni tres anys funcionant, imaginin-se ara.

Jo no crec que la crisi hagi desfermat el descontent i el cansament amb la partitocràcia vigent. Si de cas, ha aprofundit una tendència que ja venia d’abans. Però l’statu quo es veu amenaçat. Fins ara, ha anat trampejant confiant en una recuperació...

Continuar llegint...

30 de Maig del 2014

Una de bons i dolents

 

 

No tinguin el més mínim dubte que comdemno la violència injustificable d’aquests dies a Sants. Afegeixo que l’autoritat té, de forma genèrica i en principi, el meu total suport. No m’hauria de posar la bena abans que la ferida, i menys per convèncer lectors que et diuen filoetarra per preguntar si tot s’ha fet bé, o fatxa per defensar que en certes situacions el que toca és fer anar la porra... Però mirin, intentes ser racional i raonable i t’acaben menjant la moral.

No, intentar explicar perquè passen les coses no és justificar-les. Jo no hi renuncio. I en particular, rebutjo l’argument que el que cal ara és comdemnar el vandalisme i que les anàlisis ja les farem després. I ho rebutjo perquè un cop passa la tempesta, aquí no s’analitza res de res. Creuen que certs episodis es van repetint...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2014

"Eres una puta zorra oportunista"

“Eres una puta zorra oportunista”.

“Puta”.

“Miserable y rastrera”.

“Hay que tener poca vergüenza y ser miserable, no me extraña que haya tanta gente que a la basura la trate como te tratan a ti”.

“No te mereces más que todo el mal que te pueda perjudicar, eres un bicho malo y una víbora".

“Lástima que no hayas muerto y toda la banda de sinvergüenzas que te acompañan”.

“Desgraciada. Mala madre. Mala esposa. Víbora".

"Vergüenza de España".

"Miserable, rastrera, basura".

“Transtornada, mentirosa, no estás bien de la cabeza”.


Aquestes piulades a Twitter no han estat mai perseguides d’ofici ni per la policia ni per la fiscalia. I les denúncies han estat arxivades i desestimades...

Continuar llegint...