e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Juliol del 2015

Democràcia a trets?

Periòdicament ens sacsegen notícies sobre matances ocorregudes als Estats Units (l’última fa uns dies; quan llegeixin això, ves a saber). I més que el fet en sí, ens escandalitza la facilitat amb què es produeixen. Denver no és el Beirut dels mals temps. Ni un llogarret de Connecticut l’avinguda dels franctiradors de Sarajevo. Tot i que de vegades ho sembli.

És molt complicat d’aclarir perquè persones aparentment normals entren un dia a una escola, un cinema o un restaurant i maten unes dotzenes de conveïns. Més enllà d’exclamar que mai ningú no ho hauria dit, ningú sap ben bé què dir. Però no és consol, perquè molts d’aquests episodis no els protagonitzen persones inadaptades o conflictives. El dia que la fan, la fan grossa, però sovint no han donat cap pista prèvia i aquesta és una...

Continuar llegint...

10 de Juliol del 2015

Je suis Srebrenica

 

La matança de Srebrenica compleix 20 anys. És impossible dir que ho celebrem, encara que sigui el verb usat pels comunicadors de referència al país. Salvatjades com aquella poden recordar-se i fins i tot commemorar-se, però celebrar-se... En realitat, és un problema de pobresa de llenguatge, però que deixa amb el cul a l’aire com funcionem realment (no com ens pensem que funcionem) des d'un punt de vist moral.

No obstant, és el mínim que podem esperar després d’aquella immensa hipocresia que va ser la guerra de Bòsnia. Que encara ho “celebrem”, segurament perquè ens fa sentir bé i ens neteja la consciència. Perquè la hipocresia no va ser dels que es mataven entre ells o mataven els altres, que ho tenien claríssim, sinó de tots aquells que, al món occidental, s’omplien la boca de boniques paraules...

Continuar llegint...

07 de Juliol del 2015

La dignitat comestible

 

El “No” va guanyar clarament i rotunda al referèndum grec. El poble grec ha demostrat que la dignitat també és comestible, i està molt bé. I això que servidor no ho tenia tan coll avall. El que hi havia darrera de la votació era una prova de força. Molt fàcil d’embolcallar, això sí, de lluita per la democràcia i la dignitat, quan potser hauríem d’haver parlat de grau de resistència davant la desesperació. A mi no m’hagués sorprés una victòria del “Sí”, si una majoria de votants hagués pensat que així algú els obriria l’aixeta financera i podrien treure el cap de sota l’aigua, encara que realment no quedés resolt res.

Òbviament, la qüestió no era què passava la nit del referèndum, ni l’esclat de joia a la...

Continuar llegint...