22 de Juny del 2014

Sort que era un rei modern

Primer acte després de l'anunci de l'abdicació, militar.

Primer acte de relleu efectiu, abans i tot de la proclamació al Parlament, la imposició de la faixa de capità general. A banda de la fila que feia l'escena (només hi faltava la cabra de la Legió), la cronologia va deixar clares les prioritats. Primer, el comandament militar; després, ja passarem pel Parlament a fer un discurs. És molt subversiu preguntar si no hauria d'haver estat a l'inrevés? Ni que fos per guardar les formes...

Primera declaració d'intencions de veritat, no discursos florits de cara a la galeria: prohibició de manifestar-se si no és a favor de la monarquia i d'exhibir símbols que no siguin monàrquics. Hi ha detinguts i tot. A quin govern occidental en el seu sa judici se li hauria acudit una cosa així?

Primer acte amb la "societat civil", amb les...

Continuar llegint...

03 de Juny del 2014

L’obra de teatre de l’abdicació

L’abdicació del Rei d’Espanya és el darrer acte, fins avui, d’una obra de teatre que fa prop de quatre dècades que dura. Jo no faig una crítica demolidora de la Transició, en atenció a la idea que potser no es va poder fer res millor i sobretot perquè els que érem uns nens llavors no hem fet després les coses d’una forma especialment brillant. Però les ficcions que van posar-se en marxa llavors, i que han desembocat en l’actual statu quo, han acabat passant factura: si el desengany ja va produir-se quan l’invent no portava ni tres anys funcionant, imaginin-se ara.

Jo no crec que la crisi hagi desfermat el descontent i el cansament amb la partitocràcia vigent. Si de cas, ha aprofundit una tendència que ja venia d’abans. Però l’statu quo es veu amenaçat. Fins ara, ha anat trampejant confiant en una recuperació...

Continuar llegint...