e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Desembre del 2014

Deu anys del tsunami, la mateixa injustícia

El desè aniversari del tsunami a l’Índic seria útil si ens fes recordar no els drames ni les xifres, sinó el fet que una desgràcia no és el mateix segons el lloc on passi. Quan el desastre té una entitat de tals dimensions, és il·lús esperar que el balanç de víctimes sigui zero. Però el resultat no és igual si es tracta del primer o del tercer món.

Fa deu anys, els països més afectats tenien problemes gravíssims, ocults darrera de les postals de paradisos turístics. Potser societats a les quals cada any morien per desnutrició, falta d’aigua o malalties, molts milers de persones més que el dia del tsunami, no tenien com a a prioritat disposar de sistemes d’alerta. Segurament molt irresponsable, però fins a cert punt comprensible i tot.

Quod erat demostrandum. Que la vulnerabilitat davant...

Continuar llegint...

23 de Desembre del 2014

Fins on ens portarà la desesperació?

Fins on ens pot portar la desesperació causada per la crisi? L’altre dia, algú va perdre la xaveta i va muntar un “atemptat kamikaze” contra la seu central del PP. Injustificable, per descomptat, amb independència que pugui ser més cosa de psiquiàtric que de presó. Caldria forçar molt el terme “terrorisme” per encabir-hi aquesta acció (la caverna més rància ja ho intenta, ja; si no fos el PP els importaria menys). Però això no treu que sigui un símptoma molt preocupant.


Quan va ser assassinada la presidenta de la Diputació de Lleó ja vam dir que qualsevol dia la desesperació se'ns escaparia de les mans. Llavors, no pocs van respirar alleujats, perquè havia estat una revenja personal. Cosa de males persones, no de persones desesperades. Quina sort...

Però de què ens estranyem en realitat? Potser...

Continuar llegint...

03 de Desembre del 2014

Més hipocresia que violència

Ha calgut un altre mort (quants en portem?) perquè ens estripem les vestimentes i fem sorollosos escarafalls sobre la violència que es mou en les contornies del món del futbol. Però què hi ha exactament de nou en aquest fenòmen si, sense necessitat d’arribar a extrems com el de Madrid, no hi ha cap de setmana que no hi hagi batussa a algun camp més o menys perdut, sota les més diverses formes: agressió a l’àrbitre, baralles entre jugadors, invasió de la gespa amb la consegüent batalla campal...

I no és només al futbol. A les pistes i canxes on es disputen partits d’altres esports passen coses semblants. Tant de categories professionals com de categories d’aquelles que s’anomenen inferiors o de base. L’espectacle indigne i indecent ens confirma que ens fallen coses fonamentals. I des de la mateixa arrel: quantes d’aquestes...

Continuar llegint...