22 de Maig del 2013

La Catalunya wagneriana

El Passatge dels Camps Elisis de Barcelona. Abans que s'urbanitzés l'Eixample, aquí hi havia, encara en ple camp, un parc d'atraccions. El 16 de juliol del 1862 s'hi va escoltar Wagner per primer cop a Catalunya: un dels cors de "Tannhäuser".

 

 

Aquest 22 de maig de 2013 fa 200 anys del naixement de Richard Wagner. Poden dir-me nazi si volen: porto trenta anys d’afició wagneriana sentint-m’ho, així que ja estic acostumat i no tinc inconvenient a posar el tema jo mateix per endavant. Ja fa temps que vaig decidir que ni negaria ni justificaria l’evidència de l’antisemitisme personal de Wagner, ni tampoc que la seva música va ser usada per la propaganda nazi, amb la complicitat entusiasta dels descendents del compositor. I que si de cas...

Continuar llegint...

16 de Maig del 2013

De inglis problemo ( i 3)

L'anglès que no parlen, ni bé ni malament, els nostres polítics podria posar-se com exemple del problema que tenim amb els idiomes. Però en realitat és una mera anècdota. No ho dic per defensar els polítics en absolut, sinó perquè seria bo no equivocar-nos sobre l'autèntica naturalesa de la qüestió.

I això que l'estampa dels nostres polítics callats com a estaquirots i fent cara de pòquer a les cimeres internacionals, fa un mal espantós a la vista. Que el dia que “The New York Times” dedica un reportatge al president de la Generalitat destaqui com a principal mèrit que parli anglès i francès diu molt de tot plegat. L'excepció acaba sent la notícia...

I no oblidin que el nostre ministre d'Economia no ostenta el càrrec per ser un expert en la matèria (vist el resultat, no ho sembla, no),...

Continuar llegint...

12 de Maig del 2013

De inglis problemo (2)

Sí, l'anglès que sabem per aquests paratges és un desastre. I el problema és greu, perquè el nostre mercat laboral ha deixat de ser el poble on hem nascut, o fins tot el país on vivim. Ens passa fins i tot a les persones que estem més prop dels 50 anys que dels 40. Imaginin-se els nostres fills...

Però el problema que tenim amb l'anglès, siguem justs, no es deu únicament a com l'ensenyem (vegeu aquí un article anterior). També, i és vital comprendre-ho, per les nostres actituds davant l'aprenentatge. A les acadèmies d'anglès les cues dels que només volen “aprendre a parlar”, prescindint de gramàtica, són llarguíssimes... Lògicament, els resultats són els que són, perquè els miracles, a Lourdes.

Però no es...

Continuar llegint...

05 de Maig del 2013

De inglis problemo

La veritat és que quan escoltes l'anglès que parlen alguns personatges públics (Morri crima) et planteges si és tan necessari saber aquest idioma. Corre per Youtube un vídeo on es veu i se sent Emilio Botín, banquer d'innegable èxit professional i empresarial, parlant un anglès horrorós que perfectament podríem definir com un pseudoidioma. Però no ens enganyem. Estem parlant de persones de calers, a les quals sempre posaran la catifa vermella encara que parlessin en swahili o fins i tot en català...

Tampoc ens enganyem en una altra cosa. Bromes a banda, necessitem saber anglès. A les feines d'aquí cada cop es demana més. Fora, per descomptat. És poc menys que obligat, perquè ja competim laboralment, i el que competirem, amb gent que el domina.

I per això tenim un problema molt seriós. Perquè l'anglès que parlem...

Continuar llegint...