30 de Març del 2013

Menys ajuntaments? Sí.

Vagi per endavant que ni sóc del PP, ni estic a favor de les retallades ni de la recentralització. Però perquè no ser això no és sinònim d’imbecil·litat, també penso que hi ha coses de les que es plantegen, de mala fe, en el tsunami de la crisi, que es mereixen l’honor de la discussió. Una és si tenim una estructura administrativa racional, amb independència del fet que que ens haguem adonat que no, únicament quan ens hem trobat que no la podem pagar.

Diguem d’entrada que tothom, amb un mínim sentit comú, és capaç d’entendre tres coses:

–Que alguns serveis públics es presten més eficaçment des de la proximitat. Potser no són eficients, però si no es prestessin des de la proximitat ni tan sols serien eficaços.

–Que uns altres serveis es millor prestar-los...

Continuar llegint...

20 de Març del 2013

Un tal Montoro, de professió miserable

Si han llegit alguna vegada el que escric, espero que s’hagin adonat que intento raonar el que hi dic. Que faig servir el cap per a alguna cosa més que per lluir pèl i portar barret, fins i tot quan, per no parlar amb el fetge, mantinc opinions que sé que no són ni populars ni simpàtiques. Però avui no vull parlar amb el cap. Avui el que diré serà dit amb les vísceres. I em sembla fantàstic, perquè quan passen coses que causen tanta repugnància com la que els explicaré, penso que no ens l’hem d’agafar amb paper de fumar. Segurament em quedaré curt...

I ara, després d’aquesta bonica introducció, anem al mal de panxa que porto a sobre. Venia cap a casa amb el cotxe, amb la ràdio engegada, quan he sentit al senyor ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, amenaçar que retallarà...

Continuar llegint...

12 de Març del 2013

Democràcia en un país de ganduls (2)

En un país de ganduls, de ganduls amb coartada (la decepció), però ganduls al capdavall, que la democràcia tornés a dependre de nosaltres, i no dels partits, obligaria a assumir unes coses molt senzilles. Però que són la clau de tot, si volem recuperar la “propietat” d’aquest sistema que diem que està segrestat per la partitocràcia. Cal estar disposat a mullar-se, ara, d’aquí a quatre anys, d’aquí a vuit i les vegades que faci falta. Cal acceptar també que els problemes s’arreglen ara uns i els altres, després; i que, per tant, no podem quedar-nos paralitzats, sense fer res, perquè no podem fer-ho tot de cop i oblidar-nos-en.

Fins i tot hem de reconèixer que, en aquest recorregut, de vegades ens haurem de tapar el nas, o votar a contracor, si és per aconseguir un fi noble o que val la pena, si és l’única...

Continuar llegint...

04 de Març del 2013

Democràcia en un país de ganduls

Les llistes obertes són una idea essencialment sana, però insuficient, o fins i tot contraproduent, si la plantegem com a única solució, com sembla ser el cas, a la manca de trempera que ens produeix l’actual sistema de partits. Qui decidirà qui va a aquestes llistes, si no retallem el poder dels partits mitjançant unes primàries obertes a tothom? I quina gent valuosa i honrada voldrà anar a una llista si primer la política no recupera el seu prestigi?

Les bones intencions tenen el seu perill, com explicàvem en aquest article. El risc és pensar que una mesura única, d’aquelles que adjectivem com a “gran” mesura, ho resoldrà tot. Aquesta mena de pensaments arracona el fet que de mesures en calen moltes, no totes electorals, tot i que també electorals. Però mantenim...

Continuar llegint...