25 de Febrer del 2013

La trampa de l'abdicació

A mi la veritat és que l’abdicació del rei Joan Carles m’és igual. Quan un és republicà, i no per passió, sinó per convicció racional, li és igual un rei que un altre. No diguem si un no vol ni tan sols pertànyer a una república espanyola. I no perquè la vulgui part de la dreta, amb l’única finalitat que la presideixi algú com Aznar, sinó perquè, llevat que demanéssim l’ingrés a la República Federal d’Alemanya, que potser no seria mala opció, de república vull la catalana.

És més, penso que tal com ho plantegen alguns, l’abdicació seria només per distreure al personal. Entre unes coses i altres, estaríem mesos i mesos sense parlar d’altra cosa. És a dir, sense parlar de les coses realment importants, rellevants i transcendents: per exemple, de...

Continuar llegint...

19 de Febrer del 2013

Lincoln i el PSC

He anat finalment a veure “Lincoln”. Una gran pel·lícula. I d’una sorprenent actualitat. Tot i explicar una història de fa 150 anys, un tenia la sensació d’estar veient el telenotícies. Sí, la política ha canviat ben poc.

El film em va provocar algunes reflexions. La més òbvia, com en són d’inescrutables els camins del Senyor. L’aprovació d’un fi tan noble com l’abolició de l’esclavitud va necessitar les baixeses més immorals de la política, inclosa la compra de vots... Quina salivera em creixia al cinema. El fi justificant els mitjans, com ens deia Maquiavel? No ben bé. Més aviat, la sensació que si la causa s’ho val, els mètodes sembla que siguin més disculpables. Imaginin-se un president de la Generalitat comprant vots per poder proclamar la independència... Què en...

Continuar llegint...

12 de Febrer del 2013

Nihil tam munitum quod non...

El títol recull part d'una cita de Ciceró: “Nihil tam munitum quod non expugnari pecunia possit”. Estirant al màxim el meu llatí de Batxillerat, ho traduiria així: “No hi ha fortalesa prou alta que resisteixi l'assalt dels diners”. I sí, 2.000 anys després de ser escrita, la sentència és plenament en vigor. Per això és un clàssic.

Ciceró la clavava en una qüestió. Hi ha coses, com la cobdícia, que formen part de la naturalesa humana. I no hi ha lleis ni normes morals que ho evitin. Sempre hi haurà temptacions i sempre qui hi caigui. Com a molt, podem prevenir-ho i limitar-ho. Però esborrar-ho al 100% és impossible.

En realitat, un dels factors que distingeix una dictadura d'una democràcia és la seva actitud davant la corrupció. Una dictadura la fomenta, ja que és un dels mecanismes...

Continuar llegint...

04 de Febrer del 2013

Quan algú cobra, algú paga

Miguel de Unamuno aconsellava en certa ocasió la pràctica de senyalar amb el dit. Sí, aquella que les nostres mares ens prohibien, picant-nos fins i tot el dit. Escrivia Unamuno: “Ensopegueu amb un que menteix? Crideu-li a la cara: mentider! Trobeu a un que roba? Crideu-li: lladre! N'hi ha un que diu rucades a gent que l'escolta amb la boca oberta? Digueu-los estúpids!”.

La corrupció campa a plaer i resta generalment impune perquè és tolerada socialment. No parlo de les converses de café, on al caliu de la crisi es dispara a tort i a dret (bé, més aviat a tort que a dret), sinó de la nostra peresa per plantar-nos de debò. Com deia el mateix Unamuno, Espanya era un país ensenyat a “fugir de la veritat, transigir amb la injustícia i suportar l'opressió”.

Que no ens enganyin les mínimes mostres de rebel·lia que la...

Continuar llegint...