29 d'Octubre del 2013

L’espionatge i la confiança traïda, segons Voltaire

La frase podria ser d’algú altre. De vegades atribuim determinats aforismes a alguns especialistes en sentències definitives sobre la naturalesa humana i el seu funcionament. Quantes vegades hem posat en boca de Winston Churchill, d’Oscar Wilde o de Voltaire adagis o dites que, en realitat, són de Ciceró (un altre conegut especialista en la matèria) o que es remunten als Evangelis?

Valgui aquesta introducció per si la memòria m’és infidel i cito Voltaire erròniament. No era ell qui va deixar anar l’aforisme que resa: “Déu meu, deslliura’m dels meus amics, que dels meus enemics ja me n’ocupo jo”? Però amb independència de l’autoria, el significat de la màxima no pot estar més clar: només pot trair-te la confiança aquella persona en qui l’has dipositada. Dit en plata: només poden pegar-te-la aquells...

Continuar llegint...

23 d'Octubre del 2013

Quan vinguin els alemanys (3)

Continuem donant idees sobre les coses que només els alemanys, o si més no algú de fora, poden resoldre. Necessitem, per exemple, gent acostumada a donar la cara, perquè aquí la culpa sempre és dels altres, fins i tot quan és nostra i de ningú més. Cal aplicar aquesta màxima en molts àmbits, però sobretot a l’educació. No potser que tinguem el fracàs escolar més alt dels països desenvolupats i els professionals d’educar mai no tinguin res a veure amb aquest resultat. Que el pressupost no és l'únic factor: a Finlàndia, la millor escola del món, gasten menys per nen i curs que aquí i la clau és com s’ho gasten...

I consti que no tinc res en contra dels mestres, perquè el problema està molt generalitzat, malgrat fer-se molt descarnat en qüestions tan estratègiques com...

Continuar llegint...

16 d'Octubre del 2013

Quan vinguin els alemanys (2)

La societat espanyola, i no diguem els seus polítics, no té esma per tirar endavant els canvis inevitables i imprescindibles que la gravíssima crisi requereix. Ho dèiem en l’article anterior. I què en fem, doncs? Confiem en la vinguda dels alemanys, dels homes de negre? D’algú ja no seriós, sinó que tingui les mans lliures perquè no s’hi juga res més enllà de recuperar els diners que hi posi, però no un resultat electoral o una vaga general?

Doncs no és un mal plantejament, si més no des del punt de vista pràctic i realista. Hi ha mesures duríssimes que cap govern d’aquí gosarà tirar endavant, com els ERO massius a l’Administració que s’acabaran fent tard o d’hora. I no ho dic perquè avali tal mesura,...

Continuar llegint...

08 d'Octubre del 2013

Quan vinguin els alemanys (1)

Mariano Rajoy s'ha resistit tant com ha pogut a un rescat complet de l'economia espanyola. Sap que molt possiblement li aniria el càrrec. L'experiència d'Itàlia i de Grècia, on Europa va promoure sengles cops d'Estat (consentits, però cops d'Estat), no és un precedent tranquil·litzador, vist des de l'òptica de la poltrona. Però no se sap mai, igual Europa veu en Rajoy un alumne aplicat i sobretot obedient i ja li està bé.

No seria estrany, però, que Rajoy se'n surti en evitar la major, és a dir, el rescat. Però no perquè l'economia espanyola ja no necessiti ser rescatada, sinó perquè potser Europa no hi estigui interessada, per més apel·lacions que fem en el sentit que no es poden permetre deixar-nos caure. És significatiu que aquestes apel·lacions se sentin aquí, però no pas a Berlín. La capital dels...

Continuar llegint...