04 de Febrer del 2013
Miguel de Unamuno aconsellava en certa ocasió la pràctica de senyalar amb el dit. Sí, aquella que les nostres mares ens prohibien, picant-nos fins i tot el dit. Escrivia Unamuno: “Ensopegueu amb un que menteix? Crideu-li a la cara: mentider! Trobeu a un que roba? Crideu-li: lladre! N'hi ha un que diu rucades a gent que l'escolta amb la boca oberta? Digueu-los estúpids!”.
La corrupció campa a plaer i resta generalment impune perquè és tolerada socialment. No parlo de les converses de café, on al caliu de la crisi es dispara a tort i a dret (bé, més aviat a tort que a dret), sinó de la nostra peresa per plantar-nos de debò. Com deia el mateix Unamuno, Espanya era un país ensenyat a “fugir de la veritat, transigir amb la injustícia i suportar l'opressió”.
Que no ens enganyin les mínimes mostres de rebel·lia que la...
Continuar llegint...
29 de Gener del 2013
La frase del títol hauria de dir-se en espanyol. Perquè s'usa a Castella (“Muertos de hambre hartos de comer”). I que, tot i que segur que té algun altre origen, em sembla molt apropiada per descriure els aficionats a això del poder que són els polítics.
Els polítics no són pas innocents del que està passant. No ho són, en particular, de la corrupció. Però hi ha més culpables: recordin, no hi ha corruptes sense corruptors. Quan algú cobra és que algú paga. Però com que corrompre's no és de moment obligatori, els que cauen en les temptacions que nien en els contorns del poder, no tenen perdó de Déu.
Amb aquest argument no vull disculpar ningú, ni minimitzar cap responsabilitat. Però les coses com són. La culpa del que passa està molt repartida. En realitat, és culpa de tothom, fins...
Continuar llegint...
24 de Gener del 2013
L’esport de moda és el linxament de polítics. Ja saben: que si tenen la culpa de tot, que si els privilegis, que si la casta, que si patatim i patatam... I és molt fàcil sumar-se al ramat. Els pecats de la política són tan nombrosos que mai no faltarà munició. Hi ha moltes mitges veritats que fa córrer cert populisme perillós. Però fins i tot les mitges veritats, tan pernicioses elles, tenen algun fonament. I hi ha extrems en la política que, sense ser delicte, són indecents i fan un mal horrorós a la vista.
Però tampoc oblidem que som un país on necessitem culpables. No és pas per tradició religiosa o cultural. És simplement que aquí ningú té la culpa mai de res i per això necessita que la tingui el veí. I com que un no pot buscar-se molts enemics a la vegada, acaba trobant un culpable únic. El...
Continuar llegint...
Rss