e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 d'Octubre del 2016

Afectats pels Accents Diacrítics

Creguin-me que ho he estat mirant. Per terra, mar i aire, per ser precisos. Abans de soltar un sarcasme dels meus, volia estar segur que a cada poble de Catalunya existia com a mínim una associació d’Afectats pels Accents Diacrítics. Només així hauria entés l’afany de simplificació de la llengua que tira endavant l’Institut d’Estudis Catalans, a compte dels redits accents. Però no.

Servidor entenia fins avui que el gran problema de la generació més ben preparada de la història no era exactament l’ortografia, i mira que arriben a la Universitat fent unes faltes mereixedores d’una execució atroç, sinó una pobresa de llenguatge que fa feredat. Presumptes posseïdors del nivell C de català pel fet d’haver aprovat l’ESO, que funcionen, és un dir, amb un vocabulari de 300 paraules (en el temps jovenívol dels...

Continuar llegint...

20 de Setembre del 2016

El Barça es pagarà el Metro

 

L’acord per prolongar el servei de Metro de Barcelona els dies que el Barça jugui tard a la nit és una bona notícia. Però no perquè resolgui un senyor problema de mobilitat, sinó perquè el club es farà càrrec de les pèrdues econòmiques que hi hagi. I és justament aquest detall el que en fa un acord valuós des d’un punt de vista en el qual poques persones hauran pensat: elimina una causa de greuge. I no és tant un greuge cap als que no són culers i potser no veurien amb bons ulls sufragar la broma mitjançant els seus impostos, sinó un greuge cap a la major part del país, que també paga el dèficit del Metro de la capital sense beneficiar-se del servei.

No ens enganyem, però, sobre la qüestió de fons, que és si un espectacle públic ha de començar a les 10 de la nit....

Continuar llegint...

30 de Juliol del 2016

Una solució a cop de bomba és solució?

 

L’endemà de l’atemptat a Niça del 14 de juliol, l’aviació francesa va bombardejar Raqqa, una ciutat del nord de Síria que passa per capital de l’Estat Islàmic. Però després de mesos d’atacs, que van començar arran dels atemptats a París del novembre passat, aquesta vegada va haver-hi dues novetats. La primera: es van fer un munt de morts, un centenar llarg: fins llavors només havien estat esgarrapades a la pintura. La segona, els mitjans de comunicació francesos van parlar de forma expressa de venjança.

Són raons relatives, és clar. Perquè res ha canviat. Res del problema de fons. Cap resposta militar clàssica aturarà atemptats terroristes que, en determines circumstàncies, podrien ser considerats actes de guerra, però que tenen mala solució a cop de bomba: a qui té el mateix menyspreu...

Continuar llegint...

04 de Juliol del 2016

A peu d'obra de la notícia

 

Aquest 1 de juliol va fer un any que ens va deixar Ferran Rodríguez Font (*). Un periodista dels d'abans, que no copiava-enganxava i seguia les notícies a peu d'obra. Com aquest ofici no hauria hagut de deixar de ser mai. Molt menystingut, i fins i tot maltractat laboralment en vida, avui que no el tenim el trobem a faltar... Si més no, el senzill homenatge que va fer-se-li la passada Diada, posant el seu nom a l’estudi principal de Calafell Ràdio, va posar algunes coses, no totes, en el seu lloc.

Lamentablement, el cas de Ferran Rodríguez és un de tants. De tants periodistes que, tot i conservar la salut que a ell li va fallar, han estat bandejats. Comdemnats a la mort en vida, professionalment parlant, pel pecat imperdonable de tenir una experiència que ja no és que els fes “cars” salarialment, sinó que els feia menys submisos als capricis de l’empresari de torn. I ja no...

Continuar llegint...

13 de Juny del 2016

És democràcia si és a trets?

És francament cansat. I trist, tristíssim, haver d’insistir en el mateix cada vegada que hi ha una matança als Estats Units: avui és Orlando, però abans van ser San Bernardino, Aurora, Columbine o Newtown: n’hi ha tantes que la major part les hem oblidades, tot i el molt que ens van commoure en el seu moment. I és agotador, molt agotador, pensar que si no s’hi posa solució és perquè no es vol, no perquè no n’hi hagi.

Hi ha qui ho resumeix en una qüestió de bondat. Pel que entenc d’aquesta idea, es tractaria de replantejar-ho tot des de la base perquè la bondat innata de l’ésser humà tingués l’oportunitat d’aflorar. I hi estic d’acord. De fet, és impossible no estar-hi d’acord. Només em permeto afegir que mentre arriben els fruits de tan nobles propòsits, es pot fer política....

Continuar llegint...

07 de Juny del 2016

No disparin al pianista

L'últim que faria un servidor seria aplaudir un acte de violència. No més, però tampoc menys, els que es cometin contra els mitjans de comunicació. I incloses també les intimidacions sense violència física directa. Per tant, màxima repulsa al que va passar fa uns dies a Lleida, al voltant de la tancada d'uns estudiants al rectorat de la Universitat. Per cert, amb alguns "arguments" ja no impropis d'universitaris, sinó simplement de persones majors d'edat.

Una vegada dit això, i a risc de posar-me en un jardí, el que no em sembla normal és que a alguns mitjans de comunicació se'ls hagi acabat una mena de simpatia implícita cap a determinades mogudes de caire més o menys social, tot i que no sempre, el dia que els han cremat una unitat mòbil o els han tocat la cara. No és un tema nou: va passar quan els fets de Can Vies, a Barcelona, i ha...

Continuar llegint...

26 de Maig del 2016

Moral duties have no terms

El títol (“Les obligacions morals no tenen terminis”) l’he manllevat d’una campanya desenvolupada als anys 60 als Estats Units per protestar contra la prescripció dels crims del nazisme. Les causes obertes a Alemanya ho eren per assassinat, ordinari perquè ens entenguem, en comptes de genocidi, que és imprescriptible. Milers de nazis fugitius (1) ja es veien tornant tan tranquils a casa... La campanya va ser efectiva i fins fa quatre dies, com qui diu, encara es jutjava avis gairebé centenaris amb historials de por.

Em diran que la comparativa és molt bèstia, però és el que pensava quan repassava la polèmica sobre el monument franquista de Tortosa. I no per la consulta per ella mateixa, sobre la qual ja em vaig retratar aquí, sinó pels arguments que es posen sobre...

Continuar llegint...

25 de Maig del 2016

És franquista, "y lo sabes"

Només per posar-los en antecedents: servidor va néixer a Tortosa, però no podrà votar en la consulta d’aquest proper 28 de maig sobre la continuïtat del famós monument al mig de l’Ebre, perquè fa moooolts anys que no hi està empadronat. I vist algun dels arguments en dansa, m’imagino que no faltarà qui em negui fins i tot el dret a opinar: hi ha una línia molt fina entre mantenir que ningú de fora de Tortosa pot piular, perquè “el monument és dels tortosins”, i acabar decidint qui és tortosí, i qui no.

Però servidor fa anys que no escriu i opina pensant en si fa amics. És més, fins i tot quan les opinions no serveixen per a res, serveixen si més no per a una cosa: per tal que el silenci d’un, no pugui ser usat implícitament i comptabilitzat en el ramat de torn. A partir d’aquí,...

Continuar llegint...

11 de Maig del 2016

Un alcalde musulmà

Vaig anar a Londres just l’endemà de l’elecció del nou alcalde, Sadiq Khan. I saben què? Que no passava res. El metro i els trens circulaven tan bé, o tan malament, com sempre. Les botigues eren obertes i no es veia cap escena d’acumulació de queviures. També eren oberts bars, restaurants, teatres, cinemes..., i els carrers, a vessar de persones. La forma en què gaudien d’un fantàstic cap de setmana primaveral descarta que estiguessin aixecant-se en armes.

Es veia policia pel carrer i es recollia la brossa, per posar un altre parell d’exemples. En arribar dilluns (servidor encara hi era) van obrir les escoles i tot allò que el cap de setmana és tancat. En definitiva, el que passa cada dia de cada dia a qualsevol ciutat normal del món, si més no del món occidental.

Ah, se m’oblidava: feia una senyora calor. Una autèntica calorada,...

Continuar llegint...

30 d'Abril del 2016

Peatges a Madrid

En els darrers dies, hem fet un viatge en cotxe a Madrid que ha resultat molt instructiu. Instructiu sobre qüestions que no són exactament noves, però que, potser per això mateix, sempre són de certa actualitat. Ens diran que determinades concatenacions de fets, o si més no d’experiències, són casuals i per tant poc representatives. Podria ser. Ara, que el retrat no sigui fidel no implica que no resulti certament curiós.

Diguem que ens van coincidir en l’espai d’unes poques hores les següents anècdotes:

–A partir de Saragossa, vam entrar a l’A-2, una autovia lliure de peatge fins a Madrid. Hi ha trams d’aquesta autovia que difícilment poden equiparar-se a una autopista, ni tan sols a una autovia construïda recentment. La velocitat màxima de 120 quilòmetres per hora és molt optimista en aquests trams, però, de totes...

Continuar llegint...

Inicio Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Següent Final