e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 de Juliol de 2015

El futur és nostre

Sembla estrany, però cada vegada que volem parlar de futur, hi ha qui posa el retrovisor i s’entesta a reinterpretar la història a la seva mida, portant-la a llocs del tot inversemblants en el seu moment. Hi ha qui, avui dia, agafa la història d’Unió i la refà per convertir el que som en una còpia del que són d’altres i sense cap escrúpol davant el que sempre hem estat. Podem parlar del 31, però la pedra de toc del que és Unió la trobem tot just cinc anys més tard: si al 36, uns i altres haguessin fet cas del seny d’Unió, avui Espanya seria una altra, plenament confederal, i a Catalunya fa dècades que hauríem arribat a la plenitud del nostre autogovern.

Però jugar amb la història no ens porta enlloc. Avui el que toca és parlar de futur, i per a les persones d’Unió, el que toca és parlar-ne amb seny i amb passió. Més que mai, el futur de Catalunya ens demana que fem les coses bé si volem avançar. No és tracta de cremar etapes per cremar-les, sense estratègia concreta, perquè correm el risc de fer-ho en sentit literal i deixar qualsevol aspiració de Catalunya soterrada durant dècades i, potser, generacions. Al 36, Unió hauria pogut caure ben fàcilment en el carro de l’extremisme, perquè semblava que allò era el que exigia el moment. No ho vam fer així, però els que sí que ho van fer, amb la rauxa que va sacsejar Catalunya i Espanya els mesos següents, van ajudar molt i molt a què els rebels guanyessin la guerra.

No és tracta, doncs, de parlar d’això, ni de jugar a passar pantalles com si el futur del país fos poca cosa més que una nova versió del “candy crush”. El futur de Catalunya és una cosa ben seriosa, que exigeix reflexió, constància, perseverança i, sobretot, estratègia. I davant dues menes de futur, la dels qui es juguen a la babalà el que pugui ser el país, o la dels qui aspiren a posar els fonaments d’una pàtria plena, nosaltres escollim ser fidels a Catalunya i al que som.

Ara es tracta de sumar, de ser forts, de fer sentir la nostra veu i de poder ser capaços de portar el país cap al futur. Ens hi juguem molt, però no pas com a partit, sinó com a país. Tant de bo, ningú, d’aquí dues generacions, pugui escriure que tant de bo haguéssim fet cas de les veus de les persones que, tocant de peus a terra, demanaven anar pas a pas, que és l’única manera d’avançar amb pas ferm. No hem de cometre errors. No ens els podem permetre. El futur ha de ser nostre, no en el sentit que hagi de ser d’Unió –que seria bo— sinó que ha de ser un futur en què el rumb que anem seguint vagi pel camí de la cohesió, sense partir la nau, sense bolcar-la ni encallar-la en les moltes roques que trobarem davant aquesta difícil travessia.

Ara és l’hora de l’ambició. I l’ambició passa per entendre ben bé el que hem de fer si volem sortir triomfants. No es tracta de córrer més, de córrer per córrer, sinó de guanyar el partit. I aquest és el propòsit de la gent d’Unió, amb Catalunya al cor i el cap allà on pertoca.

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1387
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR