18 de Setembre de 2014

Escric aquestes línies el dia abans del referèndum escocès. Les enquestes, frec a frec, no pronostiquen gaire cosa sobre el resultat. A la vista, però, hi tenim un comportament democràtic de les dues parts i un debat en què cadascú, des de les seves posicions, ha defensat amb paraules i arguments allò que ha considerat millor per a Escòcia. Només per això, sigui quin sigui el resultat, ja hauran donat un exemple de democràcia al món.

A tot el món? No. Com en els llibres d'Astèrix queda un espai irreductible. Dissortadament, aquest espai impermeable a la democràcia, al diàleg i a la visió de futur queda molt circumscrit a La Moncloa i als seus voltants geogràfics i mentals. Davant la Catalunya que vol expressar-se i que vol debatre el seu futur, l'Estat no sap fer res més que negar-nos el dret elemental a debatre i a votar per saber què pensa cadascú. El Regne Unit, amb força segles de democràcia, deu ser una realitat diferent i distant per a Espanya.

I sorprèn que al bell mig d'aquest procés històric, tant el PP com el PSOE, com la resta de les seves marques blanques, en comptes de posar-se les ulleres de mirar de lluny i de veure el futur, s'hagin posat les de mirar-se el melic. Sorprèn que no hi hagi cap gest de diàleg, cap voluntat de parlar-ne i que dia rere dia el BOE es vagi convertint en un manual de recentralització. Perquè han i hem d'entendre que el problema català no el resoldrà avui el PP (o demà el PSOE), l'han de resoldre el PP i el PSOE i IU i els poders de l'Estat... doncs un sol d'aquests actors, no resoldrà el fet català. Davant de tot això, de què s'estranyen? Podríem posar infinits exemples, des de la sentència del Constitucional a l'ofec econòmic que pateix Catalunya, des de la llei Wert a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local que sembla feta contra els nostres ajuntaments i les nostres competències. Podríem parlar dels compromisos incomplerts i de la manera esgarrifosa en què això posa en perill el mínim benestar dels ciutadans de Catalunya.

De què s'estranyen, doncs, si milions de catalans surten al carrer per exigir el seu dret democràtic a votar? I continuen tant cecs que no veuen el que passa al carrer, i tan sords que no senten la veu d'una nació, que no ha emmudit, ni callarà, ni desapareixerà malgrat els pronòstics dels qui ho veuen tot en blanc i negre i s'entossudeixen a dir que no, una i altra vegada no. I des d'arreu del món s'ho miren. No pas perquè ens mirin a nosaltres, sinó perquè es miren el govern espanyol amb cara de no entendre res.

Toni Font, vicesecretari general d’Unió Democràtica de Catalunya