10 de Juny de 2015

Feia temps que no observava com d’un tema que tothom comença dient que és incomprensible, se n’acaba parlant del dret i del revés, desgranant fins la darrera coma, veient-hi les més amagades o desacomplexades intencions. Per ser poc clara -la pregunta aprovada pel comitè de govern d’Unió- crec que està donant joc a moltes interpretacions, categòriques i unívoques. Per tant, un que vol intentar explicar perquè creu que la pregunta és alhora clara i útil es troba primer amb el dubte d’aclarir si, potser, no cal, ja que per tothom sembla claríssima, tant la pregunta, com les intencions.

Ironies, a banda. De debò: crec que en el context d’Unió Democràtica de Catalunya la pregunta és més clara del que ens volen fer veure i és útil de cara al 27-S. És veritat que hi ha una part del partit que volia una altra pregunta. Però el partit és plural té més d'una i dues ànimes. I la pregunta vol tenir en compte aquesta pluralitat.

El “procés”. Ara sembla que quan a Catalunya es parla del “procés” no se sap de què s’està parlant. Companys de partit que després de fer-se pública la pregunta argumentaven que no era clara ho defensaven dient que la pregunta no ajudava al “procés de país”. Aquí “procés de país” és clar, o no és clar? A mi em sembla tant clar com el “procés” de la pregunta. Estic d’acord amb que no són temps per eufemismes. Però avui, a Catalunya, parlar de “procés” no és emprar cap eufemisme. És parlar del moviment democràtic per poder exercir el dret a l’autodeterminació que es concreta, avui, en l’anunci d’eleccions pel 27S. I, en aquest context, preguntar-nos si volem seguir amb el procés és una pregunta clara,   amb una resposta clara.

NO? No es vol seguir amb el procés. Punt i final. Clar.

SÍ? Si que es vol seguir amb el procés. I amb uns criteris (ni mandats, ni condicions: criteris) que coincideixen en molt -ho deia molt bé en Ramon Espadaler l’altre dia en un article publicat a la premsa- amb la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el gener de 2013.

Si guanya el SÍ queda per sempre més oberta la porta a seguir el procés aportant els nostres criteris, exercint la nostra sobirania com a partit,  a un full de ruta ja signat, però que el president Mas sempre ha dit i insistit que està obert per poder acollir quantes més forces polítiques millor.

A nosaltres, a sumar, ens hi trobaran sempre. A multiplicar, ens hi trobaran sempre. Però nosaltres no sumem zero i, sobretot, no multipliquem per zero. Nosaltres, Unió, tenim la nostra part per aportar, perquè al nostre parer la riquesa del procés i dels objectius que perseguim està en la pluralitat i no en la uniformitat.

Toni Font, vicesecretari general d’Unió Democràtica de Catalunya