e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

06 de Juliol del 2015

El futur és nostre

Sembla estrany, però cada vegada que volem parlar de futur, hi ha qui posa el retrovisor i s’entesta a reinterpretar la història a la seva mida, portant-la a llocs del tot inversemblants en el seu moment. Hi ha qui, avui dia, agafa la història d’Unió i la refà per convertir el que som en una còpia del que són d’altres i sense cap escrúpol davant el que sempre hem estat. Podem parlar del 31, però la pedra de toc del que és Unió la trobem tot just cinc anys més tard: si al 36, uns i altres haguessin fet cas del seny d’Unió, avui Espanya seria una altra, plenament confederal, i a Catalunya fa dècades que hauríem arribat a la plenitud del nostre autogovern.

Però jugar amb la història no ens porta enlloc. Avui el que toca és parlar de futur, i per a les persones d’Unió, el que toca és parlar-ne amb seny i amb...

Continuar llegint...

25 de Juny del 2015

Dies històrics

Unió Democràtica de Catalunya ha viscut aquests dies uns moments històrics. En poques setmanes, ha estat capaç de proposar el seu propi full de ruta, l’ha sotmès a debat intern i l’ha portat a la votació dels seus militants. El resultat tots el sabem: ha guanyat amb més del 50% dels vots l’opció de continuar impulsant el procés que viu el nostre país. La de fer-ho emparats en uns principis que considerem irrenunciables per part del catalanisme polític moderat: la cohesió, la democràcia, la pertinença a Europa i també, òbviament, el diàleg i el respecte a la legalitat.

En definitiva, aquesta és la manera com des d’Unió entenem que cal anar endavant en l’objectiu d’aconseguir la plenitud per a Catalunya: fer les coses bé, sumar adhesions, posar el seny per damunt la rauxa, sense renunciar-hi, amb...

Continuar llegint...

10 de Juny del 2015

Allò tant poc clar però del que tothom parla

Feia temps que no observava com d’un tema que tothom comença dient que és incomprensible, se n’acaba parlant del dret i del revés, desgranant fins la darrera coma, veient-hi les més amagades o desacomplexades intencions. Per ser poc clara -la pregunta aprovada pel comitè de govern d’Unió- crec que està donant joc a moltes interpretacions, categòriques i unívoques. Per tant, un que vol intentar explicar perquè creu que la pregunta és alhora clara i útil es troba primer amb el dubte d’aclarir si, potser, no cal, ja que per tothom sembla claríssima, tant la pregunta, com les intencions.

Ironies, a banda. De debò: crec que en el context d’Unió Democràtica de Catalunya la pregunta és més clara del que ens volen fer veure i és útil de cara al 27-S. És veritat que hi ha una part del partit que volia una...

Continuar llegint...

07 de Novembre del 2014

83 anys d'Unió democràtica de Catalunya

Avui, 7 de novembre, fa vuitanta-tres anys que va néixer Unió Democràtica de Catalunya. La partida de naixement és la publicació del Manifest Fundacional al diari "El Matí", signat, entre d'altres per persones tan significatives com Pau Romeva, Maurici Serrahima, Lluís Vila d'Abadal o Joan Baptista Roca i Caball. Posteriorment, l'any 32, atrets per l'ideari del nou partit, s'hi van incorporar altres noms tan importants com Manuel Carrasco i Miquel Coll i Alentorn.
 
La fundació del partit no va ser un acte espontani ni intempestiu. Vist en perspectiva, el manifest fundacional i els primers textos d'Unió Democràtica evidencien ja una clara maduresa i un bagatge ideològic que diferencia Unió de la resta de partits. Al bell mig del convuls any 31, Unió és capaç de superar la radicalitat dels uns i dels altres i...

Continuar llegint...

18 de Setembre del 2014

De què s'estranyen?

Escric aquestes línies el dia abans del referèndum escocès. Les enquestes, frec a frec, no pronostiquen gaire cosa sobre el resultat. A la vista, però, hi tenim un comportament democràtic de les dues parts i un debat en què cadascú, des de les seves posicions, ha defensat amb paraules i arguments allò que ha considerat millor per a Escòcia. Només per això, sigui quin sigui el resultat, ja hauran donat un exemple de democràcia al món.

A tot el món? No. Com en els llibres d'Astèrix queda un espai irreductible. Dissortadament, aquest espai impermeable a la democràcia, al diàleg i a la visió de futur queda molt circumscrit a La Moncloa i als seus voltants geogràfics i mentals. Davant la Catalunya que vol expressar-se i que vol debatre el seu futur, l'Estat no sap fer res més que negar-nos el dret elemental a debatre i a votar per saber...

Continuar llegint...