e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Juny de 2015

Estava assegurada la monumental xiulada a l'himne d'Espanya, en presència del rei Felip VI i del president deo govern espanyol Mariano Rajoy, el passat dissabte a la nit al Camp Nou en la final de la COpa del Rei entre l'Athletic Club de Bilbao i el Barça.

Xiular qualsevol himne nacional: l’espanyol, el català, la marsellesa francesa o el “God Save the Queen” britànic és una manca de respecte perquè, així com les banderes, per a moltes persones els himnes són símbols que representen i expressen sentiments d’una identitat nacional i col·lectiva i, per tant, xiular-los pot ofendre i molestar aquelles persones que s’hi identifiquen. I no s’hi val ni està justificat dir que es pot xiular l’himne espanyol però no el català, o viceversa. O tots o cap, no hi ha d’haver dobles rasers.

Ara bé, una xiulada a un himne nacional també és una cosa molt més important: la manifestació del dret a la llibertat d’expressió que ha de prevaler per sobre de la ofensa per a uns quants ja que és un dret universal que ha de garantir la llibertat d’expressió de tothom.

El passat dissabte a la nit encara no havia acabat el partit de futbol que el govern espanyol ja es va afanyar a dir en un comunicat de premsa que estudiaria possibles sancions per la xiulada. El que haurien d'estudiar és el per què d'aquest malestar i esbrinar quins motius hi ha al darrera de la sonora xiulada a l'himne espanyol.

Aquestes protestes del govern central denoten una concepció restringida de la llibertat d'expressió, pròpia d'una manca de cultura democràtica.

L’estat espanyol hauria de ser prou madur democràticament pel que fa a la llibertat d’expressió de manera que, per exemple, tan els seguidors de la Falange franquista com els del partit xenòfob Plataforma per Catalunya, però també els de l’antiga e il·legalitzada Batasuna de l’esquerra independentista basca, poguessin manifestar-se al carrer amb normalitat.

Per desgràcia, a Espanya no s’aplica la mateixa vara de mesura per a tothom i aquí és on hi ha la principal amenaça a la llibertat d’expressió: quan s’estableix interessadament un biaix que permet la llibertat d’uns però discrimina la dels altres, quan es diu: “tu sí que pots expressar-te o manifestar-te, però tu no”. Aquesta diferència de criteri, basada només en interessos polítics, dinamita el caràcter universal d’aquest dret i estableix una mena de llibertat d’expressió a la carta depenent sempre de qui la reivindiqui.

És doncs una concepció limitada de la llibertat d’expressió pròpia d’una democràcia espanyola que és de baixa intensitat, de tipus bonsai, encotillada si es compara amb democràcies (que també tenen les seves mancances) com les del Regne Unit, els EUA o els països nòrdics.

Si no és així, com s’explica que a Espanya es pugui sortir al carrer amb banderes franquistes i cridar “Viva Franco!” sense que passi res però, en canvi, no es pot dir el mateix sobre ETA perquè és un delicte d’enaltiment del terrorisme que pot comportar penes de presó, com li ha passat per exemple a l’exdirigent de Batasuna Arnaldo Otegi?

I és que l’estat espanyol té el dubtós honor de ser l’únic de la Unió Europea que ha tancat diaris (Egunkaria l’any 2003) i il·legalitzat partits polítics (Batasuna, també el 2003) donant mostres de la seva anèmica cultura democràtica.

No tinc cap simpatia ni pels nostàlgics del règim franquista ni tampoc pels que recolzen ETA, però defenso un dret a la llibertat d’expressió que doni aixopluc a tots dos i no només als primers, com ha passat i encara passa a Espanya.

Vol dir això que la llibertat d’expressió ha de ser absoluta i sense límits? No, perquè aquesta tampoc és un xec en blanc. Penso que no hi ha d’haver cap límit, a priori, a la llibertat d’expressió i que s’ha de poder dir i pensar qualsevol idea. És només a posteriori que hi pot haver algunes limitacions a la llibertat d’expressió. Uns límits ja contemplats per la llei en l’actual règim jurídic de la informació i que són tres: les injúries (insultar algú), les calúmnies (acusar algú d’un delicte sense proves) i el dret a l’honor i a la intimitat, sempre i quan l’interès públic de les informacions sobre les persones involucrades no prevalgui per sobre d’aquest altre dret.

Si algú considera que se l’ha insultat o calumniat, que ho denunciï als tribunals de justícia per a què un jutge aplicant la llei ho decideixi. Però mai s’ha de limitar prèviament la llibertat de poder-ho dir perquè això és la censura.

Es pot xiular l’himne espanyol o el català, esbroncar el Rei o el president de la Generalitat, cremar fotos del monarca, o la bandera d’Espanya, o la senyera catalana, o la bandera del Barça, etcètera.

Encara que algunes d’aquestes accions a mi no m’agradin gens i cregui que algunes són una falta de respecte, penso que no s'han de considerar mai un delicte que cal prohibir i sancionar perquè totes elles són també manifestacions de la llibertat d’expressió, un dret universal per sobre de qualsevol manca de respecte i ofensa.

Així que, com ha de poder fer tothom, jo seguiré xiulant el que vulgui, a qui vulgui i quan em doni la gana. Només faltaria!

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
407
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR