e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Maig de 2015

Són sis lletres que formen una paraula maleïda i que cada cop es repeteix amb més freqüència: C-À-N-C-E-R. Tots, absolutament tots hem tingut, tenim o tindrem familiars, amics o coneguts afectats o fins i tot morts per aquesta malaltia.

Un té la sensació que cada cop hi ha més casos de càncer, més gent malalta i que cada vegada les bombes cauen més a prop d’un mateix. Tan a prop que ja amb massa freqüència arriba a amputar famílies cada vegada més properes, sinó la pròpia.

Però no és només una percepció subjectiva sinó que, diuen els oncòlegs, hi ha dades objectives que confirmen la incidència del càncer. Segons els experts, als països occidentals cada cop n’hi ha més casos bàsicament per tres motius:

Primer, perquè tenim una població cada vegada més envellida amb més persones majors de 65 anys i el càncer, tot i que pot afectar a persones de qualsevol edat, afecta sobretot a la gent que ja té una edat.

Segon, perquè cada cop es fan més i millors proves de detecció dels diferents tipus de càncer i per tant se’n diagnostiquen i comptabilitzen més casos. Un exemple claríssim d’això ha sigut el càncer de mama en les dones, ja que l’augment de les proves de detecció precoç amb les mamografies anuals a partir d’una determinada edat ha fet incrementar els casos detectats d’aquest tipus de tumor però alhora també ha ajudat a augmentar notablement el seu índex de supervivència.

I tercer, perquè cada vegada vivim en ambients més contaminats on hi ha més residus, més pol·lució a l’aire i un ús intensiu i extensiu de tot tipus de productes químics que fem servir per a gairebé tot. Això afecta, tard o d’hora, a tot allò que mengem i que respirem i, en definitiva, a tot el que introduïm en el nostre organisme. A finals del 2013 la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer oficialment la contaminació de l’aire com un dels factors ambientals que provoca i causa determinats tipus de càncer.

Vivim doncs amb la presència d’aquesta malaltia al nostre voltant. Hi ha estadístiques que diuen que 1 de cada 3 persones desenvoluparà algun tipus de tumor al llarg de la seva vida. El càncer ja forma part de la nostra quotidianitat fins arribar a convertir-se, en massa casos, en un més de la família.

Sèries exitoses de televisió com va ser “Polseres Vermelles” a TV3 o la mort per càncer de persones públiques i conegudes com: els periodistes Jordi Tardà i Tatiana Sisquella, els empresaris José Manuel Lara Bosch o Sita Mur, les actrius Anna Lizaran i Rosa Novell o l’ex-entrenador del Barça Tito Vilanova (per posar només alguns exemples de l’últim any) han ajudat a seguir trencant el tabú que encara massa vegades envolta aquesta malaltia.

Perquè encara hi ha persones que no gosen utilitzar la paraula càncer i que fan servir eufemismes inútils com “un mal lleig” o “una llarga malaltia”. I aquí ja perdem la primera batalla, la de dir a les coses pel seu nom, i és per culpa nostra. El càncer té el nom que té i pel seu nom i no per un altre l’hem d’anomenar. Així tractaria jo a un enemic que vingués per intentar matar-me.

La mirada d’una persona malalta que sap que s’ha de morir aviat, que n’és conscient, és un mirall de la pròpia vulnerabilitat, de la fragilitat d’un mateix, del nostre propi destí inevitable, perquè només llavors pensem realment que nosaltres podríem estar al seu lloc i això ens espanta. En aquell moment s’esborra la falsa seguretat que a vegades construïm com un refugi naïf de creure que les malalties i els accidents passen sempre als altres, mai a nosaltres.

I qui serà el pròxim? Perquè, per desgràcia, hi haurà un pròxim, i un altre, i un altre, i un altre... En un compta-gotes d’una voracitat implacable. Una mena de loteria macabra de la qual tots en tenim dècims. El proper serà algú de la família o dels amics? Seré jo? O ... potser seràs tu? Podem ser tots i cadascun de nosaltres.

Sí que crec una cosa i te la vull dir a la cara, cony de càncer: les persones que un dia et derrotaran definitivament ja han nascut i, si bé has guanyat moltes batalles, no guanyaràs mai aquesta guerra, que et quedi ben clar.

De fet, bé prou que ja ho saps i, com que ets un covard perquè mai ataques de cara sinó sempre amagat i de puntetes, aprofites ara, quan t’estan començant a acorralar, per seguir matant tan com pots, com un animal ferit que morirà matant.

T’emportaràs encara moltes persones per davant. Tens encara moltes vides per truncar i molts plans per desfer. Però un dia acabarem amb tu, recorda-ho.

Gaudeix ara tan com puguis de la teva pírrica victòria, però no oblidis que el temps et va en contra i no s’aturarà. Ben aviat començarà el principi del teu final i... saps què et dic? Que llavors t’aniquilarem!

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
365
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR