e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 de Maig de 2015

Figures esquelètiques de pell morena, gastada per la sorra. Infants d’ossos xuclats, ventres inflats i mirades buides. Ulls fràgils i tremolosos, plens de mosques a les parpelles. Mares amb els pits nus i caiguts, de mugrons assecats, completament eixuts.

Hem vist moltes vegades aquestes imatges a la televisió i sembla que ja ens hem acostumat, potser insensibilitzat, a elles. Unes imatges que podrien ser de molts llocs: Somàlia, Etiòpia, Sudan, Afganistan, Iemen... però que totes ens parlen del mateix: la fam.

En els darrers anys l'ONU ha llençat vàries alertes humanitàries per combatre la fam a diverses zones del planeta i una de les més afectades ha estat el Sahel, la regió de l'Àfrica que va de l'oceà Atlàntic al mar Roig i del desert del Sàhara fins a l'equador. Un vast territori que integra fins a nou països del continent africà.

Dels 7.000 milions de persones que actualment viuen al planeta gairebé uns 1.000 milions (com gairebé tots els habitants de l'Índia o tres vegades la població dels Estats Units) passen gana. Segons Nacions Unides, la fam mata uns 20.000 nens al dia, uns 15 nens per minut, un nen cada 4 segons. En els 3 minuts que tardareu en llegir aquest text uns 45 nens moriran de gana.

Però això són només xifres que no responen la pregunta més important: per què hi ha fam al món? Per contestar-la, cal abans posar sobre la taula dues consideracions:

La primera: hi ha causes de la fam que són estructurals perquè responen a l'estructura que regula la producció i sobretot la distribució dels aliments a nivell mundial. L'altre tipus de causes són les conjunturals, que depenen de la conjuntura, del context propi de cada episodi de fam com, per exemple: una sequera, una plaga, una guerra o un desastre natural com un terratrèmol o una inundació.

La segona: segons l'ONU, el món produeix actualment suficient menjar per alimentar els seus 7.000 milions d'habitants; més i tot, la tecnologia que avui tenim ens permetria alimentar fins a 10.000 milions de persones.

Llavors, per què encara avui hi ha fam al món? Doncs perquè no és un problema de producció d'aliments, sinó de distribució i sobretot de fixació dels seus preus al mercat mundial. El menjar no arriba a tots els llocs on fa falta i, quan hi arriba, no tota la gent té accés als aliments perquè són massa cars.

Per tant, si volem entendre les causes de la fam al món cal comprendre la manera com es fixen els preus dels aliments i quines causes els encareixen. En aquest sentit, n'hi ha cinc de principals:

1) La reducció en els darrers anys, degut a factors climàtics, de les collites d'aliments bàsics com els cereals en grans països productors com els EUA i Rússia, cosa que ha reduït l'oferta de cereals i per tant n'ha fet apujar els preus.

2) L'augment de l'ús dels cereals com a bio combustibles, que també ha disminuït l'oferta de cereals destinats a l'alimentació i n'ha fet augmentar els preus.

3) L'increment de la demanda d'aliments per part sobretot de la Xina que, amb els seus 1.300 milions d'habitants, cada cop té més necessitat de comprar aliments bàsics i primeres matèries a fora per mantenir el seu espectacular creixement econòmic (tot i que en els últims anys s’ha frenat una mica).

4) L'especulació borsària en el mercat dels aliments bàsics. El preu dels aliments es fixa a la borsa de Chicago, als EUA. El que val un quilo d'arròs a Singapur, a Buenos Aires o a Nairobi ve determinat en bona part per aquesta borsa de Chicago, on l'especulació està a l'ordre del dia.

Especular és comprar barat i vendre més car aprofitant els canvis en els preus del productes. En els darrers anys els inversors han especulat cada cop més amb els aliments bàsics com els cereals, i això, segons informes del Parlament Europeu, n’ha fet augmentar un 50% el seu preu. Per aquests inversors internacionals, el menjar no és un dret vital i universal sinó un negoci més que serveix per fer diners.

5) Les polítiques de l'anomenat dúmping agrícola que practiquen els països occidentals i que consisteix a vendre aliments als països empobrits a un preu molt inferior del que costen en aquests mateixos països. Per exemple: al Senegal és més barat comprar un litre de llet provinent de França que de les vaques senegaleses.

Això porta a un cercle viciós i pervers perquè enfonsa l’economia dels països més pobres mentre només beneficia els països rics occidentals, i aquests no semblen gens disposats a canviar les regles d'un sistema que els afavoreix i els converteix en privilegiats.

En definitiva, si encara hi ha fam al món no és per culpa de cap fatalitat o de la mala sort, sinó per l’existència d’unes polítiques determinades que els principals governs occidentals un dia van decidir escollir i aplicar perquè beneficien els seus propis interessos.

Unes polítiques molt concretes que podrien canviar-se i ser diferents. Però, per fer-ho, el que cal és la voluntat política real dels governs occidentals, ja que qualsevol intent per acabar definitivament amb la fam al món ha de comptar amb el seu compromís ferm de combatre les causes econòmiques, i en el fons polítiques, que provoquen la fam i la perpetuen.

Si aquestes causes no s’adrecen sobretot des dels governs d’Occident, i em temo que desgraciadament això ni es fa ni es farà, les imatges de nens famolencs continuaran esquitxant de tant en tant les pantalles dels nostres televisors entre partits de futbol i concursos televisius de cuinar o cantar.

Seran cares de nens de diferents llocs i amb diferents dates, però amb les mateixes mirades atipades d'una tristesa silenciosa, lúcida i serena, la que només pot donar la gana.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
349
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR