e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Març de 2015

 

Una bufetada a la cara dels governs. Un cop de puny a l’estómac dels dirigents. Una sacsejada en la consciència dels governants. Tot això és el que hauria de provocar l’informe mundial sobre l’estat dels Drets Humans al món que cada any publica Amnistia Internacional, una coneguda i prestigiosa organització no governamental que des de l’any de la seva fundació el 1961 es dedica a protegir i a fomentar el respecte pels Drets Humans.

El passat 24 de febrer es va presentar a Londres, on té la seva seu central, l’informe mundial d’Amnistia Internacional del 2014 en el qual s’analitza la situació dels Drets Humans en 160 països durant l’any passat i se’n comptabilitzen les seves violacions.

Un dels aspectes més destacats de l’informe d’enguany són els refugiats, aquell col·lectiu de persones que han hagut de fugir del seu país per salvar la vida perquè estaven amenaçats o en perill de mort.

Al món avui hi ha uns 50 milions de refugiats (com tota la població de Corea del Sud), la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Especialment tràgic és el cas del conflicte de Síria que, amb 4 milions de refugiats, és “la pitjor crisi humanitària del segle XXI”, segons paraules de Nacions Unides.

També té una menció especial en l’informe la qüestió de la immigració, en la qual aquesta ONG denuncia que unes 3.400 persones han mort ofegades al Mediterrani quan intentaven arribar a Europa fugint de la pobresa. 

En aquest sentit, Amnistia Internacional ha criticat la vergonyosa passivitat de la Unió Europea davant d’aquest drama humanitari, ja que ha intentat mirar sempre cap a un altre costat.

L’informe destaca que, dels 160 països analitzats, en 131 d’ells hi ha hagut denúncies d’algun tipus de tortura per part de les forces policials i de seguretat de l’Estat.

En el cas concret d’Espanya, es denuncien: les condicions dels centres temporals per a immigrants, les anomenades devolucions en calent de persones immigrants, la llei de l’avortament, la llei d’amnistia a la dictadura franquista que ha garantit la impunitat del culpables de crims fins al dia d’avui i la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a “llei mordassa”, per la retallada de drets i llibertats que suposa en nom de la seguretat.

Les conclusions generals de l’informe d’Amnistia Internacional no podrien ser més  pessimistes, i el pitjor de tot és que sembla que aquest 2015 no serà millor que l’anterior, sinó el contrari.

Convé recordar que l’organització que va néixer per a protegir i fomentar la implantació dels Drets Humans a tot el món és Nacions Unides. El problema però és que l’ONU té una falla estructural, una mena de pecat original en el seu Consell de Seguretat, el seu principal òrgan de govern i executiu ja que és l’únic que pot imposar sancions a països o enviar les missions de pau dels cascos blaus en un conflicte.

Aquest Consell està format per cinc membres permanents que són els vencedors de la Segona Guerra Mundial: Estats Units, Rússia, Regne Unit, França i la Xina. Una composició que té 70 anys i que ja s’ha demostrat totalment obsoleta e ineficaç perquè no respon ni representa l’equilibri de forces de les relacions internacionals del món d’avui, molt més global i interdependent que el món en el qual va fundar-se l’ONU el 1945.

Segons la Carta fundacional de les Nacions Unides, aquest cinc països són els que teòricament han de protegir i fomentar els Drets Humans i també mantenir i garantir la seguretat i la pau mundials.

Sorprèn saber que d’aquests cinc països n’hi ha tres (els Estats Units, Rússia i la Xina) que són, amb diferència, els principals fabricants i venedors mundials d’armes i municions.

La pregunta llavors és evident: com han de mantenir i garantir la pau al món els estats que més fomenten la producció d’armes i que, per tant, més patrocinen i més es lucren de les guerres? Com és possible que aquells que haurien de ser els artífexs de la pau mundial, els policies del món, en realitat són els senyors de la guerra?

Lamentablement, em temo que això no canviarà encara que una ONG tan important i necessària com Amnistia Internacional segueixi lluitant pel respecte als Drets Humans i publicant informes anuals sobre les violacions d’aquests drets fonamentals.

És més, tinc la sensació que per a la majoria dels governants del món aquest informe acaba sent paper mullat i que, any rere any, acaba sempre convertit en el mateix: en un rotlle de paper col·locat al costat de la tassa del vàter... I cal recordar-se de tirar de la cadena, no fos cas que la pudor dels interessos de merda dels governs empastifés els valors d’uns Drets Humans amb els quals no creuen. 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
483
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR