e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

20 de Març de 2015

 

Arran dels atacs de fa uns dies a Tunis, he estat rellegint l’obra de teatre: José K., torturado, escrita per Javier Ortiz. És un text molt interessant i recomanable, d’aquells que et sacseja per dins, i que m’ha generat els mateixos dubtes i preguntes sobre la justificació de la violència i del terrorisme que la primera vegada que el vaig llegir.

Aquí us en passo un fragment:

“El policia que m’havia estat interrogant em va dir: Has matat a moltes persones innocents, que no t’havien fet res. I vols matar-ne moltes més amb la bomba que has col·locat a l’estació central de trens.

Que jo he matat molt?, vaig dir-li. Bah, totes les meves víctimes no sumen ni la meitat dels morts que ha provocat el teu president. El teu govern té una gran indústria d’armament. Veneu als dictadors de tot el món les armes que necessiten per reprimir aquells que s’alcen contra ells. Els meus mètodes només es diferencien dels vostres en que jo els utilitzo per lliure i a petita escala.

Tots tanquem els ulls, sobretot davant del mirall. Ho necessitem per sobreviure. Si la gent sabés, per exemple, com es fabrica el cafè que beu cada matí, si fos conscient de la sòrdida cadena de desgràcies que hi ha dins del petit paquet de 250 grams que ha comprat per esmorzar. Si fes el necessari per saber el mateix del sucre, del cacau, de la benzina que mou els seus vehicles... no es suportaria.

El vostre ridícul Occident viu en la opulència gràcies a que la resta de la Humanitat malviu en la fam i la pobresa. Però no voleu veure-ho. Els vostres mitjans de comunicació decideixen què ha de veure i què no la majoria de la gent.

Si una de les meves bombes mata a una nena, traieu les imatges del seu cos destrossat i les difoneu per tot el món per tal que la sacrosanta opinió pública estigui d’acord amb el vostre govern sobre que jo, a qui anomeneu “terrorista”, sóc el dolent, sóc un monstre.

Per què no feu el mateix amb els cadàvers que floten en el mar d’aquells que s’han ofegat intentant fugir de l’Àfrica cap a la vostra magnífica Europa, culpable històricament d’haver-la explotat i robat? O amb les dones i nens que moren en països llunyans per culpa dels vostres bombardejos? Però es decideix que aquestes coses no es vegin. S’ha de mirar cap a un altre costat. Que els ulls no vegin per tal que el cor no senti.

Penseu que sou superiors a mi perquè vosaltres dieu que actueu des d’allò que anomeneu l’Estat de Dret i, en canvi, jo no respecto cap llei. Fals. Els vostres governs també es salten les lleis quan els interessa. Les vostres lleis prohibeixen la tortura, però l’apliqueu sense miraments quan la considereu un mal menor per aconseguir allò que voleu.

La lògica dels vostres mètodes no és millor que la meva. Els vostres governants pensen que el fi justifica els mitjans. Bé, doncs jo també, i si recorro a mètodes violents que vosaltres anomeneu terrorisme és perquè no en tinc d’altres: si no ho fes, ningú ni res inquietaria la vostra pau confortable i repugnant.

La diferència està en que jo ho faig i ho dic, però vosaltres no, i us comporteu com uns hipòcrites. Si realment creguéssiu en l’Estat de Dret, us negaríeu a la tortura, de qualsevol tipus.

Parles de la violència del terrorisme. I què carai és el vostre Estat sinó la organització de la vostra violència? Per a què serveixen els vostres exèrcits i policies, els vostres jutges i presons sinó per mantenir el vostre ordre interessat?

Qui té les armes més poderoses té el poder. Per això tots us inclineu davant del govern dels Estats Units. La legalitat internacional, dius? Quina tonteria! Vau derrocar dictadors sanguinaris com Sadam Hussein o Gadafi, però no perquè fossin uns criminals sinó perquè ja no servien als vostres interessos.

Em dieu terrorista i teniu raó. Sóc un terrorista i ni tan sols em sembla un insult. Descriu bé allò que faig: poso bombes i mato civils innocents per sembrar el terror i ja sé que no canviaré el món amb els meus morts, les meves bombes i les meves accions, a les quals vosaltres poseu l’etiqueta d’atemptats.

Vols saber per què ho faig? És molt senzill, encara que dubto que mai ho puguis entendre. Només ho faig per impedir-vos viure en pau. No suporto la vostra còmoda pau, la vostra tranquil·litat de merda. Poso bombes i mato persones innocents per venjar els milers de víctimes, també innocents, del vostre terror institucionalitzat i civilitzat. Provoco el mal, sí, però per evitar una cosa encara pitjor: que us sortiu totalment amb la vostra com si no passés res”.

Déu n’hi do, oi? La primera vegada que jo vaig llegir aquesta obra de teatre em va xocar i també em va fer reflexionar molt sobre la justificació d’aquest fenomen que anomenem terrorisme.

Un fenomen contemporani del qual no hi ha una definició clara, acceptada i unívoca i per això aquest és un concepte de naturalesa líquida i susceptible de que moltes vegades els governs l’utilitzin interessadament, com una etiqueta, o bé que l’estirin com un xiclet, fent-lo mal·leable igual que la plastilina dels nens. Sempre que es parla de terrorisme cal tenir en compte: qui utilitza aquesta paraula, per què l’utilitza (la causa, el motiu) i per a què, amb quina finalitat l’utilitza.

He pensat en els arguments del terrorista que apareix en el text, en si té raó o no, en com ell es justifica, en si la seva posició és defensable i en si la nostra també ho és. De moment, aquesta és l’única resposta (inquietant, ho sé) que puc donar-li: ...

Per això n’he volgut parlar aquí, per si algun lector té una resposta millor. Alguna idea?

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
370
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR