08 de Juliol de 2015

En contra de ...

En contra de titular un article així i de que el comencis a llegir.

En contra dels pares que, amb 30 anys ja fets i refets, encara et diuen els diumenges a l’hora dels canelons: “Vas arribar tard anit, eh?”.

En contra de les meves “ex”, perquè quan me les trobo em recorden que els meus nervis a la panxa no han desaparegut tan ràpid com el meu número de telèfon de la seva agenda del mòbil.

En contra dels professors que he tingut que no han entès que saber-ne molt d'un tema no vol dir el mateix que saber-lo explicar i, si no saps explicar bé una cosa, vol dir que realment no l'has entès.

En contra de la classe política autista que avui ens governa perquè, des de la seva torre de marfil feta de privilegis, de  dietes, de pensions generoses i sobretot de sous exagerats, s'ha convertit en una casta que no té ni puta idea de quina és la realitat del carrer i que ens tracta com a nens quan pensa que ens conformem amb ficar una papereta en una urna cada quatre anys.

En contra que polítics que manen usin eufemismes com: desacceleració econòmica enlloc de crisi, reformes enlloc de retallades, línia de crèdit enlloc de rescat, mobilitat exterior per emigració forçosa, crisi en comptes d’estafa, dret a decidir enlloc de referèndum d'autodeterminació o estat propi enlloc d'independent.

En contra dels qui diuen que no puc votar per decidir lliure, pacífica i democràticament si vull o no una Catalunya independent d'Espanya i que els catalans que estiguin en contra de la independència no puguin votar-hi en contra.

En contra que alguns critiquin sempre el nacionalisme català però no reconeguin mai el seu nacionalisme espanyol.

En contra dels qui critiquen el centralisme de Madrid sense veure el de Barcelona, ni saber que hi ha vida (no sempre intel·ligent, cert) més enllà de Collserola.

En contra dels “todòlegs”: la fauna de tertulians que fan la roda, perquè són sempre els mateixos, per les ràdios i les televisions fent veure que saben de tot encara que la realitat els demostri cada dia el contrari.

En contra dels que creuen que totes les opinions són igual de vàlides.

En contra de les mal anomenades rodes de premsa on no es deixen fer preguntes; el periodisme és preguntar i si no es deixa preguntar els periodistes ja no hi haurien ni d'anar.

En contra que algú enviï tuïts pensant-se que està fent periodisme... De debò t’ho creus?

En contra de les típiques i tòpiques preguntes que et fan en les entrevistes de feina i de les típiques i tòpiques respostes quan et diuen que no t'agafen.

En contra d'haver de treure coses del meu currículum perquè diuen que estic sobre qualificat.

En contra d'haver de competir amb d'altres persones, també sobre qualificades, per realitzar unes pràctiques no remunerades.

En contra que per a qualsevol feina precària em demanin sempre un nivell d'anglès, però als presidents del govern, ministres, consellers, alcaldes... no els ho demanin per a ser-ho.

En contra dels qui van firmar hipoteques sense entendre-les o ni tan sols llegir-les detingudament i també dels qui van oferir hipoteques sense donar totes les explicacions necessàries sinó amb enganys i mitges veritats.

En contra que la gent parada rebi prestacions d'atur sense la necessitat de fer, a canvi, cap curs de formació. Si reps diners públics perquè no tens feina, almenys forma’t per facilitar trobar-ne.

En contra de la “sinceritat” d'algunes persones que et recorden que tens menys cabell, algunes canes o que t'ha sortit una mica de panxeta.

En contra de les noies que m'han dit no sense conèixer-me i dels no que jo he dit a algunes d’elles (poques) sense conèixer-les.

En contra que els meus moments de debilitat siguin sempre teus quan et torno a enviar un WhatsApp per recordar-te que m’oblido d’oblidar-te.

En contra de la sensació de vençut quan em giro al veure una noia preciosa pel carrer i sé que mai dormirà al meu costat.

En contra que la gent pensi que l'amor és voler anar-se'n al llit amb algú quan més aviat és voler llevar-se al seu costat.

En contra que es tractin les dones només com calces amb cames. Això és culpa de molts homes, i també d'algunes dones.

En contra que una noia cobri menys que jo per la mateixa feina o en el mateix càrrec pel sol fet de tenir pits.

En contra que les noies no hagin de pagar per entrar en alguns pubs o discoteques i els nois sí.

En contra de tots els meus virtuosos defectes i de totes les meves defectuoses virtuts.

En contra d'estar sempre en contra com actitud vital.

En contra de tot el que encara no he dit.

I en contra de que hagis llegit aquest article fins al final.