07 de Desembre de 2015

El proper diumenge, 13 de desembre, es celebrarà la tradicional i anual Marató de TV3, enguany dedicada a la investigació per lluitar contra les malalties de la diabetis i l’obesitat. És l’esdeveniment de solidaritat col·lectiva més conegut, transversal i participatiu de tota Catalunya.

La Marató de fa dos anys, dedicada a la investigació de les malalties degeneratives, és la que he sentit més propera ja que un dels meus avis va morir de Parkinson després de passar els darrers anys de la seva vida postrat i engabiat en una cadira de rodes.

Llavors jo tenia uns 10 anys, però recordo perfectament els seus tremolors de mans, la rigidesa dels seus braços cada cop més encarcarats, la baba que li queia quan intentava menjar perquè era incapaç d’empassar-se la pròpia saliva i els seus ulls amarats d’impotència quan s’adonava que ja no es podia ni mocar.

No he oblidat el tacte de la seva pell, cada cop més encartonada. El so cada vegada més rovellat de la seva veu oxidada fins el dia que va emmudir, ni les llàgrimes de la meva àvia quan veia que s’anava petrificant i apagant cada dia més.

Ens hem de felicitar i de sentir orgullosos, com a societat i com a país, per iniciatives solidàries com la Marató de TV3 perquè, una vegada més, aquest any tornarà a ser un gran èxit de participació i de recaptació davant del qual em trec el barret.

Dir que aquesta iniciativa és una mostra de la gran solidaritat de la societat catalana és encertat, però aquesta és només una de les dues cares de la moneda, la cara brillant.

L’altra cara, la que no es diu gairebé mai, és que la Marató de TV3 també representa el fracàs de la nostra classe política dirigent, dels nostres governants a l’hora d’arribar a totes les persones que ho necessiten.

Jo trobo a faltar aquest discurs crític, precisament en la televisió pública catalana com és TV3 i precisament durant el dia de la Marató. Però no es fa, no se’n parla, cosa que no m’agrada gens.

Si la societat catalana s’ha de mobilitzar d’aquesta manera, i em sembla fantàstic que ho faci com a mostra anual de solidaritat col·lectiva, vol dir també que la nostra classe política dirigent és incompetent i incapaç de solucionar, o si més no de minimitzar, els problemes que afecten al benestar, la salut i al final la vida dels ciutadans que representen.

Els polítics que ens governen des de Madrid i des de Barcelona, alguns d’ells amb altes responsabilitats i esquitxats per casos de corrupció, què han fet en els últims anys per evitar-ho o solucionar-ho?

A més d’aprovar el rescat per salvar alguns bancs amb desenes de milers de milions d’euros de diner públic i que els ciutadans haurem de tornar, encara han tingut la barra de retallar el pressupost de partides socials tan necessàries com per exemple la Llei de la Dependència, destinada a assistir aquelles persones que no es poden valdre per sí mateixes.

En canvi, no han retallat substancialment la despesa militar però sí les partides de sanitat i de benestar social i, sobretot, han reduït el pressupost destinat a la investigació mèdica (un exemple: en aquesta darrera legislatura, el govern espanyol ha retallat en un 70% el pressupost destinat a la prevenció i la lluita contra la SIDA). Una investigació que és la única que potser algun dia permetrà curar les malalties a les que es dedica cada any la Marató de TV3.

Felicitem-nos per la Marató, però no oblidem que és també un reflex de la incompetència de la classe política que ens governa. La mostra d’un fracàs pel qual alguns polítics que manen haurien d’assumir responsabilitats però que, com sol passar, no ho faran.

Benvolguts dirigents polítics: us agrairia que, en dies com el de la Marató de TV3, no sortíssiu als mitjans de comunicació felicitant-vos i omplint-vos la boca parlant de la solidaritat exemplar i repetida del poble català. No ho feu perquè és precisament això el que us hauria d’avergonyir: que la societat civil faci la feina que us toca fer a vosaltres com a representants del poble que sou escollits en unes eleccions.

Hauríeu de sentir vergonya perquè la societat catalana, un cop més, us va al davant i us passa la mà per la cara altra vegada, perquè no li arribeu ni a la sola de la sabata. No sé si molts de vosaltres sou dignes de representar uns ciutadans com els que teniu, ni ells de tenir uns polítics governants que potser no es mereixen perquè massa vegades vosaltres els enganyeu, mentiu, manipuleu, retalleu sous i drets i utilitzen com un kleenex quan hi ha eleccions.

Tan de bo la gent que organitza i dirigeix la Marató de TV3 també parlés d’això i ens mostrés tota la fotografia del problema, denunciant i assenyalant amb el dit els responsables que fan que precisament la Marató sigui necessària. I tan de bo alguns de vosaltres, estimats polítics que maneu, pogués veure, ni que fos per un sol dia, com és la vida diària de la gent que pateix alguna de les malalties a les quals es dedica la Marató.

M’agradaria que fóssiu conscient del dia a dia del meu avi quan estava encadenat a la seva cadira de rodes perquè potser només llavors ho entendríeu i us ho pensaríeu dues vegades abans de decidir, des del còmode seient de pell del vostre cotxe oficial, que retallareu les partides socials del pressupost públic provinent dels impostos que paguem els ciutadans.

Espero que el diumenge que ve, durant el dia de la Marató de TV3, se us caigui la cara tan dura que teniu de vergonya; perquè estic segur que, si el meu avi s’hagués pogut moure, s’hauria aixecat lentament de la seva presó de dues rodes i, amb la seva mà tremolosa pel Parkinson, us l’hauria trencada d’un merescut cop de puny.