e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 d'Abril de 2015

Un país desèrtic, quatre vegades més gran que Espanya i que gairebé només té petroli, però en té molt i és molt barat. És el regne de l’Aràbia Saudita, governat des del 1932 per la monarquia de la família Saud, formada per uns 20.000 membres ja que els homes tenen vàries esposes i per tant desenes de fills i centenars de néts.

Una monarquia que, més enllà de les cosmètiques encaixades de mans amb presidents de governs occidentals gràcies al negoci del petroli, no és res més que una dictadura absolutista, autoritària, fonamentalista (el país es regeix segons la “sharia”, la llei islàmica), escandalosament corrupte i que viola sistemàticament els Drets Humans.

Tot i això, el règim de l’Aràbia Saudita és un dels més intocables e inamovibles del món, bàsicament per dues raons de pes per a molts països.

La primera és que en el seu territori hi ha les dues ciutats més sagrades pels musulmans, la Meca i Medina, el bressol del profeta Mahoma i de la religió islàmica, i el rei d’Aràbia té el títol de guardià dels llocs sants de l’Islam.

La segona raó és que el país té les segones reserves més grans de petroli del planeta (darrera de Rússia) i és el primer productor i exportador mundial de cru, produint-ne cada dia fins a 7 milions de barrils (un barril són 159 litres). Un petroli que, a  més, és el més rendible del món ja que és molt barat d’extreure perquè els seus costos de producció són de només uns 5 dòlars per barril.

Aquesta riquesa petroliera fa que l’Aràbia Saudita, tot i ser un govern dictatorial i dèspota, sigui també un aliat clau per a Occident en el tauler geopolític del Pròxim Orient.

L’equació de favors i d’interessos és ben senzilla i funciona des del final de la Segona Guerra Mundial el 1945: els països occidentals, amb els Estats Units al capdavant (que per això hi té bases militars), garanteixen la seguretat i la continuïtat de la dinastia dels Saud al tron de l’Aràbia Saudita i, a canvi, la monarquia els ven petroli abundant i barat per cobrir les necessitats de les seves economies. (Els governs després inflen amb impostos el preu dels combustibles fent que els consumidors ens haguem de rascar més la butxaca quan anem a omplir el dipòsit a la benzinera).

Malgrat tenir un ampli suport polític i militar d’Occident, la monarquia saudita també ha d’afrontar alguns reptes que li generen seriosos problemes.

El primer mal de cap ve provocat per l’històric enfrontament religiós i polític entre la comunitat de musulmans sunnites, encapçalada per la mateixa Aràbia Saudita, i la dels xiïtes, liderada per l’Iran, un país obsessionat en impulsar el seu propi programa nuclear que sempre ha defensat que seria d’ús civil. Hi ha en joc doncs l’hegemonia regional del Pròxim Orient i l’estabilitat del seu fràgil equilibri de forces.

El segon problema és que la monarquia saudita ha alimentat des de fa dècades l’islamisme radical i el gihadisme; només cal recordar que la majoria dels autors materials dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon de Washington eren d’origen saudita i que el mateix fundador d’Al-Qaeda, Osama Bin Laden, també ho era.

Fa mesos que se sap que algunes branques del govern de l’Aràbia Saudita han ajudat a finançar l’autoproclamat Estat Islàmic amb la finalitat de crear un contrapès al poder regional del seu enemic històric, l’Iran. També és conegut que les autoritats saudites han patrocinat l’organització d’Al-Qaeda al Iemen, un país avui en descomposició per l’espiral de guerra civil en la que ha caigut fruit d’una revolta xiïta (recolzada per l’Iran) contra el govern sunnita del Iemen.

Actualment sembla que s’ha girat la truita i l’Aràbia Saudita, que és el país més ric del món àrab, comença a tenir por del propi monstre que ha ajudat a crear i que té just al costat de casa.

El país limita al nord amb l’Estat Islàmic, que avui controla un territori de la mida de Bèlgica repartit entre Síria i l’Iraq i que ja ha cridat als musulmans a la lluita armada per derrocar la monarquia saudita.

Al sud fa frontera amb el Iemen, el país més pobre del món àrab, que avui es troba incendiat per la guerra civil i en el qual l’Aràbia Saudita hi ha intervingut militarment des de fa un mes amb una campanya de bombardejos aeris que va aturar la setmana passada. Per culpa d'aquest conflicte, els habitants del Iemen estan patint des de fa setmanes una greu crisi humanitària i, segons l’ONU, uns 15 milions de persones necessiten ajuda urgent, sobretot aigua i menjar.

Amb aquests veïns tan inestables i volàtils, no es d’estranyar que el règim de l’Aràbia Saudita se senti rodejat i amenaçat.

Més enllà de la riquesa del seu petroli, hi ha una altra cara del país segurament menys coneguda: la que denuncien informes de l’ONU i d’ONGs internacionals que descriuen el regne de l’Aràbia Saudita com un dels règims dictatorials més brutals i repressors del món.

La mateixa monarquia amiga davant de la qual els governs occidentals s’inclinen servicials per obtenir el petroli barat que necessiten és la que discrimina, reprimeix, empresona, tortura i executa els seus opositors, a les minories i a les dones, les quals no poden fer coses tan simples com conduir un automòbil o anar soles pel carrer.

El problema de fons és que hi ha massa interessos en joc per a massa governs en l’estabilitat de l’Aràbia Saudita i per això s’admet que el seu règim dictatorial tingui carta blanca per fer i desfer dins del seu propi país amb total impunitat; sempre davant de la mirada silenciosa i còmplice de tots els governants occidentals, que es tornen muts i miren hipòcritament cap a un altre costat. Cal destacar que un dels que ho fa de forma més descarada i sense cap vergonya té, a més, la barra de ser el premi Nobel de la Pau de l’any 2009: el president dels EUA Barack Obama.

Però tots ells ho fan perquè saben molt bé que mai has de mossegar la mà que et dóna de menjar ni tampoc llençar-te pedres al propi teulat. Com sol passar quan hi ha molts diners en joc, la intensa olor del petroli camufla la desagradable flaire de la sang de les víctimes d’una dictadura brutal.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
302
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR