e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

20 d'Abril de 2015

El nostre cementiri a cel obert

“Mare Nostrum”, el nostre mar. Així anomenaven els romans el mar Mediterrani en el moment de màxima expansió de l’imperi romà fa uns 2.000 anys.

Aquest també és el nom de l’operació de maquillatge que la Unió Europea va organitzar fa un any, i que ha acabat sent un fracàs total, per fer front a la immigració creixent que intenta creuar el Mediterrani per arribar a Europa.

Són centenars de milers de persones que cada any es juguen la vida creuant el mar en pasteres des del nord d’Àfrica, sobretot per la ruta dels 296 quilòmetres que separen la costa de Líbia de la petita illa italiana de Lampedusa. La pobresa de l’esperança.

En aquest perillós viatge, el passat cap de setmana més de 900 persones van morir ofegades al mar quan intentaven arribar a l’illa en una barcassa, una tragèdia considerada ja com la pitjor al Mediterrani des del final de la Segona Guerra Mundial el 1945.

Eren persones que fugien de la guerra i de la pobresa als seus països d’origen (de l’Àfrica subsahariana i del Pròxim Orient, sobretot de Síria) i que venien vestits amb l’esperança de trobar una vida millor a Europa.

En només els 4 primers mesos d’aquest 2015 ja han mort (que se sàpiga, perquè no hi ha un còmput oficial) unes 1.500 persones, xifra que representa més víctimes que en tot l’any 2014. I en les darreres dues setmanes l’armada italiana ha rescatat del mar unes 13.500 persones.

Si ens imaginem la notícia de 900 turistes europeus que haguessin mort ofegats al bolcar un creuer davant de les costes italianes correrien rius de tinta i els mitjans de comunicació en parlarien fins a la sacietat.

Però això no passarà perquè aquests morts no importen a ningú. Importen un rave a la consciència d’Occident perquè no eren europeus blancs com tu o jo sinó que, diguem-ho clar: els que han mort eren moros i negres pobres.

Unes morts que no són fruit de la mala sort ni d’un fatal accident, sinó que són el resultat de les regles de joc del món profundament desigual i injust en el qual vivim. De les diferències entre la riba rica i la riba pobra que comparteixen el mateix Mediterrani; d’una Europa històricament colonitzadora, opressora i explotadora vers una Àfrica que històricament n’ha sigut la seva principal víctima

Mentre nosaltres podem creuar el mar en creuers de luxe amb piscines climatitzades i camarots amb aire condicionat, aquests pobres diables moren apilonats i ofegats trucant a la porta de casa nostra, intentant fer  allò que tothom fa i que nosaltres, al seu lloc, també faríem: lluitar per tenir una vida millor.

Per a ells, avui és més perillós viure a Líbia, a Síria o a determinats països africans com Somàlia o Eritrea que jugar-se la vida creuant el Mediterrani amb una pastera intentant arribar a Europa.

En aquest trajecte les persones immigrants paguen xifres desorbitades a unes màfies sense escrúpols que es lucren de la seva desesperació, i que fan que el tràfic de persones segueixi sent, juntament amb el d’armes i el de drogues, un dels negocis més rendibles del món.

Molt lamentable ha sigut altra vegada la patètica i vergonyosa actuació de la Unió Europea per la seva evident omissió. Els ideals del projecte europeu han naufragat, un cop més, en aigües del Mediterrani. La credibilitat i l’autoritat morals de la UE, com a institució que diu basar-se en valors com els Drets Humans i la llibertat de les persones, estan avui al fons del mar.

És molt necessari i urgent evitar que més persones morin intentant saltar els murs, visibles e invisibles, que envolten Europa. L’única solució per a l’Àfrica és que els països occidentals inverteixin real i decididament en el futur dels seus habitants ajudant a la creació d’infraestructures, d’empreses, d’hospitals i sobretot d’escoles i universitats que n’impulsin l’educació. També és fonamental que Europa deixi de donar el seu suport hipòcrita a sanguinaris dictadors africans en pro dels seus beneficis econòmics.

Cal pacificar, estabilitzar i ajudar a desenvolupar econòmicament els països d’origen de les persones immigrants, però això no passarà mentre els governs europeus vegin la immigració com una amenaça i com un problema de seguretat la solució del qual ha de passar, segons aquesta òptica, per augmentar la vigilància al mar, o sigui, per la militarització de la situació. Cal que vegin la immigració com una realitat humanitària que necessita solucions humanitàries, destinades més a salvar vides i no tan a aixecar murs i blindar fronteres.

Però sóc pessimista i penso que totes les promeses i les bones intencions que venen i vindran dels governs europeus no són més que paraules buides i brindis al sol.

D’aquí pocs dies, aquests negres i moros que han mort al mar, oblidats ja pels polítics, seran empassats també per l’hemeroteca dels nostres mitjans de comunicació, que passaran a parlar del nou cas de corrupció o de la nova victòria del Barça. Com si res no hagués passat, com si ells no haguessin existit.

I nosaltres, d’aquí a quatre dies, ja anirem a la platja per gaudir del sol estival i del mar; el mateix mar, el mateix Mediterrani que s’està convertint en una immensa tomba submarina.

El nostre mar, com deien els romans, avui és també el nostre cementiri a cel obert. Un cementiri que seguirà omplint els seus nínxols amb més morts anònims, ignorats i oblidats, mentre nosaltres ens seguirem posant crema solar a la platja; no fos cas que ens creméssim la pell tan gruixuda que tenim i que cada cop ens deixa sentir menys.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
373
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR