16 de Juny de 2015

UNIO DEMOCRATICA DE CATALUNYA

 UDC es va fundar el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d'inspiració cristiana, però no confessional, mitjançant l'aparició d'un manifest al diari El Matí signat per Josep O. Anguera, Pere Arderiu, Xavier Aragó, Pere Aragai, Esteve Farré, Josep M. Farré, Àngel Grau, Joan Guinart, Josep M. Modolell, Àngel Morera, Manuel Pugués, Pau Romeva i Ferrer, Joan Baptista Roca i Caball, Maurici Serrahima i Bofill, Ramon Sunyer, Manuel Thió, Ramon Trinxet, Lluís Vila i d'Abadal i Josep Vilaplana. A mitjan 1932 s'hi adheriran Manuel Carrasco i Formiguera, antic militant d'Acció Catalana, Miquel Coll i Alentorn, Josep Maria Trias i Peitx, Fèlix Duran i Cañameres i altres. 

La major part dels seus membres fundadors procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè no permetia la propaganda a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, o d'Acció Catalana Republicana, quan va aprovar els articles de la constitució de la Segona República Espanyola considerats lesius per a la llibertat religiosa; d'altres procedien de la Lliga Regionalista, i fins i tot d'Esquerra Republicana de Catalunya, o no havien militat en cap organització política. Tingué un diputat a les corts constituents, Manuel Carrasco i Formiguera, i un altre al Parlament de Catalunya, Pau Romeva i Ferrer. Mantenia connexions amb el sindicat Unió de Treballadors Cristians de Catalunya (UTCC) 

A la Segona República Espanyola, es va oposar fermament a les polítiques que feien. Això va provocar que, per una banda, Manuel Carrasco i Formiguera fos afusellat a Burgos per les autoritats franquistes, i per altra, Francesc de Paula Badia i Tobella i Rafael Morató i Senesteva i d'altres afiliats foren assassinats a Catalunya per exaltats anarquistes. Va treballar activament en la salvació de gent perseguida injustament (especialment sacerdots), gràcies als contactes personals de Lluís Vila i d'Abadal amb el cardenal Vidal i Barraquer. En col•laboració amb el ministre nacionalista basc Manuel de Irujo Ollo treballà per la normalització de les relacions entre el govern de la República i la Santa Seu.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar en la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya amb el Centre Català, però només va obtenir dos diputats. El 1978, endemés, el diputat i cap visible de la coalició Anton Cañellas i Balcells abandonà el partit per a crear Centristes de Catalunya-UCD. Des del 1979 ha format amb CDC la coalició Convergència i Unió, amb la que s'ha presentat a totes les eleccions generals espanyoles i a les eleccions al Parlament de Catalunya. Miquel Coll i Alentorn ha estat president del Parlament de Catalunya el 1984-1988, com ho han estat els membres del partit Joaquim Xicoy i Bassegoda entre 1988 i 1995, Joan Rigol i Roig entre 1999 i 2003 i des de 2010 Núria de Gispert i Català.

L'endemà de la victòria ajustada del "sí" a la consulta interna sobre el procés sobiranista a Unió Democràtica, la direcció de la formació s'ha reunit per analitzar-ne els resultats. El secretari general d'UDC, Ramon Espadaler, ha destacat que el comitè de govern "ha constatat de manera unànime que el procés s'ha fet amb totes les garanties democràtiques" i les lleus incidències que han tingut lloc "en cap cas altera o posa ombra al procés".

En la seva compareixença, el secretari general d'UDC ha fet públic un nou balanç: 1.333 vots a favor, que representen el 50,3%; 1.238 en contra, que suposen el 46,7%; més 48 vots en blanc i 31 nuls. No obstant, les xifres definitives no es donaran a conèixer fins quan s'incloguin definitivament els vots per correu. En qualsevol cas, ha assegurat Espadaler: "Aquestes xifres no alteren la informació anterior.Esperarem a veure aconteixaments.

UDC es un partit polític democràtic. Efectívament, així és, tanmateix, va nèixer per fer gran Catalunya. A vegades sembla actuar com si, conxorxats amb la política del Govern central, fes com si voles salvar Espanya.

Imatge obtinguda a Google