31 de Març de 2016

UN REFERENDUM NECESSARI

 VIST O LLEGIT/.- La mesa del Parlament ha admès a tràmit les sis mocions que el ple debatrà a la sessió del 6 i el 7 d’abril, però ha condicionat la votació de la de la CUP al fet que el text es modifiqui durant la tramitació. Aquesta moció, subsegüent a la interpel•lació sobre “el moment històric excepcional” feta el darrer ple, reitera la “vigència” i el “contingut” sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015.

L’acord de la mesa pel que fa a la moció de la CUP ha estat pres amb els vots a favor de la presidenta, Carme Forcadell, del vicepresident primer, Lluís Maria Corominas, i de les secretàries primera i quarta, Anna Simó i Ramona Barrufet, respectivament. Hi han votat en contra el vicepresident segon, José María Espejo Saavedra, i el secretari segon, David Pérez, mentre que el secretari tercer, Joan Josep Nuet, no ha participat a la votació.

Després de la reunió de la mesa, Corominas, acompanyat de Simó, ha explicat que si el text de la moció no es modifica la presidenta sotmetrà a votació del ple si es manté o no aquest punt a l’ordre del dia. Les altres mocions que el ple debatrà són sobre polítiques de seguretat (PPC), política universitària (CSQP), el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (PSC), sanitat i medi ambient (totes dues de C’s).

La batalla pels matisos sovint acaba enverinant les negociacions en política. I és, de fet, en aquest terreny en el qual es van moure bàsicament les converses entre JxSí i la CUP per enllestir la declaració solemne amb què  iniciar la nova legislatura -el mateix dia de la constitució del Parlament-, per anunciar l’inici del procés cap a la independència i convidar l’Estat i la comunitat internacional a negociar-lo. La CUP va apostar per un redactat que explicités la il•legitimitat del Tribunal Constitucional (TC) i la voluntat de desobeir les seves sentències i suspensions. Malgrat tot, des de JxSí prefereixen expressar-ho en positiu, cosa que passa per refermar l’obediència estricta al Parlament, per sobre de les institucions espanyoles. Aquests dies, per tant, se succeeixen les negociacions per adaptar les postures i plasmar-les en un text que satisfaci les dues candidatures, però la voluntat d’entesa prima en les converses.

“La idea bàsica no és demanar als ciutadans que desacatin una norma, sinó que acatin les que emanen d’un Parlament legítim com el català”, va defensar el coordinador general de CDC i diputat electe de JxSí, Josep Rull. Des d’ERC ho veuen igual, i el seu president, Oriol Junqueras, va avisar dijous a TV3 que “no hi haurà una desobediència de res sinó obediència a un nou marc legal”. “Si diem que hi haurà desobediència fem el joc als que ens volen situar fora del marc normatiu”, va insistir. “No tinc cap problema a dir que en alguns moments estem fent desobediència, però expliquem-ho en positiu”, va demanar també dijous a La Xarxa la secretària general d’ERC, Marta Rovira.

En tot cas, fonts coneixedores de la negociació apunten que avança positivament, ja que les posicions no estan enrocades. Així, el cap de llista de la CUP per Girona i diputat electe, Benet Salellas, ja va afirmar que l’obediència dels diputats i càrrecs catalans ha de respondre “exclusivament als mandats que emanin de les institucions catalanes”. Va reconèixer igualment la diferència en l’accent que hi posa cada força: “D’actes que nosaltres en diem de ruptura, d’altres en diran de desconnexió o de transició”. Salellas, però, no hi veu problemes de fons si s’expressa la “voluntat inequívoca d’obeir només la legalitat catalana”. Una voluntat, de fet, que ja apunten, va afirmar, les declaracions de Rull o del mateix Artur Mas, quan van obrir la porta a desacatar una eventual inhabilitació arran del judici per organitzar el 9-N.

El diputat de la CUP va confirmar que estan treballant sobre documents. Ara bé, ¿per què és rellevant el matís entre la desobediència al TC o l’obediència estricta al Parlament? La coalició liderada per Raül Romeva té clar que no podrà proclamar la independència sense desobeir l’alt tribunal, però vol ajornar el xoc frontal i fer-lo menys sorollós per donar temps a afinar les estructures d’estat abans que l’Estat actuï per frenar transferències o fins i tot intentant suspendre l’autonomia o membres del Govern. L’estratègia d’inici passaria per introduir en noves lleis el contingut d’altres de suspeses. El contingut del decret de pobresa, per exemple, ja es va incloure en la reforma del codi de consum -que també ha estat suspesa-. La CUP, per contra, vol claredat per garantir la “irreversibilitat” del procés.

Penso que un Referèndum autoritzat seria la gran soluciò, però només PODEM en parla a Espanya. Els partits del Règim del 78 i el nacionalista espanyol C,s no en volen ni sentir parlar. Tot i que tard o d’hora s’haurà de celebrar. El 80% de catalans són partidaris del dret a decidir i un 7% ha promès aceptar el resultat d’un Referèndum.