23 de Març de 2016

TERRORISME ISLAMIC

 VISTOLLEGIT//. El ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va informar que es reforçarà la seguretat als aeroports després dels atemptats de Brussel•les i va recordar que el metro i els trens ja compten amb mesures addicionals de seguretat des dels atemptats de París del novembre passat. 

Fernández va explicar que els experts en la lluita antiterrorista, entre els quals hi havia representants dels Mossos d’Esquadra i de l’Ertzaintza, van acordar mantenir el nivell 4 d’alerta terrorista que ja es va establir el 26 de juny passat després dels atemptats de França i Tunísia. El ministre va advertir que la màxima alerta, és a dir, el nivell 5, només es fixa quan es preveu  <un atemptat>.

Aquest nivell 4 implica que les forces de seguretat «s’activen» per investigar, prevenir i protegir les infraestructures «crítiques», va subratllar. Aquesta protecció no només és física, sinó també «virtual», ja que els gihadistes utilitzen les xarxes socials per captar i adoctrinar terroristes. Aquest nivell es va mantenir després dels atemptats de París, encara que es va reforçar amb mesures addicionals com la seguretat a les estacions de tren i de metro.

Fernández també va informar que el seu departament ha rebut 1.162 comunicacions de ciutadans que des del 4 de desembre passat disposen de tres canals (correu electrònic, aplicació per a mòbils i una línia de telèfon) per denunciar comportaments sospitosos de radicalització gihadista. El 48% d’aquests avisos «contenien dades d’interès policial» i alguns han servit per avançar en investigacions que ja estaven en marxa.

La Generalitat també reforçarà la seguretat en estacions de transport i zones de gran afluència de persones, inclosos aquells llocs on estigui previst celebrar les típiques processons i els actes religiosos durant la Setmana Santa. Els Mossos d’Esquadra patrullaran amb armes llargues pels vagons de metro i augmentaran la seva presència i la seva visibilitat al carrer. Així ho va anunciar el conseller d’Interior, Jordi Jané, després de la reunió del Gabinet de Coordinació Antiterrorista de Catalunya, al qual va assistir també el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

La majoria de ciutadans occidentals comparteixen la idea de que Estat Islàmic és un grup terrorista cruel i despietat. Opinen que es tracta d’una evolució singular de Al Qaeda,  amb la qual compartiria l’estratègia del terrorisme indiscriminat, i es diferenciaria d’aquesta pel seu assentament en un territori i un bon domini de les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Els governs d’Occident han estat condicionats per aquesta visió i han modulat les seves respostes a les amenaces d’aquest terrorisme reforçant bàsicament les seves polítiques de seguretat. 

Tanmateix, Estat Islàmic no és un grup terrorista gens homologable a altres grups islamistes. Entre Al Qaeda i Estat Islàmic, per exemple, hi ha moltes diferències que condicionen de fons a la forma com s’ha de combatre el seu terrorisme. Mentre aquests empren el terrorisme de forma indiscriminada, principalment contra interessos occidentals per considerar-los els principals problemes dels països islàmics; Estat Islàmic fa servir el terrorisme com estratègia militar de combat per defensar un territori on instal•lar tota una estructura d’estat homologable a les existents en les democràcies avançades. Per Al Qaeda el terror és un instrument de resposta violenta, en clau de venjança pel sotmetiment dels musulmans per part de les potencies occidental. Estat Islàmic entén el terrorisme únicament com estratègia estrictament militar de confrontació extrema aplicada dins d’un territori concret i, en el cas d’exportar-se a altres indrets, un recurs pervers que pretén consolidar la construcció de l’estat. 

Encara que en les darreres setmanes l’aparell de propaganda de l’Estat Islàmic està passant més desapercebut, a Síria i a Irak els gihadistes ja controlen un territori més gran que el del Regne Unit. Allà han establert un califat a on arriben milers de gihadistes procedents de tot el món que són reclutats a través de les xarxes socials. 

El lema segons el qual la seguretat va en contra de la llibertat s'ha anat imposant. Els atemptats de París recorden molt els de l'11-S. tionable que el terrorisme islamista no hagi obtingut una gran victòria amb els atemptats de París. Si cada vegada que hi ha un acte terrorista els governs occidentals acaben posant més controls sobre la població s'actua sobre la llibertat i sobre els drets humans. I per tant, Europa perd part de la seva base essencial.