e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 d'Agost de 2016

TERRATREMOL A ITALIA

 VISTOLLEGIT//.- El terratrèmol d’Itàlia, destructiu en 160 quilòmetres, és fruit de l’empenta d’Àfrica i Europa

El terratrèmol que s'ha produït a Accumoli, a Itàlia, ha provocat un elevat nivell de destrucció en un ràdio de 160 quilòmetres, ja que s'ha produït en una zona de falles i de gran activitat tectònica, fruit del xoc entre les plaques Euroasiàtica i Africana, segons geòlegs. 

 

El president de l’Il•lustre Col•legi de Geòlegs (ICOG), Manuel Regueiro, ha explicat que aquest sisme s’ha produït a uns 10 quilòmetres de profunditat entre les localitats d’Amatrice i Accumoli, dins de la regió del Lazio i té unes característiques similars al de L’Aquila, a uns 50 quilòmetres, on l’abril del 2009 es va registrar un terratrèmol de magnitud 6,9.

 

En aquesta ocasió, el tremolor ha tingut una magnitud 6,2 mwp en l’escala de Magnitud de Moment (per a sismes fins a 6,8 equivalent a la Richter) i ha alliberat una energia semblant a l’explosió de 1.270 tones de dinamita.

 

A més, ha informat que segons els primers informes, el terratrèmol ha estat qualificat d’intensitat VII a VIII en l’escala Mercali, que va del I al XII. Regueiro ha indicat que això suposa possibles danys lleus en infraestructures ben construïdes i possibilitat de danys greus en estructures vulnerables, com és el cas de les construccions de les poblacions pròximes a l’epicentre del sisme.

 

“Ha destruït molts pobles. Aquesta és una àrea sísmica ben coneguda a Itàlia però a diferència del de L’Aquila, on es van registrar molts terratrèmols previs i se sabia que podia ocórrer, en aquest cas ha estat sobtat, com en la majoria de les ocasions”, ha comentat.

 

La zona ocupa una falla de nord-oest a sud-est, que va del Golf de Tàrent fins a la conca del Po i que segueix els Apenins centrals, que són “fruit de la col•lisió accidental per l’empenta d’Àfrica contra Europa, és a dir, de la pressió continental”.

 

De fet, ha afegit que al llarg de la cresta de les muntanyes Apenins, tot i que també algunes parts de Calàbria i del nord d’Itàlia tenen risc de terratrèmols. Per aquesta raó, ha subratllat que a Itàlia existeix una gran preocupació pels riscos geològics però admet que “amb ciutats i edificis antics, és molt difícil de resoldre la situació”.

 

El concepte de terratrèmol, en el seu significat més genèric, correspon al moviment vibratori del terreny, que pot ser produït per diverses causes, tant naturals com antròpiques.Des del punt de vista del risc, els terratrèmols de més interès són els que tenen un origen tectònic, és a dir, els que es produeixen com a conseqüència de l’alliberament sobtat de l’energia emmagatzemada a les roques per l’acumulació d’esforços tectònics. Aquest alliberament d’energia

ocorre normalment pel lliscament sobtat en un pla de falla entre dos blocs rocosos de l’interior de l’escorça terrestre (tant de pocs centímetres com de milers de quilòmetres). La ruptura de les roques

produeix una vibració, a vegades molt violenta, que genera el que coneixem com a ones sísmiques, que són ones elàstiques que propaguen l’energia des del focus en totes les direccions, tant cap a

l’interior de la Terra com cap a la superfície, amb diferents velocitats depenent dels materials que travessen.

 

La grandària dels terratrèmols es calcula mitjançant la magnitud, que està relacionada amb l’energia total alliberada en el focus i es mesura en una escala logarítmica a partir del registre instrumental del terratrèmol. Una unitat de diferència en magnitud representa aproximadament 32 vegades més energia (p. ex. la diferència entre magnitud 6 i 5), mentre que dues unitats de diferència significa

aproximadament una energia 1.000 vegades més gran (p. ex. la diferència entre magnitud 6 i 4). 

 

El Servei Geològic dels Estats Units (USGS) classifica els terratrèmols en funció de la magnitud. La grandària dels terratrèmols del passat, en no existir instrumentació específica per al registre (el sismoscopi es va inventar a la Xina durant el segle II, però els sismògrafs no apareixen fins a la segona meitat del segle XIX), només es pot estimar a partir dels efectes observats, recollits

normalment en cròniques i documents no sempre contemporanis a l’esdeveniment. Les escales d’intensitat ofereixen un índex numèric (representat en números romans) per descriure els efectes

observats després d’un terratrèmol en diferents localitzacions. El valor de la intensitat a l’àrea epicentral (projecció a la superfície del focus del terratrèmol) s’utilitza com una estimació de la

grandària i sol coincidir amb la intensitat màxima observada; encara que no sempre és així, perquè altres efectes poden amplificar localment l’amplitud de les ones sísmiques.

 

Catalunya presenta una activitat sísmica moderada, encara que amb possibilitat que es produeixin esdeveniments amb potencial de dany elevat, com recull el registre històric i instrumental

sintetitzat dels terratrèmols amb danys observats.

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
538
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR