e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

05 de Març de 2017

SANTA AGATA DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

 PERIODISME DIGITAL//.- El 1975, l'assemblea general de l'ONU va declarar oficialment el 8 de març Dia Internacional de la Dona. ¿Per què aquest dia? L'origen no és gaire clar i existeixen diverses versions. La més versemblant és que va ser un 8 de març de l'any 1857 quan un grup de treballadores tèxtils va decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions en què treballaven. Va ser una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets laborals. Diferents moviments es van succeir a partir d'aquesta data.

Un dels més destacats va tenir lloc el 25 de març de 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes van morir. La majoria eren joves immigrants que tenien entre 14 i 23 anys. Va ser el desastre industrial més mortífer de la història de la ciutat i va suposar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral als EUA. Les víctimes tenien jornades laborals de 9 hores diàries més set hores els dissabtes per un sou que avui equivaldria a entre 166 i 285 dòlars a la setmana. Segons l'informe dels bombers, una burilla mal apagada tirada en un cubell de restes de tela que no s'havia buidat en dos mesos va ser l'origen de l'incendi. Els treballadors no es van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat totes les portes d'escales i de les sortides, una pràctica habitual llavors per evitar robatoris.

Per commemorar el Dia Internacional de les Dones, l’Institut Català de les Dones (ICD) ha endegat la campanya #CorregimlaDesigualtat, que ressalta la marca femenina de les paraules TreballadorA, EmprenedorA i ExpertA. Amb el missatge “Corregir la desigualtat és responsabilitat de tothom. Igualtat efectiva de dones i homes: Catalunya al capdavant”, es vol promoure la implicació de tota la ciutadania en la incorporació de les dones a tots els àmbits de la societat catalana.

Avui, 8 de març, és Santa Àgata. Santa Àgata o Santa Àgueda, segons si us agraden les coses més cultes o més populars. Els diccionaris i enciclopèdies de referència no es pronuncien clarament en favor d’una o altra variant. L’Enciclopèdia Catalana entra la santa per Àgata i els topònims per les dues formes (hi ha llocs que es diuen Santa Àgueda i altres que es diuen Santa Àgata). De manera que ara com ara ho deixarem així. Aquest és un nom d’origen grec, provinent de l’adjectiu agathe, femení de agathos, que significa ‘bo’, en el sentit de ‘noble’, ‘bona persona’.

La difusora del nom en el món cristià és Santa Àgata de Catània, una senyora de presumpta existència de qui parla Jacopo de Voragine, autor de la Llegenda àuria, qui segueix el fil d’un text del segle V. Segons diuen, nasqué a Catània (Sicília) en el si d’una família noble i rica. En aquell temps era procònsol en aquelles terres Quincià, amb ordres de seguir la política de persecució contra els cristians de l’emperador Deci. Quincià, que no tenia molta cultura ni classe, es volgué casar amb Àgata i gaudir així de la seva bellesa i patrimoni. Però la noia digué que nanai, que no volia saber res de ningú més que de Déu. Sí, ja sé que aquest film ja l’hem vist, però és que això dels màrtirs és un poc repetitiu. El procònsol s’ho agafà malament i cercant la manera de convèncer-la la ficà dins un bordell, a càrrec d’una prostituta dita Afrodísia i allà estigué sotmesa a pressió psicològica, corrupció moral i lliurada a orgies i altres festes. Bé, sembla que cap home no aconseguí tocar-la —no sé com s’ho va fer—, car altrament seria màrtir però no verge i ens haurien espatllat el guió. Com que la noia va resistir totes les pressions de la cortesana i es va mantenir en el més rotund no a Quincià, aquest l’emprengué contra la seva “estimada” per la via directa i en pla venjança despietada. La tortura va consistir a tallar-li els pits i després a fer-la jeure damunt un llit de carbons ben encesos. Després d’aquest tractament, i malgrat que Sant Pere va anar a la presó a curar-li els pits, la noia va morir ben aviat. Quan va morir un terratrèmol va fer caure algun mur de la presó sobre els qui l’havien torturat, i un any després de la seva mort l’Etna va entrar en erupció i va amollar un riu de lava que anava cap a Catània. Els seus habitants van agafar el vel que cobria el cos de la santa i alçant-lo contra la lava van fer que aquesta s’aturàs. Per això Àgata és invocada contra els terratrèmols, les erupcions volcàniques i els incendis. Per allò dels pits és patrona de les dides i recentment protectora contra el càncer de mama. En pintura és representada amb la palma dels màrtirs, unes tenalles i una safata amb els pits com si fossin dues tetilles gallegues. Per la forma de tals tetilles la siciliana també va ser declarada patrona dels forners i dels fonedors de campanes, almenys en alguns llocs. Mireu quines coses que té la iconografia cristiana.

En alguns llocs del nostre país el dia de Santa Àgata es feia una festa de tipus carnavalesc en què homes i dones intercanviaven els rols tradicionals. Les dones manaven i els homes obeïen, els homes estaven a casa fent el dinar i les dones sortien pel món. Es deia la festa de les dones. Tot un muntatge que, fortunadament, ha anat perdent el seu sentit, tot i que crec que encara hi ha en aquells llocs balls i festa en què —això sí— manen les dones. I finalment recordem el refrany: “Per Santa Àgueda sembra l’alfàbrega”. Bé, espereu  que passi la siberiana. Molts d’anys, Àgueda o Àgata.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal

Master en Periodisme Digital


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
61
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR