e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 d'Octubre de 2016

RECUPEREM LA REPUBLICA CATALANA

 VISTOLLEGIT//.- No vàrem dir que el TC no és el nostre tribunal, ni ell ni els altres tribunals espanyols! Per què fem el ruc i pidolem clemència quan l'única solució és la Plena Independència? Diu Salvador Molins. Recuperem definitivament la nostra República Catalana Independent, fem-ho ja! Els papus com l'Albiol, el Català i la mateixa Espanya ja no ens fan por!

Catalans...! El món ens espera! Recuperem definitivament la nostra República Catalana Independent, fem-ho ja! Canvi de rol: No anirem a pidolar reconeixement sinó a vendre la bona nova de la Independència Catalana, el nostre compromís en favor del món.

Romeva, Mas, Junqueras, Baños, no tinguem por, no cediu a les amenaces d’Espanya, fetes en boca dels Srs. Albiol i Català, encarem-nos-hi! Nosaltres a la nostra amb passos segurs i sense marxa enrera.Catalunya independent i responsable truca a la porta del Concert de les Nacions lliures del món.

Hem d’anar al món a presentar la nova Catalunya, qui millor i amb més bona posició, ara mateix, que Artur Mas? Ho podria fer com a Conseller en Cap? Voldria fer-ho? Podria ser el cap visible d’un triumvirat? Hi estaria d’acord La CUP?

Aquest és el canvi de rol, no pas anar a pidolar reconeixement i suports, que també, sinó presentar-nos per cercar allò de bo que Catalunya i els Catalans podem aportar a cada país amb qui tractarem en un futur molt proper, cercar negocis, col•laboracions i sobretot els valors que podem compartir i reforçar, democràcia, seriositat, bon fer, amor absolut per a la vida i per la llibertat, solidaritat, col•laboració i sentit comú,

Hi ha solucions intel•ligents i equitatives que poden fer possible el Pacte necessari entre Junts pel Sí i la CUP. La primera sol•lució és començar, de forma clara i sense por, construint la nova República, conscients que la legalitat espanyola, en la que encara estem immersos i a la que encara estem subjugats. farà tot el possible i més encara per posar-nos els pals a les rodes, si d’enviar-nos jutges i policia en podem dir sols «pals a les rodes», i Espanya a partir d’ara ho farà, sense deixar-nos ni respirar, en cada moment i de manera continuada. Per això la maniobrabilitat del govern català en aquest sentit serà pràcticament nul•la.

Crec que la mateixa Espanya ens abocarà molt aviat a la ruptura unilateral. Espanya, ara, ja se la veu a venir a sobre i, actuarà contra nosaltres amb molta contundència, d’un nivell que ens farà mal visible i evident, i sols la podrem aturar arrencant de socarrel aquests “caixals-estaca” que tant costa de somoure, movent i removent aquelles pesades pedres que formen les gruixudes parets del Mur Espanyol que ens atenalla.

Recordo la semblança en la caiguda del Mur de Berlin. Qui el va fer caure? els valents que van anar a treure les pedres o els soldats i caporals i l’ordre de comandament que no van donar l’ordre de disparar tal com s’havia fet fins a leshores, encara que potser ja feia alguns anys en que l’amenaça era latent però pel que fos ja no es disparava. Potser aquell estat ja s’havia anat debilitant. Recordo també la semblança d’aquell Elefant que amb les cadenes penjant no sabia que ja no estava lligat, no sabia que deslligat de l’estaca ja era lliure.

Crec que a més d’aquest enfrontament directe amb Espanya que a partir d’ara ja no podrem esquivar més, ells han emprès la via judicial, ens hem de preparar per tenir apunt la DUI com a primera tasca urgent. Els altres països, els que sintonitzin amb nosaltres, sempre n’hi han per a tots els gustos ens han de veure ferms i decidits, sinó no els mereixerem respecte i confiança. El món per acabar-se de decidir vol veure fets consumats tot i que de cara a la galeria facin de contraris, rabiuts o despistats.

Si es tira endavant el que s’ha insinuat, sinó no valia la pena insinuar-ho, els catalans ens mereixem respecte per part dels nostres capdavanters i dels nostres mitjans, demà doncs s’hauria d’actuar amb dignitat i fermesa sense deixar-nos intimidar per les amenaces del govern espanyol a través d’un ministre seu de cognom Català, crec que és el ministre de justícia -tractant-se de la justícia espanyola ho escric en minúscules, no es mereixen res més-. Cal que de mica en mica deixem la por al costat, perquè no fer el que s’ha de fer és caure de nou en fer un trist favor a la defensa de la legitimitat i la dignitat del nostre Poble.

Salvador Molins conclou: Sr. Albiol i Sr. Català, ja us hem perdut la por! Ben aviat us deixarem tranquils, no ens emprenyeu més! aneu-vos-en a fer punyetes! Catalans! El món ens espera! Recuperem definitivament la nostra República Catalana Independent, fem-ho ja!

Sebastià Barrufet Rialp, cron


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

MenÚame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
161
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR