22 de Febrer de 2017

 PERIODISME DIGITAL//.-  – Antonio Baños ha reaccionat a l’entrevista d’El Mundo al president del Grupo Prisa, Juan Luis Cebrián. En una xerrada organitzada per l’ANC a Badalona que ha registrat un ple absolut –i amb desenes de persones que no han pogut entrar al teatre ‘Círcol Catòlic’ del municipi–, l’exdiputat de la CUP ha dit que El País, la principal capçalera de Prisa, és “una espècie de La Razón especialment embogit”. I, en aquest sentit ho ha aplaudit, perquè segons ell, “no hi ha res millor en una lluita que l’altre es torni boig, perquè no sap ni on mira”. La recepta de Baños, doncs, passa per fer embogir l'Estat espanyol.

En referència a les insinuacions de Cebrián sobre empresonar dirigents independentistes, ha exclamat: “Estan desquiciats, els estem desquiciant”. Segons el periodista, el nerviosisme ha crescut de manera notable a l’Estat sobretot després que la CUP donés el Sí als pressupostos el 28 de gener passat, ja que s’ha confirmat que la unitat sobiranista es manté. Així, Baños ha assegurat: “Nosaltres tenim molt més el vent a favor més que el 28 de gener”.

Antonio Baños creu que caldrà acampar al carrer en els propers mesos quan s’apropi el clímax del full de ruta del govern de Carles Puigdemont. L’exdiputat de la CUP ha afirmat aquest dilluns al vespre a Badalona que les manifestacions com les de l’11 setembre no seran suficients, sinó que s’hauran de fer mobilitzacions en què “haurem de quedar-nos al carrer dos o tres dies i no tornar a casa aquell dia, són coses que haurem de fer”.

L’esdeveniment també havia de comptar amb els diputats de Junts pel Sí Lluís Llach i Eduardo Reyes, però el cantant de Verges no hi ha pogut assistir. L’expresident de Súmate, però, sí que ha intervingut per avisar que “el poble” haurà d’estar preparat si inhabiliten Carme Forcadell. De fet, ha arribat a dir que “ens podem plantejar una vaga general” si la justícia acaba actuant contra la presidenta del Parlament.

D’altra banda. El Govern català ha decidit jugar a fons la batalla de la internacionalització del procés independentista. I per a això és fonamental la construcció i comunicació d'un relat. El nexe en comú que uneix la conferència del 'trident governamental' (Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva) a Brussel•les, la setmana passada, amb l'article de Carme Forcadell al primer diari del món (el 'The New York Times') i la recepció al cos consular d'aquest dimecres és la percussió en la mateixa idea. El Govern vol un acord amb l'Estat espanyol per fer un referèndum i que l'Executiu de Mariano Rajoy es nega al diàleg polític "amb obstinació tancada".

Davant els representants de més de 100 països acreditats en el cos consular (tercera ciutat del món que no és capital d'Estat que disposa d'aquesta representació, després de Nova York i Hong Kong), Puigdemont ha mostrat la seva determinació per portar a terme el referèndum. "El dret d'autodeterminació", al qual no pocs països presents s'han acollit com a via de convertir-se en Estat, "és insubornable", ha dit el president, que també ha al•legat que el conflicte polític entre Espanya i Catalunya només "se soluciona" amb una consulta vinculant.

Sempre hi ha hagut catalans que no se senten espanyols, però en els darrers anys els partidaris de la independència de Catalunya s’han multiplicat. Fa dotze o tretze anys jo era federalista. A mi el que em va fer dir ‘això s’ha acabat’ va ser, primer, la segona legislatura d’Aznar, quan ja vaig veure que això de l’Espanya plural era molt difícil, i després, amb tot el procés estatutari, vaig ser conscient que no es podrà mai federalitzar”, explica el periodista Antonio Baños. Recentment, ha publicat La Rebel•lió Catalana, on retrata el moviment independentista a Catalunya com una rebel•lió “contra els oligarques, els seus i els nostres”. El canvi d’opinió de milers de catalans respecte l’actual estat de les coses entre Catalunya i Espanya ha posat l’horitzó de la independència en el centre del debat. No està clar encara si hi ha una majoria a favor de la secessió, però el que sí genera un ampli consens a Catalunya és la necessitat de preguntar a la ciutadania. Es tracta de l’anomenat “dret a decidir”, emprat sovint com a eufemisme de referèndum sobre la independència.

Ignoro si serà aquest 2017 o será més tard, però que Catalunya será independent ho veig clar. L’estat espanyol és obstinat en el no, tanmateix no pas més que els independentistas.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal

Master en Periodisme Digital