e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 de Març de 2015

MUNICIPALS PER LA INDEPENDENCIA

 A Catalunya els municipis han estat i encara són molt més que una tria de governants locals. No fa pas massa temps ho vam constatar.

Tot va començar el dia 4 de juny de 2009, quan el consistori d'Arenys de Munt va donar suport a una moció presentada per la CUP que defensava l'organització d'una consulta per la independència de Catalunya. L'ajuntament havia de cedir espais per poder fer la consulta i facilitar-ne l'organització, però una sentència judicial va anul•lar l'acord del plenari, de manera que el consistori ja no podia donar suport a la comissió organitzadora. Els organitzadors van llogar el Centre Moral del poble per poder fer-hi la consulta. Malgrat tot, i tot i acatar la sentència judicial, l'ajuntament sempre va donar suport a la iniciativa, especialment l'alcalde, Carles Móra. La consulta d'Arenys de Munt va ser la detonant del seguit de consultes sobre la independència d'arreu de Catalunya i va ser la primera consulta municipal de la història sobre la independència de Catalunya que es va celebrar als Països Catalans.

És clar que no cal oblidar  aquelles eleccions municipals de 1931. Les eleccions municipals del 12 abril de 1931 van convertir-se en un autèntic plebiscit per a la monarquia d’Alfons XIII. Després de la caiguda de la dictadura del general Primo de Rivera, el fracàs del govern del general Berenguer, el fallint intent de recuperar el sistema de la Restauració sota la presidència de l’almirall Aznar i el clima social marcat pel creixement de l’oposició republicana i obrerista, la convocatòria  electoral suposava un punt d’inflexió. Havia arribat el moment de triar: monarquia o república.

A Catalunya, les eleccions del 12 d’abril van reflectir aquest sentit plebiscitari. Mentre que la Lliga Regionalista es presentava com una opció política continuista i reformadora del sistema, les forces republicanes i d’esquerres, encapçalades per la recentment creada Esquerra Republicana de Catalunya en coalició amb la Unió Socialista de Catalunya, propugnaven el trencament definitiu amb el règim monàrquic. I el resultat de les eleccions va ser prou significatiu: ERC va ser la clara triomfadora, mentre que la Lliga, fins aleshores la força hegemònica del catalanisme, va ser clarament derrotada. A Barcelona, l’esquerra havia triplicat el nombre de regidors aconseguits per la dreta. I a la resta de l’Estat el resultat era similar. La victòria de les forces republicanes a les grans ciutats deixava Alfons XIII en un carreró sense sortida. 

A Barcelona, en confirmar-se la victòria republicana, a dos quarts de dues del migdia del 14 d’abril, Lluís Companys, cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a la ciutat de Barcelona, i Joan Lluhí i Vallescà van presentar-se a l’Ajuntament per fer-se’n càrrec. Companys, acompanyat d’alguns dirigents d’ERC, va precipitar el canvi de poders en proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament i desplegar la bandera tricolor. Era un gest d’audàcia que el posava al capdavant del canvi de règim.

Tres quarts d’hora després Francesc Macià, el màxim dirigent d’ERC, arribava a la Plaça de Sant Jaume. Aleshores l’avi va sortir al balcó de la Diputació de Barcelona, el vell palau de la Diputació del General, per proclamar la República Catalana integrada en el si de la Federació de Repúbliques Ibèriques.

Actualment hi ha obert un debat sobre si les municipals del 24 de maig poden ser com una primera volta de les que s’han anunciat pel 27 de setembre. Dic anunciat però no convocat, el president Mas les convocarà abans de disoldre el Parlament.

Com que les intencions del govern espanyol no són de fiar, pensó que  a Catalunya cal que les municipals siguin interpretades en clau sobiranista. El govern del PP és capaç d’anular les eleccions del 27S. Qualsevol motiu será suficient per portar-les al Tribunal Constitucional.

Si les municipals del pròxim mes de maig són un triomf del sobiranisme, al menys tindrem una força plebiscitària  que els polítics independentistas podrán utilizar. Estic convençut que no pot haver-hi independencia sense ruptura.

 

Imatge obtinguda a Google

 

Sebastià Barrufet Rialp, periodista


Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
329
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR