e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 de Febrer de 2016

MINIMITZAR CATALUNYA

 VISTOLLEGIT//. Una de les obssessions de l’espanyolisme és situar-se políticament molt per sobre de Catalunya. Tanmateix, a continuació podem veure que la Bandera a Catalunya va néixer l’any 1050 i a Espanya el 1785. Les Corts a Catalunya el 1192 i a Espanya el 1834. El primer President a Catalunya el 1359 i a Espanya el 1823. I la Constitució a Catalunya el 1283 i a Espanya el 1812. Això només com a mostra.

Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, va establir a les seves terres el feudalisme, que s’estructurava segons un codi, els Usatges, considerat un dels primers codis feudals europeus.La casa comtal de Barcelona va esdevenir cap del sistema feudal català. I va adoptar la primera bandera de Catalunya l’any 1050.

La bandera espanyola va néixer sota el regnat de Carles III, concretament el 28 de maig de 1785, 735 anys després de la catalana. 

Les Corts Catalanes provenen de la tradició de les assemblees de Pau i Treva iniciades el 1021. A partir del segle XI els nobles es van revoltar moltes vegades contra el rei per aconseguir més privilegis dels que ja gaudien.

El monarca era la màxima autoritat civil i militar de la Catalunya medieval, i basava el seu poder tant en l’exèrcit com en el suport que li donaven l’estament nobiliari i l’Església. Aquesta va imposar un fre a la violència feudal a través d’institucions com les assemblees de Pau i Treva. La legislació es promulgava basant-se en l'acord entre el rei i els braços de cort. L'any 1192 el braç popular participà per primer cop a les decisions.

L'Estatut Reial de 1834 va ésser una carta de tendència liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borbó. Va ser vigent fins al 1836 arran del motí de la Granja de Sant Ildelfons.

El primer President, s'ha convingut a assenyalar l'origen de la institució l'any 1359, quan el rei Pere el Cerimoniós convocà la Cort de Cervera per a obtenir diners i poder fer front a la invasió dels territoris de la corona per part de les tropes castellanes de Pere el Cruel. La gravetat de la situació menà a enfortir la Generalitat.  Així s'inicià la llista amb Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de Catalunya.

Després del triomf dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el restabliment de l' absolutisme de Ferran VII, les forces de la Santa Aliança van nomenar un ministeri presidit pel marquès de Casa Irujo.

A les Corts de Barcelona de 1283 Pere III es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.

Aquestes corts van servir per confirmar els privilegis , llibertats , usos i costums dels catalans . A mateix temps van limitar la capacitat real d'imposició de tributs i van precisar les competències dels oficials del rei (els vegueros).

La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra, i el rei ho continuava essent "por la gracia de Dios y la Constitución". De la mateixa manera, aquest text constitucional no va reconèixer cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania. La pròpia paraula "dona" apareix escrita una sola vegada, dins una cita accessòria de l'article 22

Aconseguida la independencia de Catalunya, la relació amb Espanya serà veïnal, la mateixa que tindrà amb França. Els partits sobiranistes defensen l’Estat propi amb un argument senzill: per la necessitat d’estar en igualtat de condicions amb Espanya. Sostenen que, després de 30 anys intentant reformar l’Estat espanyol per convertir-lo en un ens amable amb les aspiracions catalanes, ha arribat l’hora de fer camí. La relació veïnal consistirà en que Catalunya i Espanya serán dos estats diferents en el marc de la Unió Europea, de la qual en formaran part en pla d’igualtat.

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
388
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR