e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 d'Abril de 2017

INDEPENDENTISME TAMBÉ AL PAÍS BASC

 http://blogs.e-noticies.com/sebPERIODISME DIGITAL//.- El govern espanyol no fa cap valoració de l'entrega d'armament d'ETA ni sobre la seva integritat "fins que no hagi sigut analitzat per les autoritats i la justícia franceses". En un comunicat l'executiu espanyol manté que l'entrega d'armes és "conseqüència de la seva derrota definitiva", assegura que "no canviarà la seva posició" i que espera l'anunci de la seva "dissolució definitiva" i desaparició "per comptes de muntar operacions mediàtiques per dissimular la seva derrota i intentar treure'n un rèdit polític".

El ministre de l'interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, ha comparegut públicament per llegir el comunicat oficial. L'actuació d'aquest dissabte, ha dit, és fruït de la "derrota definitiva" d'ETA, amb les "armes de la llei, la unitat política i la cooperació internacional així com per l'eficàcia i entrega dels cossos i forces de seguretat de l'Estat".El govern espanyol reitera que "els terroristes no poden esperar cap tracte de favor del govern i molt menys impunitat als seus delictes". Recorda que ETA està "operativament derrotada, sense futur i amb els seus dirigents a la presó". En aquest sentit, espera la dissolució definitiva de la banda, "demanar perdó a les víctimes i desaparèixer".

En un acte a Baiona, l'organització Artesans per la Pau i verificadors internacionals ratifiquen l'entrega de les localitzacions de vuit amagatalls. ETA ha entregat un llistat amb vuit amagatalls d’armes i explosius (altres fonts parlaven inicialment de 12) al País Basc francès. Els ‘zulos’ estarien repartits per diferents localitzacions del departament dels Pirineus Atlàntics (64), especialment a la zona d’Iparralde, i dins d’ells hi hauria centenars de fusells d’assalt, subfusells, armes curtes i quilos d’explosius, segons ha avançat el diari ‘Le Monde’. La policia francesa ja té les coordenades dels indrets on els etarres encara mantenien el seu arsenal.

En l’acte a Baiona, el president de la CIV, Ram Manikkalingam, ha certificat aquest dissabte el desarmament: “Avui vivim una dia històric. ETA ha complert amb el seu compromís”. I ha continuat: “Les autoritats franceses s'encarregaran ara de recollir l'armament, la CVI ja ha complert amb el seu paper”. Tot i que Manikkalingam no ha entrat a valorar fins a quin punt el govern Rajoy ha complert també amb el compromís de la pau, algunes veus, fins i tot la socialista basca Idoia Mendía, han lamentat que la Moncloa no tingui cap intenció d’apropar els presos a les seves famílies i vulgui mantenir-los dispersats per l’Estat.

Després de l’acte de dissabte a Baiona, el següent pas lògic i obligat que ha de fer i farà ETA és la dissolució. No sembla que calgui esperar gaire temps; possiblement es podria produir després de l’estiu si la situació dels presos es va solucionant. Ara és el torn dels representants polítics, institucionals i socials bascos. Ells seran els que hauran de consensuar i després traslladar al govern espanyol la necessitat de resoldre les conseqüències d’un conflicte que ha causat tant de dolor i patiment. I de resoldre qüestions pendents, com el reconeixement real de totes les víctimes i propiciar una nova política penitenciària per als 341 presos, dels quals 259 són en presons espanyoles. ETA, amb el desarmament i la seva posterior dissolució, deixarà el PP sense el principal argument que ha esgrimit fins ara per no moure peça.

Mariano Rajoy sap que amb la desaparició d’ETA el tauler basc canvia, i no tindrà cap altre remei que encarar el problema no en termes policials sinó en termes polítics, perquè, més enllà d’ETA, el conflicte històric que existeix al País Basc és un problema polític d’encaix a l’estat espanyol. Si es nega a acceptar la realitat, per molt que el PNB l’ajudi a guanyar temps, al final els sobiranistes bascos li obriran un nou front que se sumarà al que ja ha obert l’independentisme català.

Rajoy no vol saber res de la política dialogada, només s’enroca en una lectura interessada de la constitució española. No pensó que el poble basc ho faci tot massa diferent del català, per això pensó que al regne d’espanya creixeran els independentistas.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal

Master en Periodisme Digital

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
56
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR