15 de Juliol de 2015

FRACAS D'UN PLEBISCIT EQUIVOCAT

 Amb la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, 23 de gener de 2013, el Parlament va acordar iniciar el procés per fer efectiu el dret de decidir del poble de Catalunya. 

CDC i ERC van signar, amb Òmnium, l'ANC i l'Associació de Municipis per la Independència el preacord sobre el full de ruta conjunt a seguir per part dels partits sobiranistes a les eleccions del 27 de setembre. El document va quedar obert a l'espera que altres formacions amb les quals es mantenen converses o que estan en ple debat intern, s'hi puguin incorporar. El text acordat afirma que els partits que subscriguin el text han de deixar clar "com a punt primer i destacat" del programa que "votar-los és un pronunciament favorable a la independència de Catalunya".

El nucli de l'acord són els "actes de sobirania" que es faran a partir de les eleccions. Tot començaria amb una declaració sobiranista inicial com a "anunci i inici del procés cap a la proclamació de nou estat". Un procés, afirmen, que, a diferència del que va passar amb el 9-N o amb l'Estatut per les impugnacions al Tribunal Constitucional, "no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d'aquesta declaració". El procés, que hauria de durar 18 mesos des de les eleccions, implicaria negociar amb l'estat espanyol els actius i els passius, negociar amb les instàncies internacionals el reconeixement de l'estat català i mantenir "una actitud expectant respecte a l'alternativa d'un referèndum vinculant" sobre la independència.

El final del procés passaria per l'aprovació de la Constitució, com a pas immediatament anterior a la "proclamació de la independència", i, sobre la base del nou marc, s'escolliria un nou Parlament i es negociarien noves formes de relació amb l'Estat i la UE. 

En la seva conferència a Molins de Rei per inaugurar la campanya 'Benvinguts al futur', que promou Convergència per ampliar el seu suport per a les eleccions del 27 de setembre, Artur Mas va fer una crida a "unir forces dins del món sobiranista més enllà dels partits". "Puc oferir-me perquè es compti amb mi i se m'assigni el paper que calgui", va dir Mas, assegurant que CDC pot fer "aquest paper de gran servei" al sobiranisme. Va fer una apel•lació directa a les entitats sobiranistes perquè accedeixin almenys a "parlar-ne" i a "agafar la seva quota de responsabilitat  per aconseguir la màxima unitat possible en el món sobiranista català".

La CUP  va estudiar una llista civil sense polítics. Ara bé, amb la condició que tres mesos després es convoquin unes altres eleccions, de caràcter constituent amb partits polítics amb postures ideològiques determinades. "No som unitaristes, som independentistes", va clamar  Arrufat des del Parlament. "El 27-S es pot convocar, sense partits, per comptar el suport del Sí i convocar seguidament eleccions constituents", va sentencia. La secretaria general d'ERC, Marta Rovira va obrir la porta a negociar aquesta proposta.  

La carta del col•lectiu VOLEM (adjunta) potser va obrir els ulls dels líders més destacats del sobiranisme polític. Sigui com sigui, la llista unitaria será la acordada per tots: polítics i entitats. El sentit comú així haurà aconseguit que el plesbicit sigui per la independencia. El plebicit proposat per algú: plebiscit equivocat sobre líders polítics,  afortunadament ha resultat  descartat.

La llista unitària és la que millor s’acomoda al carácter plebicitari que es vol donar a aquestes eleccions. Els contraris a la independencia neguen aquesta qualitat, tanmateix, estic segur que si ells les guanyessin proclamarien aquesta característica afirman que l’independentisme ha perdut. Espero i desitjo que els surti el tret per la culata. L’independentisme, a part d’ERC que sempre l’ha defensat, era poc entès per altres organitzacions polítiques, per això cal recordar que va ser la societat civil, mitjançant: ANC, OMNIUM i AMI la que va començar a treballar-lo ja fa anys.

Una proposta mixta: societat civil, partits, guanyarà.