30 de Gener de 2017

ERC L'ESQUERRA DE SEMPRE

 PERIODISME DIGITAL//.- El març de 1931 es crea Esquerra Republicana de Catalunya. Els  anys d’història d’Esquerra són un bon fil conductor per a una narració dels esdeveniments polítics de la Catalunya.

El formidable esclat polític del 14 d’abril de 1931 significa l’aflorament de la voluntat d’emancipació social i nacional que durant dècades no s’ha pogut expressar amb plenitud, però la desfeta del 1939 avorta el procés de construcció democràtica de Catalunya. El tall és aclaparador. Però la llarga dictadura feixista tampoc no aconsegueix eliminar la voluntat d’afirmació nacional del poble català. Amb tot, l’evident progrés aconseguit amb la recuperació de l’autogovern, després del franquisme, no oculta les seves mancances.

Esquerra entén que cal obrir nous camins per enfortir el lligam entre catalanisme i progressisme que facin possible una cultura d’esquerres compromesa amb els valors socials d’una catalanitat popular constantment recreada. Aquesta mostra es presenta com un veritable recorregut per la història d’Esquerra i per la història de la Catalunya del darrer segle. Un recorregut que ha de permetre recuperar la memòria dels que van forjar el projecte cívic i polític d’Esquerra i dels que l’han sabut mantenir i actualitzar enmig de dificultats sovint extraordinàries.

El maig de 1930 el setmanari L’Opinió, dirigit per Joan Lluhí i Vallescà, publica el Manifest d’Intel•ligència Republicana, signat entre d’altres per Lluís Companys, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Martí Barrera i Joan Casanovas. En aquest manifest es demana la “instauració de la República Democràtica” i la necessitat d’agrupar les diferents forces polítiques catalanistes i republicanes.

El març de 1931 té lloc, a Barcelona, la Conferència d’Esquerres Catalanes. El dia 17 s’inicia a l’Ateneu Republicà de Gràcia i clou els dies 18 i 19 al Foment Republicà de Sants. L’objectiu és crear un nou partit d’esquerres, democràtic i catalanista. El nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya, es regeix pels principis de justícia social, republicanisme i llibertat nacional de Catalunya, i aglutina l’obrerisme del Partit Republicà Català, els intel•lectuals socialistes del grup de L’Opinió, el separatisme d’Estat Català, i el republicanisme federal d’entitats locals i comarcals d’arreu del país.

De la República Catalana a l’Estatut d’Autonomia de 1932. El 12 d’abril de 1931 es celebren eleccions municipals a l’Estat espanyol. Les candidatures republicanes guanyen a la major part de ciutats. Contra tot pronòstic, Esquerra, que es presenta en coalició amb la Unió Socialista de Catalunya, és el partit més votat a les principals ciutats i pobles del país.

El 14 d’abril Francesc Macià, des del balcó del Palau de la Diputació, proclama la República Catalana, que, després d’intenses negociacions amb el govern provisional de la Segona República Espanyola, esdevé la Generalitat de Catalunya. Es recupera així la secular institució de govern de Catalunya, dissolta amb la pèrdua de la nostra sobirania nacional el 1714 pel Decret de Nova Planta, arran de la derrota militar catalana davant el rei castellà Felip V, en la Guerra de Successió. Francesc Macià esdevé el primer president de la recuperada Generalitat.

L’agost de 1931 s’aprova, mitjançant un plebiscit popular, l’Estatut de Núria, redactat a partir del reconeixement del dret a l’autodeterminació del poble català, tal com reflecteix el seu preàmbul. El setembre de 1932 les Corts espanyoles aproven l’Estatut, significativament retallat.

La victòria electoral de 1931 suposa la configuració d’Esquerra com a partit hegemònic a Catalunya, situació que es confirma a les eleccions a Corts Constituents del juny de 1931 i a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 1932.

Amb un programa reformista que defensa les llibertats nacionals de Catalunya, el federalisme, l’ensenyament laic, obligatori i gratuït, la llibertat sindical, el foment del cooperativisme, un sistema d’assegurança social, el vot femení, l’abolició de la pena de mort, la plena autonomia dels municipis... Esquerra esdevé la gran força de la Catalunya popular i atrau tant les classes treballadores com la petita i mitjana burgesia. De 16.000 afiliats en el moment de la seva fundació passa a més de 70.000 a l’inici de la Guerra Civil.

La dictadura franquista portà a terme a Catalunya una important repressió sobre el catalanisme polític amb l’objectiu d’eliminar-lo. Fou especialment important sobre ERC com a conseqüència d’haver estat el partit hegemònic durant els anys de la II República.  L’actuació durant els anys de la República i la Guerra i, sobretot, la defensa del fet nacional català, foren les causes principals que provocaren que, amb l’inici de la dictadura franquista, els militants i membres d’ERC fossin objecte d’una terrible repressió.

Una de les víctimes fou el meu pare, Pau Barrufet Veciana, que asistí a la fundació d‘ERC, va participar al govern municipal del meu poble, La Canonja del Tarragonès. Després de les eleccions generals de 1933, que van certificar el triomf del centre-dreta, i la mort de Francesc Macià, la USC (Unió Socialista de Catalunya) entra a formar part del nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys. Joan Comorera és nomenat conseller d'Economia i Agricultura en el VIII govern republicà de la Generalitat de Catalunya i primer format per Companys, jugant un paper fonamental en la redacció de la llei de contractes de conreu. El meu pare entrà a treballar amb Joan Comorera. qui va participar en els Fets del sis d'octubre de 1934 pel que va ser processat i empresonat. Després del triomf del Front Popular el 1936 va ser posat en llibertat i va continuar en el càrrec de conseller fins al 26 de maig de 1936.

Seguint l‘exemple del meu pare, el 1976 vaig afiliar-me a aquella Esquerra encara no legalitzada. Vaig ser el primer regidor dERC a lAjuntament de Tarragona.

Sebastià Barrufet Rialp, conista transversal

Master en Periodisme Digital